Expedició de Carlemany del 778: diferència entre les revisions

m
Corregit: com hostatge a > com a ostatge a
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina la paraula 'Plantilla' de les plantilles
m Corregit: com hostatge a > com a ostatge a
Línia 21:
Vers el [[774]] l'emir omeia de [[Còrdova]], [[Abd-ar-Rahman I]] (756–788), va tenir notícies de que el valí de [[Saragossa]], Husayn ibn Yahya al-Abdari (o al-Ansari) ibn Saad ibn Obada,<ref> [[Ibn al-Athir]] l'esmenta com Al-Ansori o potser Al-Ansari.</ref> conspirava per a restablir la sobirania del califa abbàssida a l'[[Àndalus]] probablement en col·laboració amb l'aristocràcia iemenita de la Frontera Superior. L'emir va ordenar la seva destitució, i Huseyn, a l'assabentar-se d'això, es va rebel·lar obertament. Va ser enviat llavors com a governador de la Frontera Superior i presumiblement també valí de Saragossa el general Abd al-Malik ibn Umar. Aquest es va presentar amb forces importants i va rebre la submissió d'Abu Taur, valí d'Osca i còmplice de Husayn en la conspiració pro-abbàssida, i del valí de Tudela, que també havia col·laborat amb al-Abdari. Les tropes d'ambdós van reforçar les forces de Abd al-Malik, que va posar setge a Saragossa. Els fets següents no són coneguts, però es pot sospitar que la ciutat no va poder ser presa, doncs Husayn apareix àdhuc com valí en l'any 778, i no és probable que hagués estat restablit després d'haver estat destituït i nomenat un successor. Sembla que mentre les tropes omeies s'ocupaven de la revolta a Saragossa, al-Fatimí, un líder rebel, va reprendre les seves activitats.
 
L'emir va optar per dirigir les operacions militars més importants contra al-Fatimí, la direcció del qual va encomanar a dos "mawla" el nom àrab dels quals era Abu Uthman Ubard i Tamman Ibn Alqama. La fortalesa de Sopetran, un dels centres principals del Fatimí, va ser assetjada, encara que sense èxit ([[776]]). No obstant això no es va descuidar la revolta cesaragustana, i sembla que un exèrcit va ser enviat de nou a assetjar la ciutat, encara que no ha pogut determinar-se si es tracta de l'exèrcit manat per Tsalaba ben Obaid del que es tenen notícies indirectes.<ref>Ibn al-Athir dóna notícies d'una expedició de l'emir omeia a Saragossa l'any [[781]], i fa referència que anteriorment, ell mateix havia enviat un poderós exèrcit a combatre als rebels d'al-Huseyn ibn Yahya i de Sulayman ibn Ioctan al-Arabí. Aquest exèrcit estava sota el comandament del general Tsalaba ben Obaid qui va combatre durament als rebels. Però un dia, al retornar al seu campament, va ser sorprès en un descuit per Sulayman al-Arabí (el que indicaria la presència del valí de Barceloní a Saragossa quan arribava l'hora de combatre) i va caure pres. El seu exèrcit va ser dispersat. Tsalaba va ser enviat com hostatgea ostatge a Carlemany </ref>
 
Mentre els abbàssides no romanien impassibles, i l'emir d'[[Ifriquiya]] va enviar a Hispània a Abd al-Rahman ibn Habib al-Fihri, parent de l'últim emir d l'Àndalus dependent del califat abbàssida, [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí]]. Abd al-Rahman era conegut com al-Siklabi (l'Eslau) i duia l'encàrrec de revoltar algunes regions contra la dinastia omeia. Al-Siklabi va desembarcar a la costa murciana, la més propera al port de sortida de l'Àfrica, i va recórrer la zona costanera fins a [[Barcelona]], on governava com valí [[Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí]] (el nom apareix transcrit amb diverses variacions segons les fonts), amb qui probablement ja havia entrat en contacte amb anterioritat. Probablement Sulayman preparava la seva rebel·lió, potser encoratjat per l'èxit de Husayn de Saragossa, i aprofità la presència del Siklabi para prendre partit pels abbàssides. En aquestes circumstàncies és normal que entressin en contacte amb Husayn al-Abdari, de Saragossa, la rebel·lió del qual s'havia fet en nom del califa abbàssida. A través de Husayn, el valí d'Osca, Abu Taur, es va unir de nou a la causa (en la qual probablement creia encara que s'hagués sotmès a l'emir omeia).
1.178.757

modificacions