Tobna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Sistema Internacional d'Unitats |
m Corregit: va pasar > va passar |
||
Línia 6:
No se sap quan fou conquerida pels àrabs però va haver de ser als primers anys del segle VIII. Del segle VIII al X, sota les dinasties de la zona, va tenir una importància estratègica destacada; tenia una guarnició o djund i les fortificacions foren reforçades per muralles; sota el governador califal [[Umar ibn Hafs]] (768-771) fou assetjada pel berber [[kharigita]] dels [[kutama]] Abu Kurra<ref> ''Recherches sur l'origine et les migrations des principales tribus de l'Afrique septentrionale et particulièrement de l'Algérie'', per Antoine-Ernest-Hippolyte Carette, Imprimerie impériale, 1853. pàg. 364 </ref> però la ciutat va resistir.;<ref>''Histoire de l'Afrique du Nord. Des origines à 1830'' per Charles-André Julien, 1994, pàgs. 866 ISBN 978-222888789-2</ref> el 795 fou nomenat governador del [[Zab]] pel califa, amb seu a Tobna, i poc després va esclatar una revolta a l'[[Ifriquiya (província del Califat)|Ifriquiya]] (octubre del 799) en la que Tammam ibn Tamim at-Tamimí, governador de [[Tunis]] i membre d'un clan [[tamimita]] (els Malik Ibn Zayd Manat) però hostil al clan tamimita d'Ibrahim, es va revoltar contra el governador Muhàmmad ibn Muqàtil al-Akkí (Muhammad ibn Mukatil al-Akki, 797-799) que residia a [[Kairuan]], i el va enderrocar ocupant el seu lloc (799-800); Ibrahim va sortir de Tobna amb les seves forces en ajut del governador enderrocat però quan va aconseguir restaurar-lo no va obtenir l'aprovació del califa, el qual, per raons de política interna, va convidar a Ibrahim ocupar ell mateix el lloc de governador i, a canvi d'un arranjament financer, el [[9 de juliol]] del [[800]] [[Harun al-Rashid]] li va conferir la condició d'emir hereditari de l'Ifriquiya.<ref>[http://books.google.fr/books?id=XQwhAAAAMAAJ&q=tobna+capitale&dq=tobna+capitale&pgis=1 ''L'Émirat aghlabide 184-296, 800-909, histoire politique'' per Mohamed Talbi, Librairie d'Amérique et d'Orient, 1966]</ref>
Després del domini [[aglàbida]], va
==Referències==
|