Diferència entre revisions de la pàgina «Litografia»

1.306 bytes afegits ,  fa 6 anys
m
cap resum d'edició
m (Robot inserta {{Autoritat}})
m
[[Fitxer:Litography stone of a Map of Munich.jpg|thumb|Pedra litogràfica per a imprimir el mapa de Munic.]]
La '''litografia''' és una [[tècnica]] o [[mètode]] d'[[impressió]] sobre [[superfície]] [[pla]]na, de entre [[1870]] i [[1880]], que es basa en la repulsió (no [[solubilitat]]) entre l'[[oli]] i l'[[aigua]]. La va inventar en [[1798]] el [[dramaturg]] [[bavarès]] [[Alois Senefelder]] i actualment s'utilitza sobretot per a fer impressions d'alta [[qualitat]] de [[cartell]]s de [[pel·lícules]] clàssiques.<ref name=arte>Robert Cumming, ''Arte'', edició Espasa Calpe, 2006. ISBN 8467020970 {{es}}</ref>
La '''litografia''' (del [[grec antic]] ''lithos'' pedra, i ''graphe'' dibuix) és un procediment d'[[impressió]], avui gairebé en desús, llevat per a l'obtenció i duplicació d'obres artístiques.
 
A [[Europa]] va ser molt usada per a cartells del [[modernisme]] i a [[Amèrica]] el principal litògraf va ser [[George Miller]].
Per a aquest tipus d'impressió s'utilitza una [[pedra calcària]] lluentada sobre la qual es dibuixa la imatge a imprimir amb una matèria grassa, bé sigui mitjançant [[llapis]] o [[pinzell]]. Aquest procés es basa en la incompatibilitat del greix i l'aigua. Una vegada la pedra està humitejada, la [[tinta]] d'impressió solament queda retinguda en les zones dibuixades prèviament. Per a cada color s'ha d'usar una pedra diferent i, evidentment, el paper haurà de passar per la [[premsa]] d'imprimir tantes vegades com tintes s'emprimin.
 
Així mateix, reben el nom de litografia, a més del sistema d'impressió, cadascun dels exemplars obtinguts per aquest procediment, així com el [[taller]] on es realitza aquest tipus de treballs. Encara que de forma incorrecta, és freqüent en l'actualitat denominar a les empreses d'Arts Gràfiques com litografies.
En els [[cartell]]s impresos mitjançant el sistema litogràfic, tan freqüents en la segona meitat del segle XIX i primeres dècades del segle XX, s'utilitzaven quinze, vint o més tintes. Entre ells són de destacar els que anunciaven les curses de braus, els de Setmana Santa, i els dissenyats en la zona republicana durant la [[Guerra Civil espanyola]].
 
==Etimologia==
L'inventor d'aquest sistema d'impressió va ser el tipògraf alemany [[Alois Senefelder]] (1771-1834). A Catalunya -i a tot l'estat espanyol- el pioner de la litografia és [[Josep March]] amb la seva estampa de l'escut de la Junta de Comerç, del 1815,<ref>{{Citar web|url=http://www.bnc.es/fons/detall.php?id=23|títol=www.bnc.es}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.bnc.es/fons/detall.php?id=23| data=febrer de 2014}}</ref> custodiada a la [[Biblioteca de Catalunya]], institució que també posseeix una vuitantena d'altres "incunables litogràfics", nom amb el que es coneixen les estampes litogràfiques anteriors a 1825. Encara que aquest procediment va ser extensament usat amb fins comercials, la major part dels grans pintors dels segles XIX i XX també el van emprar, ja que facilitava obtenir un cert nombre de còpies d'un mateix treball: [[Picasso]], [[Toulouse-Lautrec]], [[Joan Miró|Miró]], [[Mondrian]], [[Ramon Casas]], [[Tàpies]], [[Alfons Mucha]], etc.
El mot català "litografia" prové del [[grec antic]] ''lithos'' pedra, i ''graphe'' dibuix.
 
==Procès tècnic==
Ja fa anys que les pedres litogràfiques han estat substituïdes per planxes de metall que tenen les mateixes propietats que la pedra, però es continua anomenant litografia artística.
La litografia es pot aplicar directament usant qualsevol [[tècnica pictòrica]] o de [[dibuix]]: [[pinzell]], [[ploma]], [[llapis]], [[pastel]], etc. Per a aquest tipus d'impressió s'utilitza una [[pedra calcària]], o altre tipus de [[pedra]], lluentada sobre la qual es dibuixa la [[imatge]] a imprimir. Aquest procés es basa en la incompatibilitat de solubilitat entre el greix i l'aigua. La pedra o planxa s'humiteja amb una sol·lució de [[goma aràbiga]] i [[àcid nítric]], que fa resistent la [[tinta]] de les zones no dibuixades i que, al contrari, s'absorbeixi la tinta de base [[greix]]osa o d'[[oli]] de les zones dibuixades. Així, una vegada la pedra està humitejada, la [[tinta]] d'impressió solament queda retinguda en les zones dibuixades prèviament. La impressió és un reflex [[simètric]], com vist en un [[mirall]], del dibuix original.
 
Per a cada color s'ha d'usar una pedra diferent i, evidentment, el paper haurà de passar per la [[premsa]] d'imprimir tantes vegades com tintes s'emprimin. D'altra banda, la litografia facilita la creació múltiple d'una imatge per mitjà d'impressions de color superposades. [[Andy Warhol]], per exemple, va popularitzar als anys seixanta els seus retrats múltiples, tot i que ell va fer servir la [[serigrafia]].
 
Ja fa anys que les pedres litogràfiques han estat substituïdes per planxes de metall que tenen les mateixes propietats que la pedra, però es continua anomenant litografia artística.
 
Així mateix, reben el nom de litografia, a més del sistema d'impressió, cadascun dels exemplars obtinguts per aquest procediment, així com el taller on es realitza aquest tipus de treballs. Posteriorment, amb l'aparició de les rotatives es van començar a emprar làmines flexibles de [[zinc]] o d'[[alumini]], i més recentment de [[plàstic]], en substitució de les pesades [[pedres]] litogràfiques. Amb la incorporació de la [[fotolitografia]], aquestes planxes van deixar de ser dibuixades[[dibuix]]ades a mà, ja que la sensibilització [[química]] per medis fotogràfics[[fotogràfic]]s de la seva superfície permetia exactes reproduccions fotogràfiques.
 
==Als Països Catalans==
En els [[cartell]]s impresos mitjançant el sistema litogràfic, tan freqüents en la segona meitat del [[segle XIX]] i primeres dècades del [[segle XX]], s'utilitzaven quinze, vint o més tintes. Entre ells són de destacar els que anunciaven les curses de braus, els de Setmana Santa, i els dissenyats[[disseny]]ats en la zona republicana durant la [[Guerra Civil espanyola]].
 
L'inventor d'aquest sistema d'impressió va ser el tipògraf alemany [[Alois Senefelder]] (1771-1834). A Catalunya -i a tot l'estat espanyol- el pioner de la litografia és [[Josep March]] amb la seva estampa de l'escut de la Junta de Comerç, del 1815,<ref>{{Citar web|url=http://www.bnc.es/fons/detall.php?id=23|títol=www.bnc.es}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.bnc.es/fons/detall.php?id=23| data=febrer de 2014}}</ref> custodiada a la [[Biblioteca de Catalunya]], institució que també posseeix una vuitantena d'altres "incunables litogràfics", nom amb el que es coneixen les estampes litogràfiques anteriors a 1825. Encara que aquest procediment va ser extensament usat amb fins comercials, la major part dels grans pintors dels segles XIX i XX també el van emprar, ja que facilitava obtenir un cert nombre de còpies d'un mateix treball: [[Picasso]], [[Toulouse-Lautrec]], [[Joan Miró|Miró]], [[Mondrian]], [[Ramon Casas]], [[Tàpies]], [[Alfons Mucha]], etc.
 
==Galeria d'imatges==
<gallery>
Fitxer:Toulouse-Lautrec - Moulin Rouge - La Goulue.jpg|Moulin Rouge - La Goulue
Fitxer:Lautrec jane avril at the jardin de paris (poster) 1893.jpg|Jane Avril
</gallery>
 
Així mateix, reben el nom de litografia, a més del sistema d'impressió, cadascun dels exemplars obtinguts per aquest procediment, així com el taller on es realitza aquest tipus de treballs. Posteriorment, amb l'aparició de les rotatives es van començar a emprar làmines flexibles de zinc o d'alumini, i més recentment de plàstic, en substitució de les pesades pedres litogràfiques. Amb la incorporació de la fotolitografia, aquestes planxes van deixar de ser dibuixades a mà, ja que la sensibilització química per medis fotogràfics de la seva superfície permetia exactes reproduccions fotogràfiques.
 
Encara que de forma incorrecta, és freqüent en l'actualitat denominar a les empreses d'Arts Gràfiques com Litografies.
 
== Vegeu també ==
8.948

modificacions