Eduardo Primo Yúfera: diferència entre les revisions

Encara que nascut al Puerto de Mazarrón essent el seu pare mestre d'escola en aquesta pedania, va viure la seua infància i la seua joventut a [[Carlet]], que el va nomenar fill adoptiu.<ref>{{Ref-web|url = http://ujiapps.uji.es/institucional/uji/activitats/honoris/actes/primo/|títol = Eduardo Primo Yúfera, doctor honoris causa de la Universitat Jaume I|consulta = 3 novembre 2014|data = 27 febrer 1995}}</ref> El 1941 es llicencià en [[Ciències Químiques]] a la [[Universitat de València]], i el 1944 obtingué el doctorat a la [[Universitat de Madrid]]. El 1950 ocupà una plaça d'investigador en el [[CSIC]], i dos anys després amplià estudis a la [[Universitat de Basilea]], on va treballar al laboratori de [[Tadeusz Reichstein]]. En tornar a València, el 1954 fundà l'[[Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments]] (IATA), del qual fou el primer director (1957-1974), i d'on sorgiria l'impuls per a la creació d'uns altres centres d'investigació valencians, com són l'[[Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes]], que du el seu nom, l'[[Institut d'Investigació sobre Desertificació]] i l'[[Institut de Biomedicina de València]]. El 1964 ocupà la càtedra de [[Bioquímica]] i [[Química Agrícolaagrícola]] en l'[[Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms]] de la [[Universitat Politècnica de València]], fins a la seua jubilació el 1986. Va presidir l'Institut Nacional de Ciències del Medi Ambient (INCMA), l'Institut Nacional de Ciència i Tecnologia dels Aliments (INCYTA) i, del 1974 al 1977, el [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC). Des d'aquest càrrec va jugar un paper important en la preparació del [[CSIC]] per a la [[Transició democràtica espanyola|transició]], enfrontant-se alhora al desinterés dels governs de torn i als sectors immobilistes que n'havien fet el seu vedat enfront de les universitats, i impulsant-ne la internacionalització i la creació al seu si de noves infraestructures d'investigació, especialment en les àrees de [[Bioquímica]] i d'[[Astrofísica]]. Va ser un dels principals promotors del capítol espanyol del [[Club de Roma]], acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina|Reial Acadèmia de Medicina]], corresponent de la [[Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals]], degà de la [[Reial Acadèmia de Cultura Valenciana]] i membre de diverses associacions científiques, culturals i socials d'arreu del món, entre les quals la [[New York Academy of Sciences]] i la [[World Academy of Arts and Sciences]]. Col·laborador de nombroses publicacions especialitzades, va fundar la ''Revista de Agroquímica y Tecnología de los Alimentos'', i va rebre un bon nombre de premis i distincions per la seua labor investigadora. Entre les seues aportacions són de destacar els estudis per a l'obtenció d'energia per al transport a partir dels residus agrícoles (el que avui se’n diu [[biocombustibles]]), i per a l'eradicació de plagues agrícoles com ara la de la ''[[Ceratitis capitata]]'', més coneguda com a «[[mosca mediterrània]]» o «[[mosca blanca]]» dels [[cítrics]].