Sundiata Keïta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: cridar a unes bruixes per que acabessin amb la > cridar unes bruixes perquè posessin fi a la |
m Corregit: marxessin per que no > marxessin perquè no |
||
Línia 41:
Així, amb la promesa que tornaria, Sunjata, la seva mare i els seus germans van exiliar-se i van haver de passar per les penúries pròpies dels exiliats durant set anys. El primer que van fer va ser anar a demanar lloc on allotjar-se a la ciutat de Djedeba, allí es van quedar un temps sota el recel del rei.
Un bon dia el rei de Djedeba va fer cridar a Sunjata i li va dir que juguessin al wori, un joc semblant a les dames. Si guanyava el rei mataria a Sunjata. Sunjata va guanyar al rei i va endevinar que havia rebut una gran quantitat d'or des de Niani per matar-lo. El rei no el va matar però el va expulsar de la seva cort. Així, van partir cap a Tabon on regnava el clan dels Kamara, aliats de Niani. Aquests els van deixar allotjar-se uns dies però els van demanar que marxessin
Quan van arribar a Wagadu es van trobar amb una ciutat imponent on hi havia comerciants de tot arreu. Hi havia una gran muralla però estava mal conservada. Van demanar audiència amb el rei de Wadugu que era del clan dels Cissé i li van explicar a través d'un intèrpret tot el que els havia passat. Per sorpresa seva el rei els va contestar en el seu propi idioma amb un to molt familiar i conciliador deixant-los viure a la seva cort com si fos casa seva, ja que els maninques i els wadugu eren com cosins. A més, només veure a Sunjata ja va reconèixer que tenia alguna cosa especial i el va alabar dient que seria un bon rei. Van estar un temps vivint allí i van adoptar la moda de Wagadu, però Solomon no va trobar el repòs que buscava i va caure malalta. Per tant, el rei Sumaba Cissé va enviar-los a Mema, a la cort del seu cosí Tunkara. La ciutat estava situada a prop del riu Djoliba, els aires del riu ajudarien a la millora de Sogolon.
| |||