Anticlinal: diferència entre les revisions

52 bytes afegits ,  fa 7 anys
Puntuació, repetició i barbarismes. Cabalgantes > encavalcants.
m (Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Anticlines)
(Puntuació, repetició i barbarismes. Cabalgantes > encavalcants.)
Es denomina '''anticlinal''' a un plec de la [[escorça terrestre]] en forma de llom, els flancs s'inclinen en sentits oposats.
[[Fitxer: Anticlinal.png|rigth|250px|thumb|En un anticlinal l'empenta tectònic genera una deformació dels materials geològics]]
 
== Descripció estructural ==
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
L'anticlinal és una deformació en plec format a roques disposades en [[estrat]]s que resulta d'[[Tectònica de plaques|esforços tectònics]] de tipus divers. En general, un plec anticlinal pot produir-se per pressions tangencials, per lliscament o corriment, per intrusió o ejecció de materials des d'àrees més profundes, o per deformacions verticals del substrat. Excepte en aquests dos darrers casos, el plec representa una reducció de l'àrea ocupada inicialment pels estrats i sol requerir l'existència d'un material plàstic en la base dels estrats plegats. En el cas de les deformacions verticals del substrat a causa dedel moviment de blocs, els esforços en la cobertora són distensibledistensibles. Igualment sónho distensiblesón en els plecs formats per intrusió o ejecció de materials plàstics més profunds, els quals acaben constituint el nucli del plec.
 
Un anticlinal es compon, en una secció transversal, de flancs i xarnera. Els flancs estan compostos pels estrats que Buzan en sentits oposats. Quan el plec està format per estrats de diferent competència i [[plasticitat]] els flancs poden presentar discordances al cabussament per variacions de la potència dels estrats més plàstics que, pressionats en els [[sinclinal]] és i en les parts on hi ha més compressió, tendeixen a acumular-se cap a les zones del flanc, és on la pressió és menor.
 
La xarnera és el lloc on es produeix la [[curvatura]] del plec o, si es vol, el lloc on els flancs es troben. La xarnera pateix tensions de distensió com a conseqüència de la curvatura, de manera que tendeix a obrir-se amb falles normals. Per aquesta causa, la xarnera és el punt més feble del plec, el lloc per on, la [[erosió]] ataca l'anticlinal que pot arribar a obrir-se abans de concloure els esforços [[Tectònica|tectònics]] que el configuren originant un relleu invers, que neix ja invertit. Quan el plec abriga un material plàstic no estratificat de gran potència, la xarnera no es percep en aquesta capa, i es parla, llavorsaleshores, de nucli del plec.
 
El pla axial divideix el plec longitudinalment en dues meitats tallant la xarnera per la clau. El pla axial, defineix l'eix del plec de manera que la seva trobada amb el pla horitzontal [[tangent]] a la clau de la xarnera representa el nivell d'eix que habitualment no es correspon amb el de culminació del plec. La línia que uneix els punts més alts del plec s'anomena línia de carenes. El nivell d'eix o de culminació pot variar al llarg del plec. Es parla, llavorsdoncs, d'elevació o descens del nivell d'eix. Quan el descens és curt i s'encaixa entre dues elevacions, es parla de sella perquè el seu perfil recorda el d'una [[Sella de muntar|sella]]. En els extrems del plec, el cabussament dels estrats es disposa en forma de semicercle, a manera d'un quart de taronja, és l'acabament o tancament periclinal (del [[grec]] ''peri'' > voltant).
 
Un anticlinal pot originar un altre plec que neix d'un dels seus flancs, es produeix, llavorsaixí, una digitació. El [[radi (geometria)|radi]] del plec, la seva amplada, i també la seva longitud i alçada són variables, així podem trobar des dedels replecs l'amplada aque amb prou penesfeines supera algunesalguns [[decímetre]]s, sii la seva alçada algun [[centímetre]] (microplecs),; fins plecs de diverses desenes de [[quilòmetre|km]] d'amplada i centenars de metres d'alçada teòrica de la deformació. Igualment, podem trobar plecs d'alguns decímetres de longitud i plecs de diverses desenes de km.
 
El radi de curvatura de l'anticlinal pot conservar de manera que el plec conserva sempre la mateixa forma, es diu que el plec és semblant, encara que aquest tipus de plecs és més teòric que real quan es tenen en compte totes les dimensions de l'anticlinal. Quan els estrats del plec mantenen la seva potència independentment de la seva posició parlem de ''plecs isopacosisòpacs'', quan no la conserven es parla de ''plecs anisopacosanisòpacs'', que és el cas més usual per les raons que més amuntanteriorment s'han comentat. Quan no és possible diferenciar els estrats es parla ded' ''antiforma''. Quan una estructura dominantment positiva té grans dimensions i acusats replecs parlem d'un anticlinorio''anticlinori''. Convé no confondre aquests termes amb ell' anticlinal pròpiament dit.
 
== Tipus de anticlinal ==
Segons la seva disposició transversal, els anticlinals poden ser:
* '''Recte''', quan el pano axial és vertical.
* '''Inclinat''', quan el pla no és perpendicular a la superfície terrestre,. Els plecs inclinats presenten flancs disimétricosdisimètrics en el seu cabussament. La direcció cap a la que s'aboca el plec s'anomena '''convergència'''.
* ''' Estirat o ficat al llit ''', quan el pla és paral ·lel al pla de la superfície terrestre i els flancs estan horitzontals o subhorizontalessubhorizontals.
* '''Volcat''', quan el anticlinal adopta una posició contrària, de manera que es presenta com un sinclinal. Aquest plec, com l'anterior, sol associar a fractures
* ''' A cofre o ventall ''', quan la xarnera és plana i forma dues curvatures per adaptar-se als flancs, de manera que el plec presenta dos plans.
* '''A genoll''', quan un flanc és horitzontal i l'altre vertical, enllaçant mitjançant una xarnera que fa la forma de genoll.
* ''' CabalgantesEncavalcants i fallats '''. Quan ell' anticlinal munta sobre un altre, desapareixent mitjançant una fractura eldel sinclinal que els enllaça. Es parla també de plecs cabalgantesencavalcants quan munten sobre una altra estructura. ElL' anticlinal fallat pot respondre a diferents tipus de fractura, que poden fer muntar un flanc sobre un altre, trencant el plec pel seu eix, poden estar fallats en un flanc que s'aixeca a manera de creta monoclinal, poden estar tallats per un esgarre, etc.
* '''A domo''', quan els estrats Buzan en totes direccions formant una mitja taronja, de manera que no és possible definir un eix longitudinal.
* '''Braquianticlinal'''. De forma ondulada o poc allargada.
Per això, quan els plecs estan '''conformes''' amb l'estructura i presenten amb pocs retocs la disposició que l'estructura assigna al relleu, sol parlar-se d'ells com '''originals'''. Quan els retocs són més grans, però segueixen mantenint els trets que l'estructura proporciona al relleu, alguns autors parlen d'''' quasi-original ''' o, en termes llatí '''penioriginal'''. Quan un plec anticlinal ha perdut els seus estrats superiors però els existents en nivells inferiors expressen la geometria i la forma topogràfica original, l'anticlinal és conforme amb l'estructura, diem llavors que és un anticlinal '''derivat'''. Quan el anticlinal ha estat desmantellat, els seus estrats no dibuixen la xarnera que ha desaparegut i la forma [[Topografia|topogràfica]] no respon a l'estructura, l'anticlinal és '''no conforme''' i presenta un relleu '''invertit'''. No obstant això en tots aquests casos l'estructura anticlinal determina la forma del relleu per això es parla de '''relleu estructural'''. Les formes de relleu que pot presentar l'estructura anticlinal són:
 
* '''Volta anticlinal''' acord, amb forma de llom tancat per una capa rígida que constitueix la [[volta]]. El tipus més comú és el que apareix en l'estil de relleu [[juràssic]] (perquè caracteritza la regió del [[Jura (coordillera)|Jura]]) i ha servit per proporcionar la nomenclatura de les principals característiques d'aquests plecs. Així, el llom anticlinal s'anomena '''mont''', el qual pot estar tallat, perpendicularment al seu eix per una '''Cluse''' (en castellà pot traduir per ''falç'', encara que, reconegut el nom científic és preferible pronunciar «Cluse» que «clixés»), si bé convé tenir en compte que el tall no sempre resulta perfectament perpendicular, sinó que pot ser oblic o sinuós però sempre transversal al plec. Sobre els flancs poden instal·lar '''rierols cataclinales''', que descendeixen seguint el cabussament, són els '''ruz''', que acaben conformant els estrats del flanc a [[facetes triangulars]] o arcades, els ''' Chevrons ''', (que en català s'ha traduït de diverses maneres: '' gallons '', '' crestones '' ...). És freqüent que alguna de les capes externes, més resistents, eliminades en la xarnera, es mantinguin en el flanc, formant crestes, que s'adossen al llom anticlinal. Quan en el flanc alternen materials de diferent competència, aquestes crestes queden separades del llom anticlinal o bé unes de les altres per depressions paral·leles a l'eix del plec, són les ''' depressions ortoclinales '''. Depressions que també, encara que sense una continuïtat tan neta, poden aparèixer després de les arcades dels chevrons. Les voltes anticlinals poden aparèixer, però, en molts altres tipus de relleus, ja siguin [[relleu apalachano|apalachanos]], plecs exhumats, estils complexos, etc.
 
* ''' Anticlinal no conforme ''', invertit, formant una depressió en l'àrea corresponent al nucli, dominada per crestes formades en els flancs. En l'estil juràssic s'anomena '''corbi'''. Per tal que existeixi ''corbi'', el nucli de l'anticlinal ha d'estar constituït per materials menys competents que els externs. Així, bé sigui perquè les fractures de la xarnera possibiliten un ràpid atac, bé sigui a causa de l'encaixament de ruz que arriba al nucli, bé perquè una ejecció [[diapir]] ha rebentat el plec, per atac des d'una Cluse, o perquè la xarnera ha estat eliminada a mesura que el plec es formava, la [[erosió]] ha progressat en el nucli, respectant els flancs que queden conformats en crestes. En el cas que en els flancs apareguin estrats de diferent consistència, entre les crestes formades en els materials més competents, apareixen depressions ortoclinales,. Com en el cas anterior l'anticlinal invertit pot aparèixer en diversos estils de plecs. És normal en l'estil apalachense i el més habitual en els estils invertits.
* '''Combe anular''', Quan un anticlinal ha estat desmantellat, obert a corbi, però un estrat resistent en el nucli del plec reprodueix el llom anticlinal, forma un anticlinal derivat, que s'aixeca sobre una depressió ortoclinal que l'envolta, i dominat per les crestes dels flancs, o de [[sinclinal]] és penjats que l'enquadren. És freqüent en els relleus de plegament invertits.
 
* '''Anticlinals arrasats'''. És el cas extrem que el anticlinal hagi estat arrasat per una superfície d'erosió, sobre la qual, posteriorment, actuen nous processos de desmantellament que posen en valor les capes més resistents i es encaixen en les depressions. Es forma, així, ununs relleus de crestes concèntriques, separades per depressions. Aquesta forma és característica dels relleus [[apalachenses]].
 
== Vegeu també ==
484

modificacions