Pierolapithecus catalaunicus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{etal}}, +''et al''.,)
m Corregit: cronològica de qual > cronològica del qual
Línia 25:
El [[4 de desembre]] de 2002 mentre es reparava un camí a les obres d'ampliació de l'abocador de Can Mata, als [[Els Hostalets de Pierola|Hostalets de Pierola]] ([[Anoia]]), una excavadora trobà una [[vèrtebra]] i una [[costella]]. El paleontòleg que supervisava els treballs va ordenar a la màquina que s'aturés immediatament. Els paleontòlegs David M.Alba, Isaac Casanovas i Jordi Galindo van inspeccionar les peces i el dia després per la tarda van recuperar d'entre l'[[argila]] un crani i una desena de dents d'un antropoide mascle al voltant de 30 i 35 kg. de pes de fa entre 12 i 13 milions d'anys que havia estat devorat per carronyaires. Hi havia la presència d'un paleontòleg a les obres d'ampliació a causa que, a mitjans del segle XX, [[Miquel Crusafont i Pairó|Miquel Crusafont]] i [[Josep Villalta]] ja havien trobat restes homínides a Can Vila, una zona molt propera a Can Mata.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Esculies| nom = Joan | article = El paisatge on vivia en Pau | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 80| data = juny 2009 | pàgines = p. 28-33 |issn =1695-2014}}</ref>
 
La gran importància de la troballa resideix en què correspon a una franja cronològica dedel qual amb prou feines existeixen fòssils i que és quan degué existir l'avantpassat comú dels grans antropoides actuals. Després de la primera campanya d'excavació del jacimient entre el maig i juliol de 2003 dirigida pel paleontòleg Salvador Moyà Solà, de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell i que rebé la visita a finals del juny del llegendari F. Clark Howell, codirector del Laboratori d'Estudis Humans de la Universitat de California a Berkeley, s'han recuperat 40 fòssils, l'anàlisi dels quals no estaria acabat fins a finals d'aquell any, però de l'anàlisi inicial es destacava que es tractaba d'un antropoide que obrí la via evolutiva de la humanitat en començar a moure's pels arbres en posició vertical, per la qual cosa podria ser un avantpassat comú d'humans, ximpanzés, goril·les i orangutans.
 
Entre les restes destaquen el crani, un fragment de maxilar, la ròtula, el que sembla ser un fragment de fèmur, mitja clavícula i fragments de les costelles que permetran reconstruir el tòrax, un fragment de pelvis que ajudarà a conèixer el tipus de locomoció i ossos de peus i mans que aclariran com s'agafaven als arbres. Són precisament aquests últims els que fan pensar que es troba involucrat a l'evolució humana, les falanges de les mans són més grans que les dels peus, de la mateixa manera que ocurreix als simis que es pengen de les branques, com als orangutans i a diferència dels micos quadrúpedes.