Cúria Hostília: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
m Corregit: a meitat del segle > a mitjan segle |
||
Línia 14:
Al [[segle VII]] el [[papa Honori I]] la va transformar en una església, però l'aspecte actual és semblant al que tenia en temps de Dioclecià, ja que s'ha restaurat seguint el model d'aquell temps.
Té una planta de 18 per 21 metres i fa 21 m d'alçada. El gruix relativament feble dels murs, amb l'excepció dels contraforts als angles de l'edifici, permeten excloure la hipòtesi d'una antiga cobertura en forma de volta i es creu que sempre va tenir una teulada que reposava sobre un entramat de fusta. Darrere d'aquesta sala hi havia una segona sala, probablement destinada a reunions privades i una tercera sala anomenada el ''chalcidicum'' o ''Atrium Minervae'',que va ser un afegit de Domicià. La façana de maons estava recoberta de marbre i d'[[estuc]] i anava precedida d'un [[pòrtic]]. Les portes eren de bronze i van ser traslladades a la [[Basílica de Sant Joan del Laterà]] a
[[Fitxer:Bronze doors San Giovanni in Laterano 2006-09-07.jpg|thumb|200p|Les portes originals de la cúria Júlia.]]
A l'interior, el terra estava pavimentat amb marbres polícroms, amb el mètode de l{{'}}''opus sectile''.<ref group="nota">L'oppus sectile era una mena de mosaic que es feia encaixant retalls de marbre, pedres de colors i de vegades vidre formant dibuixos.</ref> Les parets interiors també estaven cobertes amb marbre i decorades amb tres [[fornícula|fornícules]] envoltades de columnes decoratives d'[[alabastre (mineral)|alabastre]]. Els senadors s'asseien a una banda i l'altra a les ''[[Cadira curul|Sella curulis]]'' que estaven sobre tres nivells. Al fons hi havia un petit podi, que es creu que servia de base a una estàtua de la [[Victòria (mitologia)|Victòria]], que l'emperador August havia fet portar des de [[Tàrent]]. Dues portes menaven a un petit pati envoltat de columnes. Allà es va trobar una estàtua de [[pòrfir]] representant un home vestit amb la toga, però sense cap ni braç els quals devien estar fets amb una peça de pedra afegida que s'ha perdut. La qualitat de l'execució i la riquesa de la pedra fan suposar que devia ser l'estàtua d'un emperador, potser [[Trajà]] o [[Adrià]]. En aquest pati també es va descobrir una base que portava una inscripció en honor d'[[Aeci]].<ref>Pietro Romanelli, "Le Forum Romain" 1967, ed.Istituto poligrafico dello stato, Ministero della pubblica istruzione, Roma</ref><ref>Filippo Coarelli,p.67</ref>
| |||