Putsch de Múnic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa {{cal coor}} que enllaça amb coordenades de Wikidata |
m Corregit: com ostatges al > com a ostatges al |
||
Línia 53:
== El Putsch ==
La tarda del 8 de novembre de 1923, Hitler, juntament amb un contingent de les [[Sturmabteilung |SA]], va arribar a la ''Bürgerbräukeller'' on el governador de Baviera, Gustav von Kahr, havia de pronunciar un discurs.<ref>Gallego, p.130</ref> Prop de 600 homes de les SA van bloquejar les sortides. Hitler, envoltat de partidaris com [[Hermann Göring]], [[Alfred Rosenberg]] i [[Rudolf Hess]], va entrar per la porta davantera a les 20:30 hores, va disparar un tret al sostre i va saltar sobre una cadira cridant: ''"la revolució nacional ha esclatat!"''. Immediatament es va declarar un govern provisional. Les casernes de la Reichswehr i els de la policia van ser ocupats per partidaris dretans. Hitler i alguns copartidaris van prendre com a ostatges al Comissari de Baviera, Gustav von Kahr, i als seus dos homes més importants, von Lossow i von Seisser. A l'alba del 9 de novembre, les forces d'[[Ernst Röhm]] -entre les quals es trobava un jove [[Heinrich Himmler]]- seguint ordres de Hitler van ocupar el Ministeri de Defensa bavarès i es van enfrontar a les forces governamentals, sofrint dues baixes. Mentrestant, els tres homes del govern retinguts en la Bürgerbräukeller van ser alliberats sota paraula de compromís amb la "revolució" per un ingenu [[Erich Ludendorff]]. Els tres governants, immediatament després de ser alliberats, van donar ordres a la policia d'acabar amb la revolta i es van mostrar ferms en els seus càrrecs.
[[Fitxer:Bundesarchiv_Bild_102-00344A,_München,_nach_Hitler-Ludendorff_Prozess_retouched.jpg|thumb|200px|[[Adolf Hitler]] amb altres acusats durant el seu judici pel '''Putsch de Munic'''.]]
Davant aquesta situació, Hitler decideix marxar sobre Munic amb el mariscal Ludendorff al capdavant, acompanyats per Scheubner-Richter, Göring, Kriebel, Weber, Ulrich Graf i Wilhelm Brückner.<ref name=G2>Gallego, p.131</ref> Hitler creia que la policia no dispararia sobre aquests veterans de la Primera Guerra Mundial, i que s'unirien al putsch. Uns 2.500 homes van marxar directament cap a la ''Marienplatz'', la plaça on es troba l'ajuntament de Munic, i allí van topar amb una important massa de gent que havia sortit al carrer assabentada dels fets. Després d'uns minuts de desconcert enmig de l'aglomeració, Ludendorff va decidir que es continués marxant cap al Ministeri de Defensa per així trobar-se amb els homes de Röhm, de manera que calia travessar la ''Odeonsplatz''. Al llarg del camí s'anaven unint més persones donant suport a Hitler i el seu putsch. Però en arribar a l'entrada de la ''Odeonplatz'', just a l'altura del ''Feldherrnhalle'' (monument als generals alemanys), es van trobar amb un contingent de policia que els bloquejava el pas. Ambdós grups armats van quedar cara a cara durant uns segons, fins que un tret fortuït<ref name=G2/> va començar un important tiroteig. Hitler i Göring van resultar ferits, i Scheubner-Richter mort. Hitler va escapar a casa d'un amic, Putzi Hanfstaengl, amagat al seu àtic fins que a la tercera nit la policia l'arrestà. Va ser conduït a la presó de Landsberg, on va saber que seria jutjat per alta traïció.
| |||