Expedició de Carlemany del 778: diferència entre les revisions

m
Corregit: en hostatges, així > en ostatges, així
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com hostatge a > com a ostatge a
m Corregit: en hostatges, així > en ostatges, així
Línia 62:
Saragossa constituïa el primer objectiu important de Carlemany (segons es dedueix del texts francs<ref> “''Inde Hiberum amnem vado traiciens Caesaraugustam praecupuam illarum partium civitatem accesit''”. O sigui: “De allí van marxar creuant el riu Ebre cap a Saragossa, ciutat principal de la zona a la que s'acostaven”.</ref>), que pensava dirigir-se després contra [[Tortosa]], establint una marca fronterera amb totes les terres entre els Pirineus i l'Ebre, el flanc occidental del qual quedava assegurat per l'aliança asturiana i la presència dels vascons. Els dos exèrcits van confluir a la ciutat el juny del [[778]]. A l'arribada dels dos exèrcits, Carlemany degué d'enviar un emissari a la ciutat (on pel que sembla aquest any no havien acudit forces omeies a assetjar-la) per a demanar l'adhesió de Husayn i assegurar el lliurament de la ciutat. No obstant això, el valí cesaraugustà no s'hi va mostrar disposat. Se suposa que Sulayman havia promès a la reunió de Paderborn més del que podia complir (doncs tal vegada Husayn no va participar en la decisió de demanar ajuda als francs, o bé havia canviat de parer). La veritat és que Husayn, probablement un abbàssida convençut, de qui esperava ajuda era del ros al-Siklabi i del califa abbàssida, en nom del qual es pronunciaven les oracions del divendres a Saragossa i per compte del qual es titulava valí (governador) no solament de Saragossa, sinó de tot l'Àndalus, és a dir de totes les zones de Hispània sota domini musulmà. Tal vegada Sulayman havia pensat que Husayn no tindria altra alternativa que sotmetre's al rei franc, però el díscol governador havia de preferir que la ciutat caigués en mans dels omeies que dels "infidels". A més la població de la ciutat havia d'estar majoritàriament islamitzada o guardava fidelitat als musulmans i s'hagués mostrat hostil a la rendició, sobretot quan, segurament en previsió d'un nou setge per les forces de l'emir omeia, la ciutat disposava de tots els elements necessaris per a resistir. Encara que Sulayman i Abu Taur van intentar convèncer a Husayn, els seus esforços van resultar inútils. Sens dubte Carlemany va recordar la promesa de submissió, però probablement Husayn va contestar que tal promesa s'havia fet en el seu nom, però no per ell, i que ell personalment mai l'hagués realitzat. Segurament el rebel cesaraugustà, que ja havia resistit el setge de les forces de l'emir amb èxit, no se sentia greument amenaçat o bé se sentia capaç de resistir a l'emir sense ajuda externa.
 
Després de diversos dies de gestions diplomàtiques Carlemany va decidir utilitzar la força, i Huseyn va optar per la resistència (el que prova que se sentia prou fort per a resistir). Les tropes carolíngies van iniciar formalment el setge. Sembla que durant aquest es va rebre la notícia d'un alçament dels saxons, i com la presa de Saragossa no havia de semblar imminent, Carlemany va decidir retornar. Sembla que Sulayman al-Arabi va quedar com a ostatge del rei de França; segons uns es lliura immediatament al ser desdenyat per Husayn i segons uns altres va ser capturat per la força; en tot cas va ser dut amb l'exèrcit que va retornar a França (agost del [[778]]). Els ''Annales Einhardi'' parlen en aquest cas d'una acceptació clara per part de Sulayman i d'Abu Taur, en afirmar que ambdós van acceptar constituir-se en hostatgesostatges, així com altres sarraïns (presumiblement del seu seguici) i amb tots ells van tornar els francs a Pamplona.
 
Eginhard, biògraf oficial de la cort carolíngia (autor de la "''Vita Karolis Imperatoris''") descriu un retorn gairebé triomfal (i fins i tot afirma que l'exèrcit retornà sa i estalvi), però ni política ni militarment podia parlar-se d'un èxit. Els esdeveniments esdevinguts durant el retorn són objecte de discussió, i varien segons les fonts.
1.178.757

modificacions