'''Zòsim''' (''Zosimus'', {{polytonic|Ζώσιμος}}) fou un historiador grec que va viure en temps de [[Teodosi II]], durant la primera meitat del segle V dC.
Les poques dades biogràfiques que es concervenconserven d'ell són gràcies a elal patriarca de Constantinoble [[Foci| Foci I]], que a la seva obra ''Biblioteca'' el descriu com {{polytonic|κόμης καὶ ἀποφισκοσυνήγορος}}, ''comes et exadvocatus-fisci'': és a dir, era còmite i exadvocat del fisc.<ref name="Gual">{{ref-llibre|cognom=Zòsim|títol=Nueva Historia|lloc=Madrid|editorial=Editorial Gredos|any=1992|isbn=84-249-1605-0|editor=Carlos García Gual}}</ref> Probablement era el fill de [[Zòsim (governador)|Zòsim]], prefecte de l'[[Regió de l'Epir|Epir]]. Fou autor d'una història de l'I[[imperi Romà|mperi Romà]] en sis llibres, que esse'ns ha conservaconservat. L'obra hauria estat escrita després del [[425]], ja que s'esmenta un fet que va passar aquest mateix any. La seva biografia personal és desconeguda, i només se sap que era pagà (ataca als emperadors cristians), cosa que posteriorment li va valer l'hostilitat dels escriptors cristians;. Evagri i Nicèfor el critiquen especialment.
Va realitzar la tasca d'explicar els esdeveniments que van portar a la decadència de l'Imperi Romà. El primer llibre explica els primers emperadors fins a [[Dioclecià]] ([[305]]). El segon, tercer i quart tracten el [[segle IV]], explicat amb força més detall;. elEl cinquè i sisè llibres tracten el període del [[395]] al [[410]], per tant fins a la deposició de [[Prisc Àtal]]. Ocasionalment tracta també afers de [[Pèrsia]], [[Antiga Grècia|Grècia]] i [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. Pel relat de Foci i Evagri, sembla que Zòsim no va viure per veure acabada l'obra i potser fou acabada per un monjo o un eclesiàstic. Essencialment es tractava de la compilació d'obres de d'historiadors anteriors:. finsFins al capítol 41 segueix a [[Publi Herenni Dexip]];, fins al capítol 11èonzè del cinquè llibre segueix a [[Eunapi]] (al que no esmenta); i després segueix a [[Olimpiòdor de Tebes]], ial qui fins i tot el copia literalment. El seu estil és descrit per Foci com a concís, clar, pur i satisfactori;, mentre que la seva manca principal és l'omissió de la cronologia.
