Rebel·lió dels bòxers: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Cap resum de modificació
Línia 30:
== Antecedents ==
=== Guerres i ''tractats desiguals'' ===
El [[1840]] va esclatar la [[Primera Guerra de l'Opi]] entre la [[Gran Bretanya]] i la Xina. Aquesta i la [[Segona Guerra de l'Opi]] foren causades per les disputes sobre el comerç de l'opi a la Xina, que el govern del qualxinès tractava de prohibir. Els britànics no pensaven renunciar al negoci de la [[droga]], que era conreada en grans extensions en l'[[Raj Britànic|Índia]] i exportada més tard a tot el [[Sud-est asiàtic]]. Després de la fàcil derrota de l'exèrcit xinès, els britànics van obligar alel govern imperial a cedir-los l'illa de [[Hong Kong]] a perpetuïtat (a la qual més tard es van agregar la península i illes adjacents), a permetre les importacions d'opi i a obrir una sèrie de ports al comerç estranger.
 
En aquesta mateixa època, els [[França|francesos]], l'[[Imperi Rus|russos]] i el [[Japó|japonesos]] van començar a augmentar la seva influència sobre la Xina. A causa de la seva inferioritat econòmica i militar, la [[dinastia Qing]] va ser obligada a signar nombrosos acords que serien coneguts com els "[[Tractats Desiguals]]". Entre aquests s'hi inclouen el [[Tractat de Nanjing]] ([[1842]]), el [[Tractat d'Aigun]] ([[1858]]), el [[Tractat de Tianjin]] (1858), la [[Convenció de Pequín]] ([[1860]]), el [[Tractat de Shimonoseki]] ([[1895]]), i la [[Segona Convenció de Pequín]] ([[1898]]).
 
La Xina va tornar a perdre una altra gran [[guerra]], aquesta vegada la [[Primera Guerra Sinojaponesa|contra Japó]], el 1895. L'enfrontament, particularment violent, es va saldar amb la pèrdua de la [[Península de Corea]], les [[illes Pescadors]] i [[Taiwan]], a més del pagament de fortes indemnitzacions i concessions comercials als vencedors. Tot això es va traduir en una important crisi econòmica a tot el país.
 
=== Moviment antioccidental ===
Línia 46:
 
[[Fitxer:Boxer1900.jpg|thumb|Guerrer bòxer el [[1900]]]]
L'extensió de la rebel·lió va coincidir amb la ''[[Reforma dels cent dies]]'' (de l'[[11 de juny]] al [[21 de setembre]] de 1898), impulsada per l'emperador [[Guangxu]] amb la finalitat de modernitzar l'administració, cosa a la qual s'oposava fortament la seva tia, l'emperadriu [[Cixi]]. Després d'una primera derrota dels bòxers a les mans de l'exèrcit xinès en el mes d'[[octubre]], els rebels van acatar l'autoritat imperial o, amb més exactitud, la de Cixi, qui va decidir usar-los com mitjà per a destruir tota influència estrangera a la Xina. Així, el govern xinès, fortament controlat per l'emperadriu, va dictar diverses lleis en favor dels bòxers a partir de [[gener]] de [[1900]], mentre que aquests van concentrar els seus atacs contra els missioners i conversos al Cristianisme. Les creixents protestes dels governs occidentals van ser desoïdes.
 
En [[juny]] d'aquell any, els bòxers (als quals es van sumar soldats imperials) van atacar destacament occidentals a [[Tianjin]] i [[Pequín]]. Les [[ambaixada|ambaixades]] estrangeres a la capital, a les quals havien fugit els seus ciutadans residents a Pequín, es van convertir aviat en objectiu dels bòxers, encara que la majoria de les delegacions es trobaven bé protegides per les seves pròpies muralles i la proximitat a la [[Ciutat Prohibida]], on, paradoxalment, havien estat construïdes per ordre de l'emperador amb la finalitat de tenir-les sota vigilància permanent. Les delegacions de la Gran Bretanya, França, els [[Països Baixos]], els [[Estats Units]], [[Rússia]] i Japó, de fet, compartien el mateix complex defensiu, i a només uns carrers de distància es trobaven les de [[Bèlgica]] i [[Espanya]], des d'on van arribar els seus representants per a posar-se fora de perill.
 
== L'''incident bòxer'' ==
No va poder fer el mateix la delegació alemanya, de constitució més recent i per això situada en l'altre extrem de la ciutat. A les 8h del matí del [[20 de juny]], l'ambaixador alemany Klemens von Ketteler, acompanyat del seu interpret, altres diplomàtics i una escorta armada va fer cap el Zongli Yamen (Ministeri d'Afers Exteriors xinès). En arribar a l'extrem occidental del carrer Xizhongbu Hutong, tot just a una illa de cases del ministeri, es van trobar unes tropes de la brigada de la Guàrdia Imperial, que va disparar contra la comitiva, ferint de mort Von Ketteler.
 
De resultes d'això, les potències estrangeres van declarar la guerra a la Xina, el govern de la qual va respondre proclamant les hostilitats. Fins l'arribada de les forces militars enviades en la seva ajuda, el propi personal diplomàtic hagué de defensar-se del setge dels bòxers només amb armes menors i un vell [[canó]]. Van dirigir la defensa el ministre britànic per a la Xina, [[Claude Maxwell MacDonald]], i el coronel japonès [[Shiba Goro]].
L'enfrontament va ser àmpliament seguit per la premsa internacional, que va descriure tota classe de barbaritats comeses contra els estrangers residents a la Xina, moltes d'elles enormement exagerades. Això va provocar un ampli sentiment antixinès als [[Estats Units]], [[Europa]] i el Japó. No obstant això, els principals afectats van ser els cristians xinesos (dels quals la premsa no es va ocupar), que sense poder fugir enlloc van ser objecte de [[violació|violacions]], [[tortura]] i [[assassinat]]s.
 
Malgrat els seus esforços, els bòxers no van assolir superar les defenses del recinte. L'[[agost]], el setge de les ambaixades era aixecat per les tropes enviades per l{{'}}''Aliança de les Vuit Nacions'' subscrita pels governs d'[[Alemanya]], [[Imperi Austrohongarès|Àustria-Hongria]], els Estats Units, França, [[Itàlia]], el Japó, el [[Regne Unit]] i Rússia.
 
== Operacions de l'Aliança ==
[[Fitxer:boxerTroops.jpg|thumb|Representació de les tropes de la ''Aliança de les Vuit Nacions'' segons una impressió japonesa de 1900. Els soldats, que apareixen amb els uniformes i insígnies navals, corresponen (d'esquerra a dreta) a les marines d'Itàlia, els Estats Units, França, Àustria-Hongria, el Japó, Alemanya, Rússia i la Gran Bretanya]]
L'exèrcit de rescat dels aliats es componia d'uns 54.000 homes a les ordres del general britànic [[Alfred Gaselee]], dels quals uns 5.000 eren xinesos contraris als bòxers, 20.840 japonesos, 13.150 russos, 12.020 britànics, 3.520 francesos, 3.420 nord-americans, 900 alemanys, 80 italians i 75 austro-hongaresos. Al juliol van desembarcar prop de Tianjin i van setjar a la ciutat, que va caure el [[14 de juliol|dia 14]]. També van capturar els [[forts de Taku]], situats a l'[[estuari]] del riu [[Hai He]], i quatre [[destructor]]s xinesos, on es va destacar el [[baró]] [[Roger Keyes]].
 
Línia 66:
[[Fitxer:Foreign_armies_in_Beijing_during_Boxer_Rebellion.jpg|thumb|left|Tropes aliades a la [[Ciutat Prohibida]]]]
 
Després de l'ocupació, les tropes estrangeres es van lliurar al saqueig, la destrucció, els assassinats sumaris i les violacions. La pròpia Ciutat Prohibida i altres dependències imperials van ser saquejades, arribant a sacrificar-se els animals dels Jardins Imperials per a servir d'aliment als soldats (cosa que va significar entre altres coses, l'[[extinció]] del [[cérvol del Pare David]] a la Xina). La població va ser fortament reprimida per a evitar que s'aixequés novament contra els estrangers a pesar de la destrucció i robatori de les seves propietats. El tracte més dur va provenir dels 900 soldats alemanys, als quals el propi [[Kaiser]] [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]] havia exhortat el [[27 de juliol]] a "''fer que la paraula "alemany" sigui recordada ena la Xina durant mil anys, de manera que cap xinès torni a atrevir-se si més no a mirar malament a un alemany''", dintre d'un discurs en el qual invocava la memòria dels antics [[huns]] (raó per la qual els britànics es referirien als soldats alemanys com a "huns" durant la [[I Guerra Mundial]]). L'[[octubre]], les tropes russes estacionades en la regió de l'Amur van creuar la frontera i van envair [[Manxúria]], on també van actuar amb violència contra la població civil.
 
Les hostilitats van acabar finalment el [[7 de setembre]] de [[1901]], quan la [[dinastia Qing]] va accedir a signar el [[Protocol bòxer|Tractat de Xinchou]], un nou [[Tractats desiguals|tractat desigual]] amb els governs d'Alemanya, Àustria-Hongria, Bèlgica, França, els Estats Units, Espanya, la Gran Bretanya, Itàlia, el Japó, Països Baixos i Rússia.
 
== Conseqüències ==
Línia 74:
El tractat de pau establia el compromís del govern xinès d'executar 10 oficials implicats en la revolta, pagar 333 milions de [[dòlar]]s als vencedors en concepte de reparacions de guerra al llarg de 40 anys, concedir encara més avantatges comercials als estrangers i permetre l'estacionament de tropes entre Pequín i el [[Mar Groc]], amb la finalitat de garantir la seguretat de les ambaixades estrangeres a la capital.
 
La Xina no va perdre nous territoris aquest cop degut en gran part a que els vencedors no van acabar de posar-se d'acord sobre els límits de les seves zones d'influència i/o annexió en el futur. En els anys següents l'aliança es va dissoldre i cadascun dels seus antics integrants va intentar imposar el seu propi pla per a la Xina. Les disputes entre Rússia i Japó pel domini de Manxúria i Corea van dur finalment a la [[Guerra russojaponesa]] de [[1905]], en la qual es van imposar els nipons. Amb aquesta victòria, Japó va augmentar encara més el prestigi internacional aconseguit en les guerres contra la Xina i va afermar la seva posició com a potència hegemónicahegemònica a l'àrea, en detriment de Rússia. Amb la finalitat de contrarestar l'ascens japonès, els Estats Units i la Gran Bretanya van decidir més tard reduir el càstig imposat a la Xina, invertint gran part de les indemnitzacions de guerra en la concessió de beques a ciutadans xinesos i en la construcció d'universitats com la de [[universitat de Tsinghua|Tsinghua]]. Els pagaments es reduirien o cancel·larien definitivament al llarg de la [[anys 1930|dècada dels 30]], abans del previst.
 
Per altra banda, la dinastia Qing va quedar desacreditada una vegada més a ulls de l'opinió pública, augmentant els suports a l'establiment d'una [[república]]. Cixi va tractar de frenar això abandonant la política conservadora que havia defensat fins llavors i realitzant múltiples reformes en els seus últims anys, arribant a prometre l'establiment d'un nou règim constitucional el [[1916]]. La seva mort en [[1908]] va truncar aquests plans, i finalment la Xina es convertiria en una república després de la revolució de [[1911]]. Com a commemoració de la seva participació en aquesta expedició, els soldats del 9º Cos d'Infanteria dels Estats Units van rebre el sobrenom de "manxús" i van afegir la figura d'un [[drac]] imperial al seu uniforme.
 
== Controvèrsia a la Xina actual ==
Existeix certa controvèrsia en la Xina actual sobre el que fou i van significar els disturbis de 1898-1901. Mentre que algunes fonts la consideren una "rebel·lió" o "desordre" (亂, [[mandarí]] ''luan''), termes que posseïxen un sentit negatiu en [[xinès]], uns altres consideren que va ser un moviment patriòtic en contra de les contínues ofenses estrangeres, pel que prefereixen el terme "aixecament" (起義, ''qiyi''), de caràcter més positiu. L'actual govern [[comunisme|comunista]] de la [[República Popular Xina]] es decanta per aquesta última opció i considera els successos com producte d'un "moviment patriòtic". El gener de [[2006]], el suplement setmanal ''Freezing Point'', pertanyent al periòdic ''China Youth Daily'', va ser clausurat per incloure un assaig de Yuan Weishi (professor d'Història de la [[Universitat de Zhongshan]]) en el qual es criticava el tractament que es donava en les escoles xineses a la rebel·lió bòxer i les relacions entre la Xina i els poders estrangers en general durant el segle XIX. A causa d'aquesta idea imposada des del govern, són cada vegada menys els ciutadans xinesos que consideren aquest episodi com una rebel·lió.
 
== Els bòxers en la ficció ==
Línia 91:
* La novel·la ''Moment in Peking'', de [[Lin Yutang]], inicia la seva narració durant la rebel·lió dels bòxers, contant-la des del punt de vista d'un nen.
* ''Los impostores'', novel·la del [[Colòmbia|colombià]] [[Santiago Gamboa]], conta la història d'una secta bòxer reconstituïda en l'actualitat que tracta de recuperar un valuós manuscrit en poder de l'Església Catòlica.
* La novel·la ''The Palace of Heavenly Pleasure'', de l'escriptor Adam Williams, nascut a Hong Kong i descendent d'una família anglesa assentada a la Xina des del segle XIX, està ambientada durant la revolta bòxer, centrant-i se centra en els fets ocorreguts en la ciutat de Shishan.
 
== Bibliografia==