Diferència entre revisions de la pàgina «Usuari:Martavaquerllull/Subtitulació»

cap resum d'edició
[[File:Subtitle-Example.svg|thumb|Example de subtítols en anglès extrets d'una emisió televisiva]]
 
== Tècnica ==
Els avenços tècnics permeteren que el públic s'acostumara a la postsincronització del doblatge, gravat en una pista independent que es projectava alhora que la [[banda sonora]] i les pistes de la imatge. Per tant, el doblatge va arribar a ser rendible econòmicament i interessant per als governs amb intenció de barrar el temut imperialisme americà. Doblar una pel·lícula equivalia a convertir-la en un producte nacional.
 
Però l'avantatge econòmic de la subtitulació continua existint. És considerada entre 10 i 20 vegades més barata que el doblatge, una causa perquè part d'[[Occident]] la preferisca. També la tècnica de la subtitulació ha avançat i s'ha anat simplificant des de les primeres inclusions del text en el mateix [[fotografia|negatiu]] que la imatge. Es distingeixen diferents procediments:
* La subtitulació òptica: les traduccions en llengua meta es fotografiaven i es projectaven en [[diapositiva|diapositives]] alhora que els diàlegs de la versió original. Després es van fotografiar en una pel·lícula independent que es projectava sincronitzadament amb el film original. Finalment es van poder fotografiar a una pel·lícula de mida reduïda per a imprimir-los en la mateixa pel·lícula quan aquesta es copia del negatiu al [[fotografia|positiu]].
* Subtitulació mecànica: inventat per Leif Eriksen el 1930, consistia a [[mecanografia]]r els subtítols en l'[[emulsío fotogràfica|emulsió]] protectora de la cinta de la pel·lícula.
* Subtitulació tèrmica: inventada per O. Turchányi, va substituir la subtitulació mecànica. El text es gravava sobre l'emulsió de la cinta en calfar les plaques amb el text.
* Subtitulació química: la cinta es cobria amb una capa de cera o [[parafina]] sobre la qual s'imprimien les lletres, calfades prèviament a 100º [[grau celsius|Celsius]]. S'atribueix la tècnica tant a R. Hruska com a Oscar I. Ertnaes. Aquest sistema, modernitzat, encara s'utilitza hui en dia.
* Subtitulació per làser: la més emprada a Europa, permet la precisió del raig làser, controlat per ordinador, que crema la pel·lícula sense fer-la gairebé gens malbé, de manera més ràpida i amb més qualitat i visibilitat dels caràcters. La va inventar Denis Aubboyer.
* Subtitulació electrònica: els subtítols s'emeten a una pantalla electrònica adjunta a la pantalla de cinema.
 
== Tipus ==
En general, els subtítols es divideixen en captures en la mateixa llengua o en traduccions. Podem classificar la subtitulació atenent a diversos paràmetres.
:* Criteris formals
::* Subtitulació tradicional
:::* En frases completes: la més habitual.
:::* Reduïda: la trobem, per exemple, als telediaris, que presenten una síntesi de la informació.
:::* [[bilingüisme|Bilingüe]]: cadascuna de les línies presenta el mateix text en una llengua diferent. Amb la digitalització gairebé desapareix aquest sistema, que pot tindre usos [[pedagogia|pedagògics]].
::* Subtitulació simultània: en casos molt concrets, com ara entrevistes en directe. Normalment la realitzen en equip un [[intèrpret]] i un [[mecanografia|mecanògraf]] que transmet directament a una pantalla la traducció. Es recolza en tècniques com l'[[estenotípia]] i el reconeixement de veu.
::* Subtitulació automàtica
:* Criteris lingüístics
::* Subtítols intralingüístics: no es produeix canvi de llengua. Coneguts en anglès com ''captioning''.
:::* [[SPS]]: subtitulació per a persones sordes o amb problemes de recepció auditiva. Presenta característiques pròpies: pot ocupar fins a 3 i 4 línies, canvia de color depenent de la persona que parla o l'èmfasi que hi posa en determinades paraules, incorpora tota la informació paralingüística imprescindible per a la comprensió del relat i per a recrear l'ambient (riures, aplaudiments, sorolls fora de camp...). A més, permet una major manipulació física, un desplaçament més a la dreta o a l'esquerra per tal de deixar clar quin personatge parla.
:::* Subtitulació didàctica: té usos pedagògics. L'estudiant pot reforçar allò que sent amb allò que llegeix i, fins i tot, fixar-se en la posició dels llavis. Aquests subtítols solen ser prou llargs, amb més repeticions de lèxic i formes gramaticals més pròximes a la transcripció literal de les converses que en altres tipus de subtitulació.
:::* Altra aplicació és “l'efecte [[karaoke]]”, la subtitulació de vídeos musicals i cançons per tal que l'espectador puga cantar seguint la música.
::* Subtítols interlingüístics: el text passa d'una llengua a altra. Pel que fa als estudis, tradicionalment s'han tractat els subtítols interlingüístics com un tipus de traducció, mentre que els intralingüístics s'han considerat gairebé només com un suport per a la comunitat sorda.
:* Criteris tècnics
::* Subtítols oberts: estan predefinits i són inseparables al producte audiovisual
::* Subtítols tancats: es donen als productes que ofereixen un menú de possibilitats respecte a l'idioma d'àudio o de la subtitulació.
=== Subtítols en la mateixa llengua ===
Els subtítols en la mateixa llengua es destinen, sobretot, a servir d'ajuda a persones sordes o amb problemes auditius. Aquesta sort de subtítols de vegades s'edita per adaptar-ne el contingut a la durada de l'escena. En televisió, a través del [[teletext]], podem trobar subtítols en temps real o fora de línia.
 
== Normes ortotipogràfiques i d'estil ==
* En temps real. El fan servir programes amb un nivell d'improvisació elevat (debats, esports,...)
* Fora de línia. Són subtítols més detallats, amb informació sobre el to de la conversa o identificador de participants, de manera que fa de molt bon seguir el fil de la conversa.
 
En televisió els subtítols funcionen de manera que quan anem a la pàgina de subtítols en el [[teletext]], tota la pantalla es torna transparent excepte la part inferior que se superposa a la imatge del televisor, la qual cosa permet de veure amb comoditat els subtítols. Aquesta pàgina es va refrescant periòdicament actualitzant-ne el text.
 
=== Subtítols de traduccions ===
Els subtítols també s'empren per traduir un diàleg d'una llengua estrangera a la llengua natiu per l'audiència. Sovint no són pas una traducció directa de la versió original, sinó que s'interpreta el que diuen i es reformulen els diàlegs. Així doncs, eviten que es continuï de llegir quan el personatge ja ha acabat de parlar. En aquest cas, també en podem trobar diverses divisions.
* En temps real. Quan sentim la veu d'un intèrpret que escolta i tradueix a l'instant per sobre de la veu original. És inevitable de trobar petits retards i alguns errors típics de la falta d'edició.
* fora de línia. Es fa servir quan hi ha temps per l'edició. Consisteixen en unes lletres que van sortint a la pantalla que representen el que sentim.
 
== Dades tècniques relacionades amb la subtitulació ==
* Les unitats de mesura dels subtítols són el [[peu (unitat de longitud)|peu]] i els [[fotograma|fotogrames]]. Un peu són 16 fotogrames.
* Un “caràcter” i “matriu tipogràfica” s'usen com sinònims per a fer referència a una lletra, un número, un espai o un signe de puntuació.
* Un peu de pel·lícula equival a 10 caràcters escrits.
* Els subtítols poden confondre un màxim de dos línies de 28 a 40 caràcters d'amplària cadascun com a màxim (depèn del tipus de lletra i el programa de subtitulació emprat).
* Entre un subtítol i altre transcorren un mínim de quatre fotogrames, encara que varia segons el país i el laboratori.
* Convé repartir els subtítols llargs en dos línies per a facilitar la lectura.
* Les pel·lícules es divideixen, transporten i manipulen en “bobines”, fragments de 1 000 peus de longitud i uns 10 minuts de durada.
* En les llistes de subtítols el guió es divideix en bobines. La durada de cada subtítol s'indica amb un nombre X.YY on X són els peus i Y els fotogrames.
* Tots els caràcters no ocupen el mateix espai (una l no ocupa el mateix que una w).
* S'intentarà que els subtítols “contaminen” la imatge el mínim possible. Per això l'espai que ocupen es redueix a dos línies com a molt (amb excepcions).
* ELs subtítols han de projectar-se en la part inferior de la pantalla, encara que la posició pot variar per exigències de la imatge. De la mateixa manera, per tal de millorar la llegibilitat del text es pot modificar el color de la font, sempre que no s'use un [[codi de colors|codi de color]] per a cada personatge. També, en casos excepcionals, es pot projectar una caixeta de fons fosc.
* Si les dos línies del subtítol són de diferent llargària, es recomana que la més curta ocupe la posició superior per tal de contaminar la imatge el mínim possible.
* Sempre que siga possible, convé que el subtítol d'una línia romanga en la pantalla uns 4 segons, i el de dos línies uns 6 segons. * Cal adaptar la velocitat de pas dels subtítols al ritme de lectura de l'audiència a la qual es destinen.
* És necessària una pausa entre la projecció dels subtítols, breu però perceptible, perquè l'ull se'n adone del canvi. Si no, continuarà fixant-se en altres punts de la pantalla. Aquesta pausa dura entre 4 i 6 fotogrames.
 
== Algunes normes ortotipogràfiques ==
* L'ortografia ha de ser correcta, cal respectar la norma i donar preferència a les veus i grafies pròpies de la llengua meta.
* El temps de lectura és limitat, cal usar expressions comprensibles i desxifrables en eixe temps.
* Si el subtítol té només una línia es posarà baix.
 
== Algunes normes d'estil ==
* Cal sintetitzar el màxim possible.
* A vegades pot ser recomanable canviar el sentit de les frases (d'afirmatiu a negatiu, d'interrogatiu a negatiu...).
Tal com passa amb la resta de subtítols tancats, la sincronització d'aquests es fa per temps escolat, en indicar el temps a partir del moment que apareix el diàleg fins que ha de desaparèixer.
 
==== SubViewer (.sub) ====
<pre>
[INFORMATION]
[TITLE]
[AUTHOR]
[SOURCE]
[PRG]
[FILEPATH]
[DELAY]0
[CD TRACK]0
[COMMENT]
[END INFORMATION]
[SUBTITLE]
[COLF]&HFFFFFF,[STYLE]bd,[SIZE]24,[FONT]Tahoma
 
00:07:14.50,00:07:18.50
...Per què no pots veure...[br]la bellesa d'aquest lloc?
 
00:07:18.83,00:07:20.75
La manera com funciona.
 
00:07:20.87,00:07:24.00
Com n'és de perfecte.
 
00:07:24.08,00:07:27.41
No, Proog, no ho veig.
 
00:07:27.54,00:07:30.33
No ho veig perquè no hi ha res.
 
00:07:31.50,00:07:35.33
Per què coi hauria de[br]creure-m'ho si no hi és?
</pre>
A diferència dels.srt, en aquest format podem introduir [[metadades]], com poden ser títol, nom de l'autor, comentaris..
Així com passa amb SubRip, per sincronitzar els diàlegs amb el vídeo s'han d'anar modificant els valors d'entrada i sortida segons la durada. També en aquest cas la precisió és de 10 mil·lisegons.
Pel que fa a l'aparença, no podrem editar-la totalment, encara que podem modificar característiques menors (font, mida de la lletra, estil..).
 
==== (Advanced) SubStation Alpha (.ssa o.ass) ====
<pre>
[Script Info]
ScriptType: v4.00+
Collisions: Normal
PlayResX: 384
PlayResY: 288
Timer: 100.0000
 
[V4+ Styles]
Format: Name, Fontname, Fontsize, PrimaryColour, SecondaryColour, OutlineColour, BackColour, Bold, Italic, Underline, StrikeOut,
ScaleX, ScaleY, Spacing, Angle, BorderStyle, Outline, Shadow, Alignment, MarginL, MarginR, MarginV, Encoding
Style: Default,Tahoma,24,&H00FFFFFF,&H00FFFFFF,&H00FFFFFF,&H00C0C0C0,-1,0,0,0,100,100,0,0.00,1,2,3,2,20,20,20,1
 
[Events]
Format: Layer, Start, End, Style, Actor, MarginL, MarginR, MarginV, Effect, Text
Dialogue: 0,0:07:14.50,0:07:18.50,Default,,0000,0000,0000,,...Per què no pots veure...\Nla bellesa d'aquest lloc?
Dialogue: 0,0:07:18.83,0:07:20.75,Default,,0000,0000,0000,,La manera com funciona.
Dialogue: 0,0:07:20.87,0:07:24.00,Default,,0000,0000,0000,,Com n'és de perfecte.
Dialogue: 0,0:07:24.08,0:07:27.41,Default,,0000,0000,0000,,No, Proog, no ho veig.
Dialogue: 0,0:07:27.54,0:07:30.33,Default,,0000,0000,0000,,No ho veig perquè no hi ha res.
Dialogue: 0,0:07:31.50,0:07:35.33,Default,,0000,0000,0000,,Per què coi hauria de\Ncreure-m'ho si no hi és?
</pre>
En aquest cas, podem triar amb més llibertat el format dels subtítols variant-ne característiques com la font, l'espai entre caràcters, el color, l'anglada o l'ombratge.
Com podem veure a la capçalera del codi, es poden introduir [[metadades]], encara que no tant detallades com al format SubViewer (.sub). També en aquest format es treballa amb una sincronització a partir del temps escolat i una precisió de 10 mil·lisegons.
 
 
==== Structured Subtitle Format (.ssf) ====
El format Structured Subtitle Format, a diferència dels anteriors, no es basa en un text sinó que el seu codi és en format [[XML]]. El fet d'haver de tenir coneixements sobre el llenguatge de programació, dificulta que els afeccionats puguin crear-ne.
 
=== Subtítols oberts (hardsubs en anglès) ===
Hi ha programes adaptats per a l'escriptura còmoda de subtítols, programes reproductors de vídeo que permeten de fer simultani un fitxer de vídeo amb un fitxer de subtítols, i programes d'edició de vídeo que permeten d'incloure pistes de subtitulatge provinents d'un fitxer extern o amb eines pròpies per al tractament de subtítols.
 
=== Escriure fitxers de subtitulat ===
* [http://home.gna.org/gaupol/ Gaupol] (GPL) suporta els formats:
:: SubRip (.srt)
:: MicroDVD (.sub)
:: Substation Alpha (.ssa) - parcialment
:: Advanced Substation Alpha (.ass) - parcialment
:: MPsub (MPlayer subtitle)
:: SubViewer 2.0
:: MPL2
:: TMPlayer
 
* [http://gnome-subtitles.sourceforge.net/ Gnome Subtitles] (GPL) suporta els formats:
:: SubRip (.srt)
:: MicroDVD (.sub)
:: Substation Alpha (.ssa)
:: Advanced Substation Alpha (.ass)
:: MPsub (MPlayer subtitle)
:: MPlayer
:: MPlayer 2
:: SubViewer 1.0
:: SubViewer 2.0
:: Adobe Encore DVD
:: DKS Subtitle Format
:: Karaoke Lyrics LRC
:: Karaoke Lyrics VKT
:: Panimator
:: Phoenix Japanimation Society
:: Power DivX
 
* [http://home.gna.org/subtitleeditor/ Subtitle Editor] (GPL) suporta els formats:
:: SubRip (.srt)
:: MicroDVD (.sub)
:: Substation Alpha (.ssa)
:: Advanced Substation Alpha (.ass)
:: MPsub (MPlayer subtitle)
:: SubViewer 2.0
:: MPL2
:: Plain-Text
:: Adobe Encore DVD
 
* [http://ksubtile.sourceforge.net/ KSubtile] (GPL) suporta els formats:
:: SubRip (.srt)
 
* [http://tea-editor.sourceforge.net/ Tea] suporta els formats:
:: SubRip (.srt)
 
=== Reproducció de vídeo ===
* [http://kaffeine.kde.org/ Kaffeine] (GPL) suporta els formats:
:: SubRip (.srt)
:: MicroDVD (.sub)
:: Substation Alpha (.ssa)
::.smi
::.asc
::.txt
 
* [http://www.videolan.org/ VLC media player] (GPL) suporta els formats:
:: SubRip (.srt)
:: MicroDVD (.sub)
:: Substation Alpha (.ssa)
:: SubViewer
:: VobSub (pista d'imatges)
:: Sami
 
* [http://www.mplayerhq.hu/ MPlayer] (GPL) suporta els formats:
:: SubRip (.srt)
:: MicroDVD (.sub)
:: Substation Alpha (.ssa)
:: MPsub (MPlayer subtitle)
:: SubViewer
:: VobSub (pista d'imatges)
:: OGM
:: CC (closed caption)
:: Sami
:: VPlayer
:: RT
:: PJS (Phoenix Japanimation Society)
:: AQTitle
:: JACOsub
 
=== Edició de vídeo ===
* [http://dvdauthor.sourceforge.net/ DVDauthor - Spumux] (GPL) suporta els formats:
:: SubRip (.srt)
:: MicroDVD (.sub)
:: Substation Alpha (.ssa)
:: Advanced Substation Alpha (.ass)
::.smi
::.rt
::.txt
::.aqt
::.jss
::.js
Per a DVDauthor hi ha interfície d'escriptori, com [http://qdvdauthor.sourceforge.net/ Q-DVDAuthor] (SubRip - *.srt) o [http://dvdstyler.sourceforge.net/ DVDStyler]
 
* Subtitler de [http://cv.cinelerra.org/ Cinelerra] suporta els formats:
:: SubRip (.srt)
 
* [http://avidemux.sourceforge.net/ Avidemux] (GPL) suporta els formats:
:: SubRip (.srt)
:: Advanced Substation Alpha (.ass)
:: VobSub (pista d'imatges)
 
== Censura ==
Tipus de censura:
# Per qüestions polítiques: es dóna quan el govern d'un determinat país decideix que termes o expressions deuen desaparèixer de la versió doblada o subtitulada. És el cas de la censura que es va donar durant el [[franquisme]] a Espanya.
# Per qüestions culturals: es dóna quan els estudis de doblatge decideixen quins termes són adequats i quins no. Per exemple, a l'hora de traduir certes expressions vulgars o que no son culturalment acceptables per al públic d'una determinada zona.
# Per qüestions religioses: per exemple, a l'[[Índia]] no està permès beure alcohol per qüestions religioses. Així, si a un diàleg apareguera l'expressió “beure [[whisky]]” segurament aquesta es canviaria.
# Autocensura: es dóna quan els mateixos traductors modifiquen directament les seues traduccions perquè saben que aquestes van a ser revisades i canviades. Aquesta modificació es porta a terme entre la [[preproducció]] i la [[postproducció]].
 
=== El cas espanyol ===
91

modificacions