Experiment de Miller i Urey: diferència entre les revisions

L’'''experiment de Miller i Urey'''<ref>{{cite journal |author=Hill HG, Nuth JA |title=The catalytic potential of cosmic dust: implications for prebiotic chemistry in the solar nebula and other protoplanetary systems |journal=Astrobiology |volume=3 |issue=2 |pages=291–304 |year=2003 |pmid=14577878 |doi=10.1089/153110703769016389|bibcode = 2003AsBio...3..291H }}</ref> (o, també, en anglès: '''Urey–Miller experiment''')<ref>{{cite journal | title=The analysis of comet mass spectrometric data | author=Balm SP, Hare J.P., Kroto HW| journal=Space Science Reviews| year=1991| volume=56| pages=185–9 |doi=10.1007/BF00178408 | bibcode=1991SSRv...56..185B}}</ref> era un [[experiment]] que simulava les condicions hipotètiques queen què es creia que eren presents en l'etapa primerenca del desenvolupament del planeta Terra, i que es van provar perquè ocorreguessin els orígens químics de la vida (abiogènesi). Específicament aquest experiment assajà les hipòtesis (d'[[Alexander Oparin]] i [[J. B. S. Haldane]]) sobre que les condicions de la Terra primitiva afavorien les reaccions químiques que sintetitzaven [[compostos orgànics]] des de precursors inorgànics. Es considera l'experiment clàssic sobre l'[[abiogènesi|origen de la vida]] i va ser portat a terme l'any 1952.<ref>{{cite journal

Després de la mort de Miller, l'any 2007, els científics varen reexaminar els productes conservats de l'experiment original i van veure que en l'experiment original de Miller s'havien produït més de 20 [[aminoàcids]] els quals són un nombre més gran que els que havia informat, en el seu moment, Miller i més dels 20 aminoàcids que es presenten de forma natural a la vida. Més encara, hi ha proves que la composició de l'atmosfera de la Terra primitiva podria tenir una composició diferent a la del gas usat en l'experiment Miller–Urey. Hi ha proves de grans erupcions volcàniques fa 4.000 milions d'anys enerera, les quals podrien haver alliberat diòxid de carboni, nitrogen [[àcid sulfhídric]] (H₂S), i [[diòxid de sofre]] (SO₂) cap a l'atmosfera. Els experiments fent servir aquests gasos afegits alsels de l'experiment original de Miller–Urey han produït més molècules diferents.

Aquest experiment feia servir [[aigua]] (polímer H₂O), [[metà]] (CH₄), [[amoníac]] (NH₃), i [[hidrogen]] (H₂). Els productes químics quedaven segellats en un ventall estèril de tubs de vidre i flascons connectats en un bucle, amb un d'ells mig ple d'aigua líquida i un altre que contenia un parell d'elèctrodes. S'escalfava l'aigua fins a la seva [[evaporació]] i es feien espurnes entre els elèctrodes per simular els llampecs a través de l'atmosfera de la Terra i el vapor d'aigua, després l'atmosfera es tornava a refredar i així l'aigua es condensava i tornava al primer flascó fent un cicle continu.