Carlo Dolci: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 41:
Va ser un dotat retratista, encara que la seva reputació, molt gran ja en vida, la deu principalment a les seves pintures amb una única figura de mig cos, imbuïdes d'una profunda religiositat. La seva depurada tècnica es va fer més complexa i sofisticada amb la maduresa, encara que la seva turmentada personalitat es fa més patent en la seva obra després de la dècada de 1640.
El colorit vigorós i la lluminositat, unides a l'emoció i dinamisme de l'escola bolonyesa, són estranys a la pintura de Dolci i el barroc florentí. Immergit en la llarga tradició de la pintura florentina, Dolci va ser immune al nou moviment, lligat a la seva escola pàtria, rígida en el seu academicisme. Wittkower el descriu com la versió florentina, en termes de temàtica religiosa, del romà [[Sassoferrat]]. Pilkington defineix el seu estil com pulcre i inexpressiu. Va ser criticat per invertir massa feina en cada una de les seves pintures, i per donar-li a les seves carnacions una aparença més propera al marbre que a la carn, un defecte en què també va caure [[Agnolo Bronzino]].<ref name= "getty"/>
== Obres ==
| |||