Paredador: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Les eines |
||
Línia 13:
Pel que fa a la profunditat de la pedra dins la paret, aquesta ha de ser suficient per assegurar-se l'estabilitat; per regla general, la longitud de la pedra cap a l'interior de la paret ha de ser major que la de la pròpia cara exterior. Pel que fa a l'assentament, la cara que ha de reposar a terra, en el cas que sigui el fonament, o sobre les pedres de la filada exterior, no pot ballar, ha de seure bé; en ocasions es poden emprar estelles per afavorir aquest assentament. En el mateix sentit, la cara interior que quedarà dalt ha de formar un pendent lleugerament descendent cap al centre de la paret per facilitar la col·locació de les pedres de la pròxima filada.<ref name="PortellaPedres">{{Ref-llibre|cognom = Portella Coll|nom = Josep|títol = Pedres, parets i paredadors|url = |edició = |llengua = |data = 2000|editorial = Col·lectiu Folklòric de Ciutadella|lloc = Ciutadella|pàgines = |isbn = |col·lecció = Quaderns de folklore; núm. 66}}</ref>
Si ens referim a les dues cares interiors laterals, les que encaixen amb les pedres immediates a la mateixa filada, s'ha de tenir present que no han de sobresortir lateralment i que és millor que presentin línies paral·leles cap a l'interior de la paret.<ref name="PortellaPedres">{{Ref-llibre|cognom = Portella Coll|nom = Josep|títol = Pedres, parets i paredadors|url = |edició = |llengua = |data = 2000|editorial = Col·lectiu Folklòric de Ciutadella|lloc = Ciutadella|pàgines = |isbn = |col·lecció = Quaderns de folklore; núm. 66}}</ref>
== Les eines ==
'''Aixada'''. Format per un mànec d'uns quatre pams, té a la punta una eina de ferro d'uns dos pams de llargària que s'empra per remoure la terra on s'ha de fer l'escombra.
'''Pioxa'''. A diferència de l'aixada el seu pic acaba en punta.
'''Càvec'''. Té un mànec de llenya i la seva punta de ferro és una pala ampla per poder fer l'escombra.
'''Mall'''. És un martell gegant que serveix per trencar les pedres.
'''Ginyola'''. És un fil, que pot ser d'emplomar, que es tensa i serveix de guia per fer recta la paret.
'''Civera'''. És una espècie de llit d'ullastre, amb dues barres llargues amb agafadors a les puntes i unes barres travesseres al damunt de les quals es posen les pedres perquè dos homes les traginin a pols.
'''Martell de paredar'''. És l'eina que identifica el mestre. És un mànec de dos o tres pams amb la punta de ferro. En un costat té el tall que serveis per tallar les pedres. A l'altre, el cul, que és com una maça, per picar i encaixar les pedres.[[Trencador|<nowiki/>]][[Calciner|<nowiki/>]]<nowiki/>
== Referències ==
| |||