Paul Cézanne: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Franco-prusiana > francoprussiana
mCap resum de modificació
Etiqueta: nova fusió
Línia 1:
{{fusió des de|Pierrot i Arlequí}}
{{Infotaula artista
| nom = Paul Cézanne (Pau Cesana en occità)
| imatge = Paul cezanne 1861.jpg
| mida_imatge = <!-- Completeu-ho només si la imatge és inferior a 220px -->
| peu = Paul Cézanne l'any 1861
| nom_naixement =
| nacionalitat =
| data_naixement = {{Data naixement|1839|1|19}}
| lloc_naixement = [[Ais de Provença]]
Linha 22 ⟶ 23:
| peuobra = ''Vas de flors'' (1876), oli sobre tela
}}
'''Paul Cézanne'''/Pau Cesana ([[19 de gener]] de [[1839]], [[Ais de Provença]] - [[22 d'octubre]] de [[1906]], [[Ais de Provença]]) fou un [[pintor]] [[França|francès]]. Representaque representa l'enllaç entre l'[[impressionisme]] i el [[cubisme]].
 
== Vida i obra ==
Linha 32 ⟶ 33:
Les seves pintures són a la primera exhibició del ''[[Salon des Refusés]]'', el [[1863]], que exposa obres que no acceptades pel jurat de l'oficial [[Paris Salon]]. El Paris Salon refusarà les obres de Cézanne cada any des de [[1864]] fins a [[1869]].
 
Durant la seva vida no exposa gaire. Treballa en un aïllament artístic creixent, al sud de França, lluny de París. Es concentra en uns quants àmbits: [[Natura morta|natures mortes]], estudis de banyadors i, especialment, el [[mont [[Sainte-Victoire]], del qual pinta innombrables vistes.
 
Per als modernistes de principis del segle XX, Cézanne és el fundador de la pintura moderna. [[Henri Matisse]] l'anomena "el pare de tots nosaltres".
Linha 41 ⟶ 42:
 
El 10 de maig de [[1999]], la pintura de Cézanne ''Rideau, cruchon et compotier'' s'arriba a vendre per 60,5 milions de dòlars, llavors el quart preu més alt mai pagat per cap pintura.
 
==Biografia==
 
A París s'inscriu a l'Acadèmia Suïssa (Académie Suisse), una acadèmia privada on treballava amb models al natural, on no hi havia exàmens ni lliçons, per preparar l'examen d'ingrés a l'École des Beaux-Arts. Al [[Museu del Louvre]], hi descobreix l'obra de [[Caravaggio]] i [[Diego Velázquez|Velázquez]], cosa que marca profundament la seva evolució artística. En no ser-li acceptada l'entrada a l'École des Beaux-Arts, se'n torna a [[Ais de Provença|Aix]] i accepta una ocupació al banc del pare. El 1862, però, decideix tornar a París per consagrar-se definitivament a la pintura, ajudat per una pensió de 125 francs que li comença a passar el pare. Reprèn l'amistat amb [[Zola]] i continua els estudis a l'Acadèmia Suïssa, on coneix [[Guillaumin]] i [[Camille Pissarro]], pintor més gran que ell, tot i que poc reconegut, que viu amb la seva nombrosa família en una zona rural als afores de París. Cézanne se sent immediatament atret pels elements més radicals del món artístic parisenc. Admira sobretot el pintor romàntic [https://ca.wikipedia.org/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix Eugène Delacroix] i, entre els més joves, [https://ca.wikipedia.org/wiki/Gustave_Courbet Gustave Courbet] i [https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89douard_Manet Édouard Manet], que exposen obres d'estil i temes xocants per als seus contemporanis. La polèmica entre l'art oficial i els nous pintors porta a la creació, el 1863, del Salon des Refusés, on es mostren obres no acceptades pel jurat oficial del Paris Salon. El Saló oficial, per la seva banda, li rebutja totes les obres que, de 1864 a 1869, hi presenta. El 1864 passa l'estiu a Ais de Provença, el mateix any en què se celebra una mostra de l'obra de Delacroix, cosa que li permet de conèixer-ne la pintura en profunditat. El 1869 és l'any en què coneix la model Marie-Hortense Fiquet. El 1870, el Saló li rebutja el seu "Retrat d'Achille Emperaire", en considerar-lo inacceptable perquè no respecta la perspectiva ni la correcció anatòmica, i el jutja «al límit del grotesc».
Linha 52 ⟶ 51:
El 1875 crida l'atenció del col·leccionista Victor Chocquet, els encàrrecs del qual li proporcionen una mica d'alleujament financer. Passa l'estiu de 1876 a l'Estaca, cosa que li dóna l'oportunitat de pintar dues marines. No intervé en la segona mostra impressionista, però sí en la tercera (1877), celebrada al carrer Pelletier, amb setze obres, entre aquarel·les, bodegons, paisatges, un quadre de banyistes i un retrat del col·leccionista Chocquet. L'èxit comercial dels impressionistes era ja prou limitat i, dins d'aquest grup, les obres de Cézanne tenen l'acollida més desfavorable. Les seves pintures provoquen hilaritat, indignació i sarcasme. El crític Louis Leroy, del retrat de Chocquet, en diu: «Aquest cap que sembla tan peculiar, amb el color d'una bota vella, impressionaria [una dona embarassada] i provocaria la febre groga en el fruit del seu ventre abans aquest no arribés a entrar al al món.» Cézanne no tornarà a exposar amb el grup.
 
== Provença ==
 
Cézanne passa l'any 1878 al Migdia francès, amb Hortense i el fill. Al març, el pare descobreix l'assumpte d'Hortense i l'amenaça de partir peres amb ell financerament, però al setembre decideix d'apujar-li l'assignació a 400 francs. Els anys 1879-80 passa part de l'hivern a Melun, on aprofita per pintar el paisatge cobert de neu. Entre les obres mestres d'aquest període hi ha la "Vista del pont de Maincy". L'agost de 1880 se'n va a casa de Zola, a Médan, a la vora del Sena, on coneix Huysmans, i aprofita per pintar a l'aire lliure. El seu pare, a causa de la vida que porta, deixa d'enviar-li l'assignació. El maig de 1881 coneix Gauguin a la casa de Pissarro, a Pontoise, i l'octubre se'n torna a Ais, on el pare, Louis-Auguste, li fa fer un estudi a Jas de Bouffan. És a la planta superior, amb una gran finestra que permet l'entrada de la llum del nord, però interrompent la línia dels ràfecs, la qual cosa encara s'aprecia. La família Cézanne fixa definitivament la seva residència a l'Estaca, i a partir d'ara només en rares ocasions abandonarà Provença. El trasllat reflecteix una nova independència respecte als impressionistes, centrats a París, i la preferència del pintor pel sud, la seva terra natal.
Linha 145 ⟶ 144:
 
A aquest període hi pertanyen:
* Els jugadors de cartes (Les Joueurs de cartes) (5 versions entre 1890 i 1895), M. de Orsay, París.
 
* Els jugadors de cartes (Les Joueurs de cartes) (5 versions entre 1890 i 1895), M. de Orsay, París.
* Dona amb cafetera (La Femme à la cafetière) (h. 1890-1895), M. de Orsay, París.
* Natura morta amb pomes i taronges (h. 1895-1900), M. de Orsay, París.
Linha 154 ⟶ 152:
* La Muntanya Sainte-Victoire i el Château Noir, (1904-1906).
* Camperol assegut, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid.
* Les grans banyistes (1906), Philadelphia Museum of Art, Filadèlfia.
 
==Llegat==
Cézanne fa de pont entre l'impressionisme del segle XIX i el nou estil de principis del segle XX, el cubisme. Durant molts anys la seva obra només és coneguda dels seus antics col·legues impressionistes i uns quants artistes joves radicals de la línia del postimpressionisme, entre ells Vincent van Gogh i Paul Gauguin. Aquesta generació posterior accepta pràcticament totes les rareses de Cézanne.
 
Es pot dir que Cézanne fa de pont entre l'impressionisme del segle XIX i el nou estil de principis del segle XX, el cubisme.
 
Durant molts anys la seva obra només és coneguda dels seus antics col·legues impressionistes i uns quants artistes joves radicals de la línia del postimpressionisme, entre ells Vincent van Gogh i Paul Gauguin. Aquesta generació posterior accepta pràcticament totes les rareses de Cézanne.
 
La retrospectiva de Cézanne de 1907 al Saló de Tardor impacta molt la direcció que pren l'avantguarda parisenca, donant crèdit a la seva posició com un dels artistes més influents del segle XIX i en l'adveniment del Cubisme. Són les exploracions de Cézanne de simplificació geomètrica i fenòmens òptics les que inspiraran Picasso, Braque, Gris i altres a experimentar amb visions múltiples, encara més complexes, d'un mateix tema i, amb el temps, amb la fractura de la forma. Hi ha una frase, atribuïda tant a Matisse com a Picasso, segons la qual «Cézanne és el pare de tots nosaltres». Matisse admirarà la seva utilització del color i Picasso desenvoluparà l'estructura de la composició plana de Cézanne per a crear l'estil cubista.
Linha 178 ⟶ 173:
* [http://www.moreeuw.com/histoire-art/biographie-paul-cezanne.htm Paul Cézanne]
 
 
{{ORDENA:Cezanne, Paul}}
{{Enllaç AB|az}}
{{Autoritat}}
{{Enllaç AD|de}}
{{ORDENA:Cezanne, Paul}}
 
[[Categoria:Persones d'Ais de Provença]]
[[Categoria:Pintors francesos del Cubisme]]