Diferència entre revisions de la pàgina «Erasme de Gònima i Passarell»

m (Amadalvarez ha mogut Erasme de Gònima i Pasarell a Erasme de Gònima i Passarell: error al nom. El text és correcte)
 
=== La fàbrica ===
{{AP|Casa-fàbrica Gònima}}
Edificà la seva fàbrica al carrer de la Riera Alta, al [[El Raval|Raval]] barceloní, a partir del 1783. A finals de segle XVIII ocupava entre 700 i 1.500 persones, una xifra impressionant per a l'època (entre els quals hi havia uns 50 nens).<ref>''Estado de las 100 fàbricas de Indianas i casas de particulares en que se pintan lienzos, que por las listas de los Reverendos Párrocos de esta Ciudad se ha podido averiguar hallarse establecidas en ella con el número de jóvenes de siete a quince años de edad que, según resulta de las miosmas listas estan empleados en todas y en cada una de ellas. Edicte/band publicat per l'església per a donar formació cristiana als joves.''</ref> Va voler aixecar una colònia obrera entre aquest carrer i el del Carme (on ell tenia el seu palau): al costat de la fàbrica fou realitzat parcialment el projecte de [[Pelegrí de Basteiro]] de construir-hi una colònia industrial de 90 cases. Sempre es mostrà interessat per les innovacions tecnològiques, tractant d'incorporar màquines que facilitessin i fins i tot substituïssin el treball manual. Viatjava a diferents centres tèxtils d'Europa, fins que el 1808 hi instal·là un taller de fabricació de maquinària tèxtil, de curta durada, però un dels primers de Catalunya.
 
Edificà la seva fàbrica al carrer de la Riera Alta, al [[El Raval|Raval]] barceloní, a partir del 1783. A finals de segle XVIII ocupava entre 700 i 1.500 persones, una xifra impressionant per a l'època (entre els quals hi havia uns 50 nens).<ref>''Estado de las 100 fàbricas de Indianas i casas de particulares en que se pintan lienzos, que por las listas de los Reverendos Párrocos de esta Ciudad se ha podido averiguar hallarse establecidas en ella con el número de jóvenes de siete a quince años de edad que, según resulta de las miosmas listas estan empleados en todas y en cada una de ellas. Edicte/band publicat per l'església per a donar formació cristiana als joves.''</ref> Va voler aixecar una colònia obrera entre aquest carrer i el del Carme (on ell tenia el seu palau): al costat de la fàbrica fou realitzat parcialment el projecte de [[Pelegrí de Basteiro]] de construir-hi una colònia industrial de 90 cases. Sempre es mostrà interessat per les innovacions tecnològiques, tractant d'incorporar màquines que facilitessin i fins i tot substituïssin el treball manual. Viatjava a diferents centres tèxtils d'Europa, fins que el 1808 hi instal·là un taller de fabricació de maquinària tèxtil, de curta durada, però un dels primers de Catalunya.
El 1818 es matriculà com a comerciant. Envià vaixells propis amb teixits a [[Amèrica]], que retornaven amb tints. Era propietari d'una [[Fragata (vaixell)|fragata]] (la ''"San Erasmo"''), que feia regularment el trajecte Barcelona-[[Veracruz]] carregada d'indianes. Venia els seus teixits a [[Cadis]], [[Sevilla]], [[Madrid]], [[Gènova]], [[Hamburg]] i [[Amsterdam]].
 
El 1790 fou elegit diputat del Comú de Barcelona. Un any després el rei li atorgà títol de noblesa ("[[Ciutadà Honrat]]", concretament el 12 d'agost de 1791, comprat per 57.008 rals de billó). [[Carles IV d'Espanya]] i la seva família, durant llur pas per Barcelona (1802), visitaren la seva fàbrica, que era la més gran de l'època.
 
Sempre interessat en la innovació i els progressos de la fabricació d'estampats de cotó, dirigí la [[Reial Companyia de Filats de Cotó]] entre 1804 i 1819, i entre els càrrecs honorífics de què gaudí cal destacar el de ministre honorari de la [[Junta General de Comerç, Moneda i Mines]].
 
Durant la [[Guerra del Francès]] se'l considerà popularment afrancesat, però mai no hi fou acusat legalment. Tingué una actuació ambigua; defensà els membres de la resistència processats a [[Bloqueig de Barcelona|Barcelona]] el 1809, però acceptà la direcció de la [[Casa de la Caritat]] (1812-14).
 
Morí l'any 1821 com a resultat de l'explosió d'una caldera mentre treballava a la seva fàbrica, tal com indica el seu nét [[Erasme de Janer i de Gònima]] al panteó que li dedicà al [[Cementiri del Poblenou]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Sòria i Bascompte|nom=Roger|títol=Històries, símbols, mites i llegendes sobre la mort|any=2006|url=http://en.calameo.com/read/00120222400477819e986|consulta=8 octubre 2014}}, pàg. 28</ref>
 
La fàbrica fou bombardejada durant la [[guerra civil espanyola]], però en resta la casa (ca l'Erasme), d'un classicisme sever i amb una gran sala decorada (sembla que per [[Joseph Flaugier]]),<ref>{{citar llibre |cognom=Fernández |nom=Magda |títol=Passat i present de Barcelona: materials per l'estudi del medi urbà |url=http://books.google.cat/books?id=pFQWmUnyFiYC&pg=PA84&dq=ca+l%27erasme+flaugier&hl=ca&ei=hs5vTpuVGebb4QSkvrCTCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDcQ6AEwAw#v=onepage&q&f=false |editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=1983 |pàgines=v.2, p.84 |isbn=8475281621 }}</ref> i amb un pati barroc, d'estil tradicional català. A [[Sant Feliu de Llobregat]] adquirí la propietat de ''ca l'Amigó'', qualificada pel Baró de Maldà com ''el [[Versalles]] de Don Erasme''.
 
== Mocador commemoratiu ==
112.808

modificacions