Tughtaguín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Diversos hostatges van > Diversos ostatges van
m Corregit: anar als hostatges. Llavors > anar els ostatges. Llavors
Línia 14:
Mentre els fills d'Ali ibn Sultan Hatim van restaurar alguns castells: Dhemermer, Kawkaban, Zafar, Arús, Fass i Aixyah, i es va negociar una treva per dos anys amb els aiubites, treva per la que els hamdanites van haver de pagar una quantitat de diners. Complert el termini de la treva ([[1190]]) Tughtegin va avançar cap a Sanaa, però es va aturar a Djehran i allí va rebre un enviat hamdanita que va negociar la renovació de la treva a canvi de més diners. Diversos ostatges van quedar en mans de Tughtegin com a garantia.
 
Ali ibn Sultan Hatim no va ratificar els termes de l'acord. Tughtegin es va portar amb cavallerositat i va deixar anar alsels hostatgesostatges. Llavors Tughtegin va començar per atacar i ocupar la fortalesa d'Aixyah. Després va retornar cap a Djehran i llavors cap a Sanaa, Dhemermer, Fass, el Djebal Hadur (o terra d'Himyar) i Arús. En aquesta darrera ciutat el xeic local va tenir un fill el mateix dia que arribava Tughtegin, i l’infant va rebre el nom d’al-Aziz en honor de l'emir i altre cop Tughtegin es va mostrar generós i va passar per la ciutat sense atacar-la com a manera d'agrair el gest del cap local. Va anar cap a Zafar i va tornar a Sanaa, ocupant llavors les terres de Fass (Gran Fass i Petit Fass) que estaven en poder del dos fills de Sultan Bishr ibn Hatim (aquest era germà del sobirà Ali ibn Sultan Hatim i per tant els seus fills eren nebots) els quals foren fet presoners però Tughtegin els va deixar lliures i els va enviar a Dhemermer amb la seva mare. Va tornar a Zafar i va assetjar [[Kawkaban]] utilitzant ballestes fins que finalment la fortalesa li fou entregada a canvi de què Ali ibn Hatim pogués conservar la fortalesa de Aruseyn. Finalment Tughtegin va iniciar el llarg setge de Dhemermer que havia de durar quatre anys.
 
Ali ibn Hatim va defensar Dhemermer en persona. A mesura que passaven els mesos i anys les dues parts esdevingueren cansades del conflicte i finalment es va arribar a un acord pel qual Ali ibn Sultan Hatim va cedir tots els seus castells, fortaleses i terres a canvi d'una pensió.