Taron: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com hostatge a > com a ostatge a
m Corregit: a hostatge un > a ostatge un
Línia 7:
Gurgen va morir en la lluita contra l'emir de [[Diyar Bakr]], [[Ahmed ben Isa ben Shaikh]] al-Shaybani que va annexar Taron el [[897]]. El rei d'Armènia [[Sembat I el màrtir]] va demanar a l'emir de retornar el país al hereu legítim Ashot, fill de David Arkaiq però l'emir s'hi va negar. Els armenis van atacar el país però foren derrotats prop de Thukh ([[898]]). Però poc després va morir l'emir i llavors la dinastia local va recuperar el poder sense lluita.
 
La dinastia estava representada per Gregorigos, fill de Thornik (germà petit de David Arkaiq), que es creu que va derrotar a Ashot el pretenent i el va empresonar. Perquè Ashot no fos lliurat als àrabs, el rei armeni va demanar la mediació del emperador Lleó VI que va enviar com a negociador a [[protospatari]] Constantí fill de Lips. Es va assegurar que Ashot no seria lliurat als àrabs i Constantí es va emportar com a hostatgeostatge un altre Ashot, fill de Grigorigos (Krikorikos en grec). El jove Ashot va rebre a [[Constantinoble]] el títol de protospatari i se'l va deixar tornar aviat al Taron. El germà de Grigorigos, Aponagem, fou enviat com a ostatge a la cort bizantina i també fou nomenat protospatari. Llavors Grigorigos va anar a la cort bizantina i fou nomenat ''magistros'' i estrateg de Taron i se li va donar un palau a la capital i una renda, però el taronita el va canviar per un domini a la província de [[Keltzene]]. De tornada al Taron, Aponagem va tornar a la cort bizantina i fou nomenat patrici i es va casar amb la filla del ambaixador protopastari Constantí. Més tard Ashot el jove va tornar a la cort i fou nomenat també patrici de Taron.
 
Grigorigos va morir el [[923]] i el país es va repartir entre els seus dos fills Bagarat-Pankratios i Ashot, d'una banda, i els nebots Thornik, Vahan i Sembat, fills d'Apoganem. Thornik fou el primer a anar a Constantinoble on va rebre el títol de patrici. El va seguir Bagarat-Pankratios que va rebre el títol de patrici i estrateg de Taron i li va donar la mà d'una princesa imperial, filla del magistros Teofilactos. Les dos branques estaven en disputa per la possessió de Keltzene, que finalment l'emperador va atribuir a Bagarat-Pankratios. Thornik, de resultes d'unes ofenses, va demanar la mediació del emperador que va enviar al comissari imperial Krinites, però abans d'arribar Thornik va morir deixant la seva part de principat a l'imperi. (vers [[938]]). Krinites volia llavors annexar Taron però l'altra branca va fer apel·lació a l'emperador, que els hi va deixar (tot el Taron probablement) mitjançant la cessió d'Olnut.