Vicente Carducho: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 23:
Encara que nascut a [[Florència]], al [[Gran Ducat de la Toscana]] (actual Itàlia), va traslladar-se molt jove a Espanya, el [[1585]], amb el seu germà Bartolomé,{{sfn|AADD|any=1990|p=914}} que havia estat contractat per [[Felip II de Castella|Felip II]] per a participar en la decoració pictòrica del [[Monestir de l'Escorial|monestir de San Lorenzo de El Escorial]].. Vicente es converteix en deixeble del seu germà i esdevé membre de llur taller per aprendre l'ofici de pintor, realitzant sempre treballs per a la Corona i institucions religioses.{{sfn|AADD|any=1992|p=88}} La seva primera gran obra va ser el retaule de la Predicació de Sant Joan Baptista per a la [[Real Basílica de San Francisco el Grande|basílica de San Francisco el Grande]] de [[Madrid]], de concepció molt atrevida per l'època.
 
El [[1602]] figura com a pintor de la cort quan aquesta estava a [[Valladolid]] durant el regnat de [[Felip III de Castella|Felip III]], pintant al servei del rei i del ''[[privat|valido]]'' [[duc de Lerma]]. {{sfn|AADD|any=1992|p=88}} Tres anys més tard, i establerta la cort definitivament a Madrid, a la mort de Bartolomé el [[1609]], Vicente va aconseguir la posició del seu germà com a pintor de cambra{{sfn|AADD|any=1990|p=914}} i es va encarregar de la decoració de la galeria del [[Palau Reial d'El Pardo]] amb quadres que feien referència a la gestes de l'heroi mític grec [[Aquil·les]]. Com a pintor de [[Felip III de Castella|Felip III]], l'any [[1618]], va pintar l'altar major del monestir de Guadalupe, de l'[[Orde de Sant Jeroni|orde dels jerònims]], a Càceres. També a pintar el retaule per al convent de l'Encarnació de Madrid, entre [[1613]] i [[1617]].
L'any 1627, [[Felip IV de Castella|Felip IV]] convocà un concurs entre els pintors de cambra amb el tema de l'[[expulsió dels moriscs]]. Hi van concórrer [[Diego Velázquez]], [[Angelo Nardi]], [[Eugenio Cajés]] i el mateix Carducho. El premi el va guanyar Velázquez, si bé no s'ha conservat l'obra amb la que va guanyar; sí es conserva en canvi l'esbós de Carducho.