Ramir I d'Aragó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Corregit: sí va considerar > sí que va considerar |
||
Línia 72:
L'historiador Roberto Viruete Erdozáin assenyala en primer lloc que Ramir sí va rebre efectivament la '''[[honor (propietat)]]''', però no de l'antic [[comtat d'Aragó]] del [[925]], sinó d'un espai geogràfic comprès entre les viles de [[Matidero]] i [[Vadoluengo]]; aquest conjunt territorial s'aproxima bastant a l'antic comtat d'Aragó, però en rebre aquestes terres, no se les denomina comtat d'Aragó, ni a Ramir se l'anomena Comte d'Aragó.
Continúa l'historiador Roberto Viruete Erdozáin assenyalant que Ramir mai no va rebre la '''[[dignitat (títol)]]''' reial, que ostentà el seu germà el rei de Pamplona; és per això que Ramir sempre adoptà títols alternatius de l'estil «''Ramir, fill del rei Sanç''» (''Ranimirus Sancioni regis filius''), però mai s'intitulà obertament com a rei, doncs això hauria significat traïció contra el seu germà i legítim rei [[Garcia Sanxes III de Pamplona]]. Això no obsta perquè en documents no expedits per ell mateix en persona, se l'anomeni ''rex'', seguint la tradició pamplonesa d'anomenar rei als fills del rei, encara que aquests no ho siguin. Altres denominacions que s'empraren foren la de ''quasi pro rege'' o ''regulus'', però Ramir en persona mai no s'intitulà rei. Paral·lelament, s'ha demostrat que aquells documents on apareix Ramir titulant-se com a rei són en realitat falsificacions, majoritàriament fetes per monestirs aragonesos que buscaven justificar amb aquests documents falsos prevendes i privilegis que enr ealitat mai no van rebre. Altres falsificacions procedeixen del moment de la successió de [[Ramir II d'Aragó]], quan aquest casà la seva filla amb el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]] i que tenien per objectiu justificar les aspiracions castellanes al tron navarro-aragonès. Això no obstant però, la historiografia de l'edat mitjana sí que va considerar, partint del devenir dels esdeveniments futurs que desenbocaren finalment en la creació del regne d'Aragó, que Ramir fos considerat com el primer rei d'Aragó, encara que en la realitat això no sigui cert.
Finalment l'historiador Roberto Viruete Erdozáin assenyala que malgrat que Ramir no va rebre del seu pare la '''[[potestas (poder)]]''', en termes pràctics sí que l'exercí, ja que aconseguí el suport dels barons que el reconegueren com al seu sobirà i senyor en aquelles terres, és a dir, fou ell qui, a més de tenir la [[honor (propietat)]] del territori, fou ell qui el governà efectivament amb el concurs del barons.
| |||