Escoltisme: diferència entre les revisions

'''Escoltisme''' és el terme amb què es coneix a Catalunya el moviment internacional dels ''Boy i Girls Scouts''. L'escoltisme és un moviment d'abast mundial que treballa pel desenvolupament integral dels joves a través de l'[[educació en el lleure]], fundat l'any 1907 a Anglaterra, per Sir [[Robert Baden-Powell]], general d'exèrcit britànic, que posteriorment es va estendre a un gran nombre de països.

Un element principal d'aquesta finalitat és el caràcter educatiu de l'escoltisme i la voluntat de la seva acció educativa d'abraçar de manera integral les diverses dimensions del ser humà.: Unauna finalitat educativa, aquesta, que és complementària, i no substitutiva, de la que es duduu a terme des d'altres institucions socials. L'acció educativa de l'escoltisme és especialment rellevant en tot allò que requereix un aprenentatge per a l'acció i des de l'acció. Així, complementa la dificultat de l'escola ade donar resposta a algunes de les competències bàsiques generals o metadisciplinàries -no lligades a una disciplina o matèria-, en especial aquelles relacionades amb l'autonomia i la iniciativa personal, i amb la interacció amb el món físic i social, que és el que l'escoltisme treballa més bé.

L'acció educativa de l'escoltisme cap als nois i noies es basa en un sistema de valors que metodològicament s'expressa a través d'un codi de comportament (la [[Llei escolta]]) i de l'adhesió explícita i voluntària assumint-lo com a model de conducta (la [[Promesa escolta]]). Però per al moviment escolta en el seu conjunt, els valors s'expressen en tres principis, que fan referència a:

Aquests principis representen el model de societat i de manera; de viure que tots els escoltes comparteixen. Històricament, la Llei i la Promesa Escoltes, formulades per Robert Baden-Powell, van esdevenir tant l'eina metodològica central del procés d'autoformació dels joves escoltes com també la manera de comprovar que totes les associacions escoltes del món comparteixen els mateixos valors. Les associacions han de formular la Llei i la Promesa en un llenguatge modern adaptat a la seva cultura i realitat social, una adaptació que ha de ser ratificada per l'organització

El ''primer principi'', que aborda la ''dimensió espiritual'', és formulat de la manera següent: ''Deure envers Déu: adhesió a uns principis espirituals, lleialtat a la religió que els expressa i acceptació dels deures que en resulten''. Aquesta definició vol dir que la proposta educativa del moviment escolta vol ajudar els joves a transcendir el món material i a buscar els valors espirituals de la seva vida. (Malgrat la redacció de la formulació, aquesta recerca ede la dimensió espiritual no té per què ser necessàriament una creença religiosa, com ho demostra l'existència des de l'inici d'associacions escoltes laiques en diversos països.

Finalment, ''el tercer principi'' aborda la ''dimensió personal'', i es defineix com: ''deure envers un mateix: responsabilitat per al propi desenvolupament''. Aquest principi, és el que explicita la importància que l'escoltisme dóna a l'individu: és cada persona qui ha d'assumir responsabilitats envers el desenvolupament ple de les seves pròpies capacitats.

El mètode requereix que sigui apropiat al nivell de maduresa dels membres del grup. Això vol dir també que no serveix per a infants massa petits ni per a joves massa grans -per sobre(majors delsde vint anys).

L'escoltisme és un moviment educatiu format per persones voluntàries, que duen a terme la seva acció a través d'una xarxa global d'agrupaments escoltes pertanyents a associacions nacionals, les quals, al seu torn, s'organitzen a escala mundial,. elEl moviment escolta té alhora una organització associativa i un funcionament en xarxa.

L'escoltisme, doncs, disposa d'òrgans de presa de decisions, en l'àmbit mundial, que estableixen els seus principis, les seves característiques i les seves línies d'actuació, amb participació directa de les associacions nacionals; és democràtic en tant que els processos de presa de decisions es basen en procediments democràtics, basatscentrats en la deliberació i en la igualtat de vot, i actua a través d'associacions nacionals que són alhora els subjectes de drets dins l'organització mundial; i té en l'àmbit local, el seu nivell principal d'actuació, perquè és en l'agrupament escolta on es du a terme la tasca educativa. Actuar a escala local per assolir objectius globals és un tret essencial d'identificació del moviment escolta des de la seva creació.

Actualment, l'escoltisme és present a 216 països, amb més de 38 milions d'escoltes d'ambdós sexes. Com altres organitzacions internacionals, l'escoltisme disposa de diversos òrgans de reconeixement, representació i decisió.; Ésés a dir, una Oficina-Buró Mundial, [[Organització Mundial del Moviment Escolta]], amb seu a Ginebra, Suïssa. L'[[Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes]]''. I organitzacions regionals (Europa, Amèrica, Àsia...). A l'efecte de control de qualitat, solsnomés es reconeix una associació/federació escolta per estat (amb algunes excepcions). L'organització té un alt grau de complexitat i s'adapta a les realitats de cada país.''

ATé els seus orígens a l'[[Anglaterra]] colonial de principis de segle. Robert Baden-Powell (B.P.), que havia arribat al grau de coronel, el [[1899]] estava destinat a l'[[Àfrica del Sud]] i va ser enviat a [[Mafeking]], una ciutat clau. Esclatada la [[guerra dels bòers]], en va tenir a càrrec seu la defensa (anomenat "setge de Mafeking"), fet que li comporta gran popularitat a Anglaterra. En aquell setge s'havia donat responsabilitats a nois de 12 i 13 anys en tasques auxiliars (missatgers, etc.); i B.P. reflexiona sobre la possible creació de joves exploradors per la [[pau]] que no tan sols actuessin en temps de [[guerra]].

Aquesta experiència, juntament amb la preocupació per la dificultat de la joventut del seu país per a adaptar-se a la vida a l'aire lliure i en condicions desfavorables, fou recollida a Aids to Scouting (Ajudes a l'exploració), que Baden-Powell escrigué el 1899 principalment per als adults militars, i que aterra a Anglaterra en plena popularitat del setge. L'any [[1901]], en arribar Baden- Powell a [[Londres]], s'adona que el seu llibre també havia tingut un gran acolliment en els cercles de l'ensenyament i que, a més, havia despertat l'interès d'un gran nombre de nois i noies d'ambdós sexes, que l'li escrivien per fer-li consultes sobre l'obra.

DeAl primerprincipi, l'escoltisme s'adreçava als nois de 12 a 14 anys, que eren els que s'anomenaven pròpiament scouts; més tard, però, es crea el moviment dels ''cub-wolfs'' (cadells de llop o [[llobató|llobatons]]).

A partir dels anys 70 del segle passat, l'impacte dels esdeveniments socials i polítics (maig francès) del [[1968]], moviments de protesta i contestació contra la [[guerra del Vietnam]] i la influència dels moviments contra la [[guerra del Vietnam]] amb l'adveniment del [[Hippie|moviment hippy]] a Amèrica i del [[moviment llibertari]], l'antimilitarisme, l'objecció de consciència, etc. obligaren a les associacions escoltes europees (França, Bèlgica, Alemanya, Catalunya...) a replantejar el mètode pedagògic (sistema de patrulles, progrés individual, franges d'edat, símbols, desmilitarització dels uniformes...) i introduir canvis basats en la psicopedagogia (franges d'edat: els "ràngers", de 12 a 14 anys,; els "Pioners", de 14-16 anys,; el TRUC, així com adoptar la pedagogia de grup, el progrés personal, el treball per projectes (empreses)...). Més tard, als anys vuitanta, la introducció de la coeducació serà determinant per a la unificació dels agrupaments de base que repercutiren en les estructures de les associacions nacionals que en un nombre important de països promogueren la fusió de les associacions d'Escoltisme de nois i de les del Guiatge de les noies.

Les primeres activitats relacionades amb l'escoltisme a Catalunya daten de 1912, quan [[Pere Roselló i Aixet]] i [[Ignasi Ribera i Rovira]] formen, respectivament, [[Exploradores Barceloneses]] i [[Jovestels de Catalunya]]. En activitats per a noies és pionera l'efímera [[Girls Guides]]. Tot i això, es considera que l'escoltisme és introduït a Catalunya per [[Josep Maria Batista i Roca]], que organitza el primer campament el [[1928]] a [[Ermita de la Salut (El Papiol) | l'ermita de la Salut del Papiol]].<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=2fb075a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2fb075a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=e2393b24909a5110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |títol=Cent anys de moviment escolta |consulta=17/1/2012 |obra= |editor=Generalitat de Catalunya |data=16 d'octubre de 2007 |llengua= català}}</ref> LaAquesta diferènciainiciativa entrees aquestadistingeix iniciativa ide les precedents rau aper ser la primera de caràcter catalanista en arrelar (tot i que Jovestels era catalanista, no va acabar de tenir acceptació popular).

Aquest escoltisme arrela profundament i s'estén gràcies als grups de jovent dels centres excursionistes i d'entitats religioses. Data deEl [[1927]] la creacióes delscrearen els [[Minyons de Muntanya]], que es constitueixen com a ''Consell General de la Germanor dels Minyons de Muntanya'' el [[gener]] de [[1930]]. Durant la II República, el moviment continuà en auge, però, a conseqüència del [[cop d'estat del 18 de juliol]] de [[1936]], tingué dificultats i enel [[1937]] prengué la decisió d'unificar-se amb el nom ''institució Catalana d'Escoltisme (Minyons de Muntanya-Boy Scouts de Catalunya)''.

En uns moviments i associacions dirigits per joves en un moment de forta efervescència social i política, els i les joves caps escoltes, molts d'ells universitaris fortament imbuïts pels endevinaments nacionals [[Oposició al franquisme|antifranquista]] i la influència ideològica que arribava d'Europa (maig del 68 francès, invasió soviètica de Txecoslovàquia, oposició guerra de Vietnam...) pressionaren per adaptar l'escoltisme a les necessitats del moment. Seran els anys de la renovació dels mètodes pedagògics i les estructures organitzatives que afectaren les diverses associacions. També els anys d'un compromís ferm amb les instàncies unitàries, l'[[Assemblea de Catalunya]] que maldaven per la recuperació de les llibertats nacionals i democràtiques durant la [[Transició democràtica espanyola|Transició]]. Els moviments i associacions es comprometeren a fons en la creació i desenvolupament de la [[Taula de Joves de Catalunya]] i les diverses Taules comarcals i municipals, així com en les diverses campanyes com la [[Marxa de la Llibertat]], la [[majoria d'edat]] aals 18 anys... En el camp purament escolta, els anys 70 són també els de la generalització de la coeducació i de la fusió d'entitats i associacions (creació d'[[Escoltes Catalans]], fusió de [[Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya]]) i també de la constitució de la [[Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge]]. Una descripció més detallada de l'evolució de l'escoltisme i del Guiatge (1912- 1980) es pot llegir a l'article [[Història de l'escoltisme català]] de la Viquipèdia catalana.

El 1954 [[Eladi Homs Zimmer]], juntament amb la seva dona [[Maria Ferret]], es va d'establir a Mallorca, on el 1956 iniciaren junts l'escoltisme a l'illa. Es creà la Secció Ramon Llull, acollida a una entitat anomenada Joventut Antoniana. La seva esposa, el 1958, creà el primer grup femení amb l'Agrupament Reina Constança. Després de més de 50 anys l'escoltisme a l'illa de [[Mallorca]] s'ha estès a molts dels pobles i es creà el 1993 la Fundació Maria Ferret en honor a la tasca feta per aquesta gran dona que dóna peu als agrupaments de Mallorca.

L'any 2007, es commemorà el centenari del naixement de l'escoltisme. L'agost de 1907, [[Baden Powell]] va dur a terme a Brownsea un campament escolta(camp d'estiu) per primera vegada. És per això que durant aquest any sees celebrarandugueren a terme molts actes arreu del món per celebrar aquesta centúria de l'escoltisme i el [[guiatge]].

Així mateix, i després de quasi 30 anys des de l'última edició, el desembre de l'any 2007, Eumo s.a, l'editorial de la universitat de Vic, va publicar dins de la col·lecció "textos pedagògics" una nova edició del llibre del fundador ''[[Escoltisme per a nois|Escoltisme per a nois:]] u''. Unana edició íntegrament en català i amb l'afegitó d'unes ressenyes biogràfiques de Baden-Powell i històriques de l'època i de l'escoltisme al llarg del segle XX i XXI molt detallades.

== SímbologiaSimbologia escolta ==

L'escoltisme s'ha caracteritzat des de la seva fundació, l'any 1907, pel valor educatiu de la simbologia,<ref>Jordi Casanovas Berdaguer a pàgina 253 "Escoltisme (llenguatge, simbologia i ritus) del llibre Política de Joventut. Glossari de termes</ref> els ritus i el mític indestriables del seu mètode educatiu (exemples: fulard, camisa, ritus de pas, cerimònia de promesa, Llibre de la Selva...) que ha anat adaptant a les necessitats dels nens i nois en cada etapa històrica. Consegüentment ha desenvolupat també un llenguatge propi molt arrelat en el funcionament quotidià dels agrupaments i unitats escoltes (exemple: cau, fulard, Llei i Promesa, compromís, minyó escolta, llobatons, pioners, ràngers, raiers, akela, Mogli, kraal, totemització, sisenes, equips, patrulles, salutació escolta...) a vegades difícil de desxifrar per persones alienes al moviment.

* Els escoltes generalment duen uniforme, tot i que aquest pot ser complet o només estar representant pel fulard o mocador de coll. L'uniforme típic és una camisa en la qual el color varia depenent de l'associació a la qual el noi o noia estigui afiliat, i la branca a la que es pertanyi, uns pantalons curts amb butxaques amples, botes de muntanya i el fulard, que pot ser d'un color determinat depenent de l'agrupament escolta, o també pot presentar variacions depenent de la branca.

Els escoltes donen molta importància a com se saluden, ja que fan un gest que característic i identificatiu del moviment. La salutació típica escolta es fa donant la mà esquerra mentre amb la dreta es mantenen els dits índex, cor i anular alçats, i el dit polze doblegat a sobre del dit petit. Els tres dits alçats signifiquen els tres pilars de l'escoltisme, que poden variar depenent de l'organització, però que bàsicament són la persona, el país i la transcendència. A tall de curiositat o llegenda, es diu que es dóna la mà esquerra a causa del fet que és la més propera al cor, però també perquè és la que donaven els guerrers més valents, ja que havien de deixar l'escut per donar-la, tot quedant el seu flanc esquerre desprotegit.