|
El 1636 [[Shah Jahan]] va obligar a Abd Allah ibn Muhammad Kutb Shah a reconèixer la sobirania mogol sobre el sultanat. Això fou un realitat un benefici per Golconda, perquè li garantia la pau pel nord, sempre que es pagués el tribut establert, i li va permetre estendre's cap al sud fins a Palar (prop de [[Chennai]], abans Madras) annexionant alguns petits principats hindús que abans havien estat dependents de Viyanagar.
Sota el següent sultà, [[Abu l-Hasan Kutb Shah]], gendre d'Abd Allah, els bramans, encapçalats pels germans Madanna i Akkana, van prendre el poder a la cort. Això combinat amb el fet que el tribut als mongols estava retardat, al declivi del xiisme, i al caos que a tot el [[Dècan]] havien portat els [[marathes]], va propiciar que els mogols consideressin la possibilitat de l'annexió. El 1687 després d'un llarg setge del fort de [[Golkonda]], l'estat fou conquerit.
La dinastia es va valer durant el dos segles que va governar dels ''nayaks'', una mena de caps de guerra [[telugus]], que foren posats al capdavant de les guarnicions del territori i fins i tot a la guàrdia reial. També els bramans, l'altra grup hindú influent, foren integrats a l'estructura del sultanat en funcions administratives i fiscals; sovint els seus càrrecs van esdevenir hereditaris. Els impostos principals sortien de la possessió de la terra, però l'estat també era ric mercès a l'explotació de mines, especialment les de diamants a la vall del [[riu Krishna|Krishna]], l'explotació de les quals era monopoli de l'estat. Golconda era al segle XVII el principal centre comercial de diamants del món.
[[Ibrahim ibn Kuli Kutb Shah]] va viure set anys exiliat a Vijayanagar i va aprendre el [[telugu]] casant-se amb una dona hindú, i quan va regnar va introduir amb més força una cultura musulmana-hindú adoptant pel seu govern els símbols de sobirania i poder dels rages al costat dels propis dels sobirans islàmics; així per exemple feia llegir la ''khutba'', però reservava terres lliures d'impostos pels bramans; va construir diversos temples i als pilars d'aquestos hi feia gravar el jurament de lleialtat dels ''nayaks''. Diversos poetes telugus foren protegits per Ibrahim; seguint la tradició telugu va construir també grans obres de regadiu. La fusió de l'element telugu amb la cultura turca-persa-musulmana va originar la llengua ''dakhni'' (decanès) des del segle XVI. En l'art va aparèixer una barreja d'estils hindús i islàmics en la pintura i l'arquitectura, especialment a [[Hyderabad (Índia)|Hyderabad]], que inicialment era un barri de Golkonda.
==Sultans==
* [[Sultan Kuli Kutb al-Mulk]] Kutb Shah, governador 1496-1518, sultà 1518 - 1543
* [[Djamshid ibn Kuli Kutb Shah]] (1543 - 1550) (fill)
* [[Subhan ibn Djamshid Kutb Shah]] (1550) (fill)
* [[Ibrahim ibn Kuli Kutb Shah]] Wali (1550 - 1580) (fill de Kuli Kutb al-Mulk)
* [[Muhammad Kuli ibn Ibrahim Kutb Shah]] (1580 - 1611) (fill)
* [[Sultan Muhammad ibn Muhammad Kuli Kutb Shah]] (1611 - 1625) (fill)
* [[Abd Allah ibn Muhammad Kutb Shah]] (1625 - 1672) (fill)
* [[Abu l-Hasan Kutb Shah]] (1672 - 1687) (gendre)
== Referències ==
| 