Freqüentatiu: diferència entre les revisions

En [[llatí]] els freqüentatius es formen entre d'altres pel sufix ''-it'' o en formar un nou verb des del participatiu. De vegades, amb l'evolució de la llengua les significacions dels dos verbs bifurquen, o el verb nofreqüentatiu desapareix en la llengua vulgar. Així per exemple, el freqüentatiu ''cantare'' al llatí vulgar i les llengües romàniques que se'n van derivar va totalment suplantar el verb ''canere'' (''cecini, cantus'' de conjugació més irrgular i complex). Molt freqüents a les èpoques arcaica i postclàssica, els freqüentatius perduren a les llengües romàniques.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Duque|nom= Pedro J|enllaçautor= |cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= Gramàtica llatina |volum= |edició= traducció d'Esther Artigas, Laura Cabré, Alejandra de Riquer|editorial=Edicions Universitat Barcelona |lloc=Barcelona |data= 2005 |pàgina= 104 |col·lecció= |isbn= 9788447527878 |citació= |ref= }}</ref>