|
Són el tipus de subtítols que s'utilitzen als DVD. Es tracta d'imatges que se superposen al vídeo original durant la reproducció. En aquest cas sí que és necessari que el reproductor suporti el format utilitzat per poder reproduir-los.
==== VobSub (.sub+.idx) ====
Els VobSub són els que s'utilitzen als [[DVD]]s. Aquest format es basa en imatges que després s'incrustaran al vídeo. Tenen una precisió d'1 mil·lisegon i se sincronitzen a partir del temps de reproducció que ha transcorregut.
=== Subtítols tancats (softsubs en anglès) ===
S'"incrusten" al vídeo. Aquesta mena de subtítols no requereixen un programa especial per reproduir-los, però com que són incrustats no es poden treure.
== Programes informàtics i subtítols ==
Hi ha programes adaptats per a l'escriptura còmoda de subtítols, programes reproductors de vídeo que permeten de fer simultani un fitxer de vídeo amb un fitxer de subtítols, i programes d'edició de vídeo que permeten d'incloure pistes de subtitulatge provinents d'un fitxer extern o amb eines pròpies per al tractament de subtítols.
== Curiositats ==
* A [[Bèlgica]] trobem un cas de [[bilingüisme]] força especial. En cada ciutat s'ofereixen subtitulacions en francés o [[neerlandès|flamenc]], segons la llegua parlada en cada zona. A [[Brussel·les]], on les dues llengües són oficials, la [[televisió analògica]] ofereix doble subtitulació, de manera que un terç de la pantalla queda pràcticament cobert pels subtítols. Amb l'arribada de la [[TDT]], que permet l'espectador seleccionar l'opció preferida, açò es soluciona.
[[TVE]] no permet la inclusió de noms de marques comercials als programes de producció pròpia.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} Per tant, en programes doblats i subtitulats, aquests noms només es mantenen si guarden una relació molt estreta amb el fil argumental.
* És habitual la confusió entre ens diferents tipus de subtitulació intralingüística. El material subtitulat ha augmentat considerablement els darrers anys, especialment degut als avenços tecnològics. Els suports audiovisuals presenten cada cop més capacitat, de manera que s'hi poden incloure més pistes d'àudio i de subtítols. En països dobladors com ara Espanya, Alemanya, Àustria, França o Itàlia les persones sordes o amb deficiència auditiva han tingut complicat durant molt de temps l'accés als continguts audiovisuals. Fins i tot als països amb major tradició subtituladora, com poden ser Portugal, Grècia o els països escandinaus, aquest públic ha consumit els mateixos subtítols interlingüístics que els espectadors oients, els quals són totalment inapropiats per a les seues necessitats, ja que no incorporen la càrrega d'informació paralingüística indispensable. El llarg període que ha estat donant-se aquesta confusió i l'augment del grau de consciència respecte a aquests col·lectius ha conduït a un procés d'hibridació. Podem trobar solucions pròpies de la SPS en subtítols per a oients, com l'ús de diferents colors o d'[[emoticona|emoticones]]. També és important seguir reivindicant la presència de la SPS a les sales de cinema. Cal pensar que les persones sordes o amb problemes auditius tenen barrada l'assistència a les estrenes (fins i tot de productes nacionals) i han d'esperar mesos fins a l'aparició del material en DVD. A Espanya, les estrenes de pel·lícules estrangeres subtitulades són ben minses, les quals, com s'ha vist, no tenen en compte les necessitats particulars d'aquest sector de població.
* S'ha realitzat una important inversió de temps i diners per a desenvolupar la traducció automàtica, però encara no s'han assolit els resultats esperats. Estan en marxa una sèrie de projectes força interessants, com ara el VisiCast, que fa servir un avatar, una figura humana virtual que simula dur a terme les tasquesd'un intèrpret virtual. L'objectiu és poder convertir, en un futur, els subtítols de teletext en llenguatge de signes animat. Altre projecte és el programa Musa (''Multilingual Subtitling of Multimedia Content''), que detectarà l'inici i l'acabament dels diàlegs per tal de segmentar els diàlegs en subtítols i aquests en línies a les quals assignarà temps d'entrada i d'eixida i en proposarà una traducció a un idioma determinat.
* Darrerament els avenços tecnològics i l'aparició de programes informàtics de subtitulació assequibles i gratuïts han afavorit l'aparició del que podríem considerar un nou tipus de subtitulació: el ''[[fansub]]''. Es diferencia de la resta pel fet de ser una forma pròpia de la Xarxa i per la condició dels traductors: no són, en molts casos, especialistes formats, sinó aficionats consumidors del producte traduït. En desconèixer la normativa, les traduccions són més instintives, creatives i individualistes. És més habitual, però, trobar errades de tota mena als fansubs que a les traduccions realitzades per professionals. Altra dada important és que és una activitat desinteressada, sense ànim de lucre. EL ''[[subbing]]'' (manera preferida front a ''subtitling'') es va iniciar als anys 80 amb la popularitat dels ''[[anime]]'' japonesos. La intenció era saltar l'obstacle que imposava la barrera idiomàtica i l'escassa distribució. Avui{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} ja és habitual trobar fansubs de diversos productes, especialment sèries de televisió nord-americanes.
| 