Diferència entre revisions de la pàgina «Manbij»

4 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
Corregit: a meitat del segle > a mitjan segle
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]))
m (Corregit: a meitat del segle > a mitjan segle)
Just abans d'[[Alexandre el Gran]] estava en mans d'un dinasta local de nom Abd Hadad, adorador d'[[Hadad]], deu del clima, que hi va encunyar moneda. Durant temps fou un lloc de culte d'[[Atargatis]] i d'Hadad, deïtats siríaques. En època hel·lenista, portava el nom d'Hieròpolis (Ἱερόπολις, Ciutat del Santuari) que li va donar [[Seleuc I Nicàtor]], després modificat a Hieràpolis (Ἱεράπολις, Ciutat Sagrada) i tenia un paper militar i els grecs la van dotar d'un doble recinte i un temple, que fou saquejat per [[Marc Licini Cras Dives I|Cras]] abans de marxar amb les seves legions contra els parts i morir assassinat el [[53 aC]]. La pax romana la va mantenir com una població de pas, principalment comercial, però també base per les guerres contra els parts. al segle III [[Septimi Sever]] la va convertir en un bastió contra els perses sassànides i una de les principals bases del limes de Calcis. Llavors s'esmenta sovint com '''Bambyce''' o Bambuke deformació de nom siríac.
 
Fou la base de [[Julià l'Apòstata]] en la seva campanya contra [[Ctesifont]] el [[363]] i es va estar uns dies a la ciutat a la casa del notable local Sopater, pupil de [[Iàmblic]]; en aquesta expedició va trobar la mort. Fou part de la província [[Cirrèstica]] (''[[Cyrrhestica]]'') i a meitat delmitjan segle IV [[Constanci II]] la va elevar a capital de la província [[Eufratense]] (''Eufratensis''). Quant es va establir el cristianisme com a religió oficial, Hieràpolis no va tardar a recuperar el seu nom siríac de Bambyce o Manbyce (Mabog o Mabbog). El [[451]] era bisbe metropolità Esteve de Hieràpolis i a la fi del segle V hi vivia un teòleg peculiar, el monofisita [[Filoxè de Mabbog]] que va traduir al siríac el [[Nou Testament]] i va morir exiliat a Tràcia el [[523]].
 
L'abril del [[531]] fou ocupada per [[Kobad I]] de Pèrsia però [[Belisari]] va poder aturar la invasió i va infligir una derrota seriosa als perses a [[Cal·línic]] prop de la confluència del [[Balikh]] i l'[[Eufrates]]. El [[532]] Khusraw o [[Cosroes I]] ''Anushirwan'' (el Just) va proposar a [[Justinià I]] un tractat de pau perpetu del qual un monument commemoratiu s'havia d'erigir a Manbij; però el [[540]] Cosroes va atacar la ciutat quant estava governada pel general Buzes, lloctinent de [[Belisari]], i es va escapar de la dominació persa pagant un tribut al rei persa, sent llavors abandonada. Es creu que fou durant aquesta ocupació quan fou edificat pels ''akasira'' [[sassànides]] un temple del foc. El nom persa fou '''Manbik''' del que va derivar l'àrab Manbij. Els antics cultes van desaparèixer el [[540]] entre els quals el famós culte fàlic de la deessa Síria (''Dea Syria''), descrit a l'obra de [[Llucià de Samosata|Lucià de Samosata]], ''De Dea Syria''.
1.128.550

modificacions