Joan II Comnè: diferència entre les revisions

El 1137 el govern comunal d'[[Ancona]] a Itàlia va demanar el protectorat bizantí que mai no fou efectiu. En aquest mateix any es va fer una ofensiva contra el [[Regne de l'Armènia Menor]] i foren ocupades Tars, [[Mamistra]] i Adana a la primavera, però foren rebutjats davant Anazarbe. El rei Lleó fou fet presoner. Els seus dominis, on el seu fill Teodor es va sostenir en part, foren annexionats i declarats la província d'Armènia. L'atac es va estendre cap a Antioquia que es va haver de declarar feudatària de l'Imperi i [[Lleó I d'Armènia Menor]] va viure uns anys com hostatgea ostatge a Constantinoble on va morir el [[1142]]. Rebé l'homenatge de Ramon de Poitiers i per un acord amb els francs, es va planejar una operació conjunta de conquesta d'Alep. Antioquia tornaria llavors a ser bizantina, i Ramon de Poitiers seria príncep d'Alep. Les operacions s'iniciaren al començament de [[1138]], i Ramon de Poitiers i Joscelí II d'Edessa acompanyaren l'exèrcit imperial. Bizâ'a fou conquerida el [[7 d'abril]] de [[1138]] i donada al comte d'Edessa. Però aquest setge els va fer perdre l'efecte de sorpresa, i l'exèrcit va fracassar en el [[setge de Shaizar]]. Ramon de Poitiers i Joscelí II no foren molt cooperatius amb els bizantins, ja que la presa d'Alep significà per a Ramon la pèrdua d'Antioquia, i l'operació de conquesta fou abandonada. L'exèrcit franco-bizantí es va replegar cap a Antioquia, on Joan Comnè exigí l'entrega de la ciutadella, però Joscelí va provocar aldarulls que obligaren als bizantins a sortir de la ciutat.<ref>{{citar llibre |cognom=Grousset |nom=René |títol=Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem |llengua=francès |editorial= |data=1936 |pàgines= |isbn= }}</ref>