Diferència entre revisions de la pàgina «Vicente Carducho»

cap resum d'edició
|premis =
}}
'''Vicenzo Carducci''' ([[Florència]], [[1576]] o [[1578]] – [[Madrid]], [[1638]]) conegut a Espanya com '''Vicente Carducho''', fouva ser un [[pintor]] d'origen italià que desenvolupàva desenvolupar la seva l'activitat professional a [[Espanya]], pintor de cambra de la monarquia i un dels màxims representants de l'anomenada Escola Madrilenya.
[[Fitxer:Vicente Carducho 001.jpg|thumb|''La visió de Sant Francesc d'Assis'' per Vicente Carducho]]
'''Vicenzo Carducci''' ([[Florència]], [[1576]] o [[1578]] – [[Madrid]], [[1638]]) conegut a Espanya com '''Vicente Carducho''', fou un [[pintor]] d'origen italià que desenvolupà l'activitat professional a [[Espanya]].
 
== Biografia ==
Encara que nascut a [[ItàliaFlorència]], esal trasllada[[Gran Ducat de la Toscana]] (actual Itàlia), va traslladar-se molt jove a Espanya, l’anyel [[1585]], amb el seu germà Bartolomé (1560-1608),qui ésque havia estat contractat per [[Felip II de Castella|Felip II]] per a participar en l'obra del [[Monestir de l'Escorial|monestir de San Lorenzo de El Escorial]], com a pintor de [[fresc]]sfrescos i [[retaule]]s,retaules. iVicente ales tallerconverteix en deixeble del qualseu vagermà i esdevé membre de llur taller per aprendre l'ofici de pintor. Després de la realització de diversos arcs de triomf per a la cort espanyola, va fer la seva primera gran obra és: el retaule ''de la Predicació de Sant Joan Baptista'', per a la [[Real Basílica de San Francisco el Grande,|basílica ade San Francisco el Grande]] de [[Madrid]], de concepció molt atrevida per a l'època.
 
A la mort de Bartolomé el [[1609]], Vicente va aconseguir la posició del seu germà com a pintor de cambra i es va encarregar de la decoració de la galeria del [[Palau Reial d'El Pardo]] amb quadres que feien referència a la gestes de l'heroi mític grec [[Aquil·les]]. Com a pintor de [[Felip III de Castella|Felip III]], l'any [[1618]], va pintar l'altar major del monestir de Guadalupe, de l'[[Orde de Sant Jeroni|orde dels jerònims]], a Càceres. També a pintar el retaule per al convent de l'Encarnació de Madrid, entre [[1613]] i [[1617]].
L’anyL'any [[1627]] el rei, [[Felip IV de Castella|Felip IV]] va convocarconvocà un concurs entre els seus pintors de cambra amb el tema ''Lde l'[[expulsió dels moriscs]]'',. concorrentHi alvan mateixconcórrer [[Diego Velázquez|Velázquez]], [[Angelo Nardi]], [[Eugenio Cajés]] i el propimateix Carducho. El premi el va ser perguanyar Velázquez, encarasi que no ess'ha conservaconservat el quadrel'obra amb ella que va guanyar.; L'únic que es conserva d'aquesten concurs és un magistralcanvi l'esbós de Carducho.
Deixeble i ajudant del seu germà, després de la mort d'aquest el [[1609]], adquireix la seva mateixa posició com a pintor de cambra del rei encarregant-se de la decoració de la galeria del [[Palau Reial d'El Pardo]] amb quadres que fan referència a la gestes d'[[Aquil·les]].
 
Es considera a Vicente Carducho un dels principals precursors del [[realisme]] pictòric espanyol, fins l'arribada de Velázquez. vaFins seraquell moment Carducho havia estat la personalitat més influent de l'Escola Madrilenya, i va exposar les seves concepcions artístiques al llibre ''Diàleg sobre la teoria de la pintura'' ([[1633]]). A més a més dels seus treballs per a la reialesa, va pintar en gran quantitat a temples i convents, destacant-se les obres del Monestir de El Paular.
Com a pintor del rei [[Felip II de Castella|Felip III]], l’any [[1618]], va pintar l'altar major del Monestir de Guadalupe, dedicat a la Verge d'aquest nom i situat a la província extremenya [[Càceres]], aleshores monestir de l'[[orde de Sant Jeroni]], que havia pres possessió del citat monestir el [[1389]] i que ho va ocupar fins a la seva exclaustració definitiva el [[1835]] (des del [[1908]], està ocupat pels [[orde de Sant Francesc|franciscans]]). Va pintar també el retaule per al Convent de l'Encarnación, a Madrid, entre 1613 i 1617.
 
A banda dels seus treballs per a la monarquia, va pintar en gran quantitat a temples i convents, destacant les obres del Monestir de El Paular.
L’any [[1627]] el rei [[Felip IV de Castella|Felip IV]] va convocar un concurs entre els seus pintors de cambra amb el tema ''L'[[expulsió dels moriscs]]'', concorrent al mateix [[Diego Velázquez|Velázquez]], [[Angelo Nardi]], [[Eugenio Cajés]] i el propi Carducho. El premi va ser per Velázquez, encara que no es conserva el quadre amb el que va guanyar. L'únic que es conserva d'aquest concurs és un magistral esbós de Carducho.
 
Es considera a Carducho un dels principals precursors del [[realisme]] pictòric espanyol, fins l'arribada de Velázquez va ser Carducho la personalitat més influent de l'Escola Madrilenya, va exposar les seves concepcions artístiques al llibre ''Diàleg sobre la teoria de la pintura'' ([[1633]]). A més a més dels seus treballs per a la reialesa, va pintar en gran quantitat a temples i convents, destacant-se les obres del Monestir de El Paular.
 
==Obres==
 
== Bibliografia ==
{{Commonscat|Vicente Carducho}}*{{ref-llibre
|autor=DDAAAADD
 
*{{ref-llibre
|autor=DDAA
|títol=Historia Universal del Arte, Volum 9
|any=1984
|isbn= 84-7291-597-2
}}
* {{ref-llibre
|autor = AADD|títol = Gran Larousse Català|any = 1990|editorial = Edicions 62|isbn = 84-297-3140-7|volum = Volum 2|lloc = Barcelona}}
 
{{Autoritat}}
19.404

modificacions