Diferència entre revisions de la pàgina «Vicente Carducho»

cap resum d'edició
|imatge = Vicente Carducho, by Vicente Carducho.jpg
|mida_imatge =
|peu = ''Autoretrat'', 91,9 x 85 cm (c.[[1633]]-[[1638]])
|nom_naixement = Vicenzo Carducci
|nacionalitat =
 
== Biografia ==
Encara que nascut a [[Florència]], al [[Gran Ducat de la Toscana]] (actual Itàlia), va traslladar-se molt jove a Espanya, el [[1585]], amb el seu germà Bartolomé,{{sfn|AADD|any=1990|p=914}} que havia estat contractat per [[Felip II de Castella|Felip II]] per a participar en l'obra [[Monestir de l'Escorial|monestir de San Lorenzo de El Escorial]], com a pintor de frescos i retaules. Vicente es converteix en deixeble del seu germà i esdevé membre de llur taller per aprendre l'ofici de pintor. Després de la realització de diversos arcs de triomf per a la cort espanyola, va fer la seva primera gran obra: el retaule de la Predicació de Sant Joan Baptista per a la [[Real Basílica de San Francisco el Grande|basílica de San Francisco el Grande]] de [[Madrid]], de concepció molt atrevida per l'època.
 
A la mort de Bartolomé el [[1609]], Vicente va aconseguir la posició del seu germà com a pintor de cambra{{sfn|AADD|any=1990|p=914}} i es va encarregar de la decoració de la galeria del [[Palau Reial d'El Pardo]] amb quadres que feien referència a la gestes de l'heroi mític grec [[Aquil·les]]. Com a pintor de [[Felip III de Castella|Felip III]], l'any [[1618]], va pintar l'altar major del monestir de Guadalupe, de l'[[Orde de Sant Jeroni|orde dels jerònims]], a Càceres. També a pintar el retaule per al convent de l'Encarnació de Madrid, entre [[1613]] i [[1617]].
L'any 1627, [[Felip IV de Castella|Felip IV]] convocà un concurs entre els pintors de cambra amb el tema de l'[[expulsió dels moriscs]]. Hi van concórrer [[Diego Velázquez]], [[Angelo Nardi]], [[Eugenio Cajés]] i el mateix Carducho. El premi el va guanyar Velázquez, si bé no s'ha conservat l'obra amb la que va guanyar; sí es conserva en canvi l'esbós de Carducho.
Es considera a Vicente Carducho un dels principals precursors del [[realisme]] pictòric fins l'arribada de Velázquez. Fins aquell moment Carducho havia estat la personalitat més influent de l'Escola Madrilenya i va exposar les seves concepcions artístiques al llibre ''Diàleg sobre la teoria de la pintura'' ([[1633]]).
 
A banda dels seus treballs per a la monarquia, va pintar en gran quantitat a temples i convents, destacant les obres del Monestir de El Paular.{{sfn|AADD|any=1990|p=914}}
 
==Obres==
19.433

modificacions