Desamortitzacions espanyoles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Reversió a l'edició anterior a la núm 14265863 de 2014-11-08 15:38:47 feta per 85.58.55.219 usant popups |
|||
Línia 14:
Durant el [[Trienni liberal]] ([[1820]]-[[1823]]) es van dur a terme altres desamortitzacions tan poc ambicioses com aquesta i igualment desfetes després de la seva caiguda.
== Mendizábal ==
La '''desamorització de Mendizábal''', promoguda pel president del Consell de Ministres [[Juan Álvarez Mendizábal]] el [[1836]], va tenir unes conseqüències molt importants per a la història social de l'estat Espanyol, perquè els seus resultats (ja no gestionats per Mendizábal, que va cessar com a ministre al maig de 1836, sinó pels seus successors) van ser relativament pobres.
La divisió dels lots es va encomanar a comissions municipals que es van aprofitar del seu poder per fer manipulacions i configurar grans lots inassequibles als petits propietaris, però sufragables en canvi per les oligarquies molt adinerades, que podien comprar tant grans lots com petits. Els llauradors no van poder entrar en les licitacions i les terres van ser comprades per nobles i burgesos adinerats, de manera que no va poder crear-se una veritable burgesia o classe mitjana a Espanya que tragués el país del seu marasme.
Els terrenys desamortitzats pel govern van ser únicament eclesiàstics, principalment aquells que havien caigut en desús. A pesar que van expropiar gran part de les propietats de l'Església, aquesta no va rebre cap compensació a canvi. Per això l'Església va prendre la decisió d'excomunicar tant als expropiadors com als compradors de les terres, el que va fer que molts no es decidissin a comprar directament les terres i ho van fer a través d'intermediaris o testaferros.
== Espartero ==
| |||