Diferència entre revisions de la pàgina «Tobna»

1 byte afegit ,  fa 6 anys
m
Corregit: va pasar > va passar
m (Sistema Internacional d'Unitats)
m (Corregit: va pasar > va passar)
No se sap quan fou conquerida pels àrabs però va haver de ser als primers anys del segle VIII. Del segle VIII al X, sota les dinasties de la zona, va tenir una importància estratègica destacada; tenia una guarnició o djund i les fortificacions foren reforçades per muralles; sota el governador califal [[Umar ibn Hafs]] (768-771) fou assetjada pel berber [[kharigita]] dels [[kutama]] Abu Kurra<ref> ''Recherches sur l'origine et les migrations des principales tribus de l'Afrique septentrionale et particulièrement de l'Algérie'', per Antoine-Ernest-Hippolyte Carette, Imprimerie impériale, 1853. pàg. 364 </ref> però la ciutat va resistir.;<ref>''Histoire de l'Afrique du Nord. Des origines à 1830'' per Charles-André Julien, 1994, pàgs. 866 ISBN 978-222888789-2</ref> el 795 fou nomenat governador del [[Zab]] pel califa, amb seu a Tobna, i poc després va esclatar una revolta a l'[[Ifriquiya (província del Califat)|Ifriquiya]] (octubre del 799) en la que Tammam ibn Tamim at-Tamimí, governador de [[Tunis]] i membre d'un clan [[tamimita]] (els Malik Ibn Zayd Manat) però hostil al clan tamimita d'Ibrahim, es va revoltar contra el governador Muhàmmad ibn Muqàtil al-Akkí (Muhammad ibn Mukatil al-Akki, 797-799) que residia a [[Kairuan]], i el va enderrocar ocupant el seu lloc (799-800); Ibrahim va sortir de Tobna amb les seves forces en ajut del governador enderrocat però quan va aconseguir restaurar-lo no va obtenir l'aprovació del califa, el qual, per raons de política interna, va convidar a Ibrahim ocupar ell mateix el lloc de governador i, a canvi d'un arranjament financer, el [[9 de juliol]] del [[800]] [[Harun al-Rashid]] li va conferir la condició d'emir hereditari de l'Ifriquiya.<ref>[http://books.google.fr/books?id=XQwhAAAAMAAJ&q=tobna+capitale&dq=tobna+capitale&pgis=1 ''L'Émirat aghlabide 184-296, 800-909, histoire politique'' per Mohamed Talbi, Librairie d'Amérique et d'Orient, 1966]</ref>
 
Després del domini [[aglàbida]], va pasarpassar als [[fatimites]] vers 909 i després, quan el califa fatimita va marxar cap a [[Egipte]], fou part del domini [[zírida]].<ref>''Grands personnages de l'histoire ancienne de l'Algérie: des origines à 1830'', PEr Djamel Souidi. Editions du Tell, 2005. ISBN 9961773292</ref> Els zírides la van perdre més tard davant els [[hammàdides]]. [[Al-Bakri]] l'esmenta com la vila més important entre Kairuan i [[Sigilmasa]]; tenia un carrer comercial i diversos barris fora de les muralles, un cementiri, jardins i hortes ben regades; s'hi cultivava el cotó. Però durant la disputa pel Magreb amb els omeies de [[Còrdova]], la ciutat de [[Msila]] fou la més beneficiada i Torbna en va quedar com a dependència. A meitat del segle XI l'arribada dels [[Banu Hilal]] va afectar a la seva prosperitat. Segons [[Ibn Khaldun]] la ciutat fou arruïnada pels [[hilàlides]] igual que Msila, i tota la regió arrasada i assolada. Tobna no es va poder refer i Biskra va ocupar el seu lloc.
 
==Referències==
1.154.433

modificacions