Prostaglandina: diferència entre les revisions

L’hidrolització de l’àcid araquidònic d’aquests lípids de membrana depèn de l’activació de les fosfolipases cel·lulars (A2 i/o C) a partir de l’acció d’estímuls externs com l’[[adrenalina]], la [[trombina]] o la [[bradicina]] que causen l’activació d'una [[proteïna G]]<ref> Alberts, Bruce; Alexander Johnson, Julian Lewis, Martin Raff, Keith Roberts, i Peter Walters. Molecular Biology of the Cell; Fourth Edition. Nova York i Londres: Garland Science, 2002. ISBN 0-8153-3218-1. OCLC 145080076 48122761 57023651 69932405.</ref>. Un cop obtingut, l’àcid araquidònic és metabolitzat en forma ràpida fins a obtenir productes oxigenats per acció de diferents sistemes enzimàtics com la ciclooxigenasa, lipooxigenases o famílies del citocrom P-450. La prostaglandina H2 sintasa-1 catalitza la formació de prostaglandina H₂ a partir de l’àcid araquidònic en dos passos: una reacció catalitzada per la [[ciclooxigenasa]] i l’altra per la [[peroxidasa]]. Aquest enzim és un homodímer amb una estructura complexa constituïda fonamentalment per [[hèlix α]] i es troba unit a la membrana del [[reticle endoplasmàtic]] de forma que no es troba inserit dins, sinó que es col·loca al llarg de la superfície externa de la membrana ancorat a través d’un grup d'hèlixs α amb superfície hidrofòbica.<ref>Berg J.; Tymoczko J.; Stryer L. (2002) Biochemistry. W. H. Freeman and Company ISBN 0-7167-4955-6</ref>

 

 

Existeixen dues isoformes d’aquest enzim: COX-1 (s’expressa en forma constitutiva en totes les cèl·lules) i COX-2 (no es mostra de forma constituiva però pot ser induïda per citocines, factors de creixement,endotoxines i [[carcinogen]]s del tabac). Les ciclooxigenases actuen sobre l’àcid araquidònic i provoquen dues accions diferents: oxigena i produeix una estructura d’anell formant l’endoperòxid cíclic PGG2 i una activitat de peroxidasa que transforma PGG₂ a PGH₂.<ref>David L. Nelson, Michael M. Cox (2009): Lehninger: Principios de Bioquímica, 5a edició, Ediciones Omega.</ref>