Parma: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Projectes germans}} que enllaça amb commons:category:Parma
mCap resum de modificació
Línia 38:
|web = [http://www.comune.parma.it Pàgina de l'Ajuntament]
}}
'''Parma''' és una ciutat d'[[Itàlia]] a la regió d'[[Emília-Romanya]], [[província de Parma]]. Té una població aproximada de 180.000 habitants. El comúmunicipi té una superfície de 260 km².
== Història ==
Parma fou una ciutat de la [[Gàl·lia Cispadana]], a la via Emília a la vora d'un rierol anomenat també Parma. És possible que fos un llogaret dels gals però no va tenir importància fins a l'establiment de la colònia romana el [[183 aC]]. És esmentada el [[176 aC]] como a quarter general del procònsol C. Claudius. Fou una ciutat prospera i important però molt poc esmentada en relació a esdeveniments històrics.
 
Al període de les guerres civils va prendre part a favor del partit senatorial contra [[Marc Antoni]] i aquest la va ocupar i saquejar ([[43 aC]]). Sota [[August]] va rebre un nou cos de colons i és esmentada a les inscripcions com ''Colonia Julia Augusta''. Va romandre ciutat important durant l'imperi. El [[377]] la població s'havia reduït i [[Gracià]] i va establir una colònia de gots. El [[451]] fou saquejada per [[Àtila]].
És esmentada el [[176 aC]] como a quarter general del procònsol C. Claudius. Fou una ciutat prospera i important però molt poc esmentada en relació a esdeveniments històrics.
 
Va passar a [[Odoacre]] i als ostrogots i fou destruïda per [[Tòtila]] durant la guerra Gòtica. Vers el [[540]] va passar als bizantins i inclosa a l'exarcat de Ravenna sota el nom de '''Crisòpolis''' (''Chrysopolis'', ciutat daurada) fins que el [[569]] va caure en mans dels llombards. Des del [[774]] fou possessió dels [[francs]] i administrada per un [[comte]], i fou inclosa en el [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Regne d'Itàlia]] el segle IX. El poder comtal va passar als bisbes nominals feudataris del Sacre Imperi a partir del 1115 i després del [[1140]] es va començar a afermar el poder de la comuna a la que ja el bisbe havia confiat alguns poders el [[1106]]. El [[1167]] va ingressar a la [[Lliga Llombarda]].
Al període de les guerres civils va prendre part a favor del partit senatorial contra [[Marc Antoni]] i aquest la va ocupar i saquejar ([[43 aC]]). Sota [[August]] va rebre un nou cos de colons i és esmentada a les inscripcions com ''Colonia Julia Augusta''.
 
Va romandre ciutat important durant l'imperi. El [[377]] la població s'havia reduït i [[Gracià]] i va establir una colònia de gots. El [[451]] fou saquejada per [[Àtila]].
 
Va passar a [[Odoacre]] i als ostrogots i fou destruïda per [[Tòtila]] durant la guerra Gòtica. Vers el [[540]] va passar als bizantins i inclosa a l'exarcat de Ravenna sota el nom de '''Crisòpolis''' (''Chrysopolis'', ciutat daurada) fins que el [[569]] va caure en mans dels llombards. Des del [[774]] fou possessió dels [[francs]] i administrada per un [[comte]], i fou inclosa en el [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Regne d'Itàlia]] el segle IX. El poder comtal va passar als bisbes nominals feudataris del Sacre Imperi a partir del 1115 i després del [[1140]] es va començar a afermar el poder de la comuna a la que ja el bisbe havia confiat alguns poders el [[1106]]. El [[1167]] va ingressar a la [[Lliga Llombarda]].
 
Després de la pau de Constança del [[1183]], hi van haver guerres amb les veïnes comunes de [[Reggio Emilia|Reggio]], [[Piacenza]] i [[Cremona]], amb les que es disputava el control de la via comercial pel [[riu Po]]. Ciutat normalment gibel·lina, el juny de [[1247]] es van imposar els güelfs encapçalats per la família Rossi. Les forces de [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] la van assetjar però foren derrotats a la batalla de Parma el [[18 de febrer]] de [[1248]].
Linha 55 ⟶ 51:
Al segle XIII els caps familiars van ostentar poders senyorials sota el càrrec de podestà o de capità. El [[1344]] Azzo de Correggio, va vendre la ciutat a [[Obizzo III d'Este]], senyor de [[Mòdena]], que la va revendre el [[1346]] a [[Lluc Visconti]], senyor de [[Milà]].
 
L'estat milanès la va conservar fins al [[1511]] però sota la família [[Terzi]] es va fer independent breument ([[1404]]-[[1409]]); els Sforza la van recuperar pel [[Milanesat]] (1440-1449) a través de les famílies feudals dels [[Pallavicini]], [[Rossi]], [[Landi]], [[Sanvitale]] i [[Correggio]] que van senyorejar diversos feus i castells que quasi foren estats independents (com el Landi a la vall del [[Riu Taro (Po)|Taro]], el Pallavicini a [[Busseto]] i Solignano, o els Rossi a San Secondo). Al Congrés de Màntua de [[1511]] es va acordar restituir el Milanesat als [[Visconti]], en segregar Parma i Piacenza que van passar al Papa que en va prendre possessió el [[1512]].
 
En el Congrés de Màntua de [[1511]] es va acordar restituir el Milanesat als [[Visconti]] però segregant Parma i Piacenza que passarien al Papa que en va prendre possessió el [[1512]].
 
El Papa [[Pau III]] (Alexandre Farnesi) va erigir Parma i Plasència en ducat pel seu fill natural Pere Lluís Farnesi. La dinastia dels Farnesi va conservar el ducat fins al 1731 a la mort del darrer mascle de la família d'Antoni Farnesi (1679-1731, governà del 1727 al 1731), el del darrer mascle de la nissaga. El poder dels senyors feudals va anar minvant progressivament; el [[1588]] foren eliminats els Pallavicini; el 1612 Bàrbar Sanseverino fou executat junt amb sis altres nobles acusats de conspirar contra el duc; i el [[1682]] foren derrotats els Landi.
 
Vegeu [[Ducat de Parma]]
 
El ducat va passar a la casa de [[Borbó]]. El [[1802]] va caure en poder de [[França]] i va rebre el nom de ''Parme'', esdeveninti esdevenir capital del [[departament del Taro]]. El [[1808]] Plasència fou erigida en ducat per Charles-François Lebrun, duc de Plaisance. La restauració va arribar el [[1814]] i el [[1815]] el [[Congrés de Viena]] en va establir les directius. Maria Lluïsa el va governar fins a la seva mort el [[1847]] en quèquan, tal com s'havia establert, va passar altre cop als borbons. La dinastia fou deposada el [[15 de setembre]] de [[1859]] i el [[1860]] es va proclamar la unió al [[Regne de Sardenya-Piemont|Regne de Sardenya]].
 
A la segonaSegona guerraGuerra mundialMundial els aliats van entrar a Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].
 
 
==Llocs d'interès==
'''VISITA DE LA CIUTAT'''
 
Entre els llocs d'interès de Parma trobemhi ha especialment el '''''Palazzo della Pilotta''''' (1583), centre històric i cultural de la ciutat, alberga l'Acadèmia de Belles Arts amb obres d'artistes de l'escola de Parma, la Biblioteca Palatina, la Galeria Nacional, el Museu Arqueològic, el Museu Bodoni i el Teatre Farnese, obra de Giovan Battista Aleotti. El '''''Palazzo Ducale''''', erigit a partir de 1561 per al Duc Ottavio Farnese sobre un disseny de Jacopo Vignola, construït sobre la zona del que prèviament era un castell dels Sforza, va ser ampliat en els segles XVII i XVIII; inclou el ''''Palazzo Eucherio Sanvitale'''', amb interessants decoracions que daten del segle XVI atribuïdes a Gianfrancesco d'Agrate i un fresc de Parmigianino; annex hi ha el ''''Parco Ducale'''', obra també de Vignola, va ser transformat en un jardí a l'estil francès el 1749.
També són notables el '''''Palazzo del Comune'''''', construït el 1627, el '''''Palazzo del Governatore''''', que data del segle XIII, el '''Palau del Bisbe''' (1055), la '''''Cittadella''''', gran fortalesa construïda al segle XVI per ordre del duc Alessandro Farnese, en el marc de les històriques muralles de Parma, amb finalitats defensives i com a símbol del poder ducal i l{{''''}}''Ospedale Vecchio'',''' creat enel 1250 i més tard renovat ena tempsl'època del Renaixement, avui arxiu i biblioteca. Entre els monuments religiosos cal destcar la basílica de '''''Santa Maria de Steccata''''', construïda el 1521, per albergar la imatge de la Santa venerada pels parmesans i la interessant '''''Cattedrale di Santa Maria Assunta'''''.
 
== Comtes de Parma ==