Diferència entre revisions de la pàgina «Sampler»

17 bytes afegits ,  fa 6 anys
m
Revertides les edicions de 84.126.53.67 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot
Etiquetes: editor visual repetició de caràcters
m (Revertides les edicions de 84.126.53.67 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot)
== Funcionament ==
 
Un sampler enregistra sons d'una manera semblant a com ho faria un [[magnetòfon]], si bé els seus principis bàsics són diferents. Els seus circuits fan una sèrie d'enregistraments de l'amplitud del senyal sonombresonor —el nombre dels quals depèn de la [[freqüència]] de mostreig— durant tota la seva durada. El conjunt d'aquests enregistraments s'emmagatzema de manera successiva i així s'obté una còpia digitalitzada del so inicial.
 
Després d'haver enregistrat una mostra sonora, poden fer-s'hi diferents tractaments mitjançant el sampler: es pot retallar (per eliminar espais en blanc) o ampliar, amplificar, invertir, delimitar-ne una secció perquè es reprodueixi indefinidament, aplicar-hi efectes, etc. A mesura que els avenços tecnològics ho permetien, els samplers han anat incorporant diferents funcions dels [[sintetitzador]]s, com ara els generadors de contorns ([[VCA]], normalment de tipus ADSR) o els [[filtre electrònic|filtres]].
 
Per tal de reproduir la mostra enregistrada amb les diferents notes d'un teclat, un sampler efectua una sèrie de càlculs per trobar les freqüències de reproducció corresponents en funció de la freqüència de la nota referereferencial; així —com, de fet, PENEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEja passa amb els ns—magnetòfons—, per reproduir un so una octava per damunt de la nota de referència, la freqüència es dobla (i, per tant, la seva durada en el temps es redueix a la meitat).
 
Com a conseqüència, tocant notes allunyades de la nota enregistrada es produeixen canvis apreciables en els formants del so inicial (especialment en el cas de sons acústics com un [[piano]], una [[guitarra]] o la [[veu]] humana), de manera que si bé el sampler és capaç de reproduir el to desitjat, el so resultant és poc realista. Per resoldre aquest problema es van crear les multimostres: en comptes d'enregistrar una sola nota per a tot el rang sencer del teclat, se n'enregistren moltes, que després es distribueixen de manera convenient. En el límit, per aconseguir un so extremadament realista, caldria samplejar cada nota individualment i assignar-la a una única tecla del sampler; però això requeriria una capacitat de memòria força elevada, especialment si es volen enregistrar sons llargs i amb bona resolució. En la pràctica cal arribar a un compromís entre la qualitat de so desitjada i la memòria disponible.
334.584

modificacions