Hipòstasi (filosofia): diferència entre les revisions

 

El fenomen troba el seu orígen en la problemàtica descrita per [[Plató]], que cercava una explicació per què, per exemple, l'home pot anomenar colors tant diferents tots «blaves» o objectes de formes força differentes tots «cadira» sense conèixer «el» blau, o «la» cadira. Constatació que el duu a postular la realitat d'una vida prenatal i la [[immortalitat|immortalitat de l'ànima]], de tal manera que manera que, a la caverna (del mite), tothom hauria vist «el blau», la «blavitat» o la «cadira» absoluta. Per resoldre el seu problema [[semàntica|semàntic]] Plató va recórrer a conceptes com la immortalitat de l'ànima, una vida prenatal, així com una vida postnatal a la qual l'home només veu les ombres canviants de les essències vistes anteriorment i la nostalgia de tornar, després de la mort, al món perfecte de les essències.<ref>Harley C. Shands, ''The war with Words. Structure and Transcendence'', L'Haia-París, Editorial Mouton, 1971, p 51 ss</ref>

L'idea de Plató va força inspirar els filòsofs neoplatònics durant els primers segles del [[cristianisme]]. La natura de l'existència o de la substància de la [[Trinitat]], per exemple, va ser un tema major del [[concili de Constantinoble]] el 381 al qual es cercava una solució a un problema crònic de semàntica que no havia pogut resoldre's al [[Primer Concili de Nicea]] (325): tenim tres paraules (Déu, l'Espèrit i Jesús), doncs segons la teoria (neo)platònica, cal que hi ha tres substàncies puix que hi ha tres paraules que no són sinònims, i de l'altre costat, això contradiu el principi del monoteisme. El concili va decretar una solució i els que no l'acceptaven van rebre l'[[anatema]].

 

 

==Unes hipòstasis clàssiques==

 

==Referències==

{{Autoritat}}