Província de Siunia: diferència entre les revisions

El príncep local Vasak III (cap al [[800]]) va patir l'escomesa de l'emir de [[Emirat de Manazkert |Manazkert]], Sevada, que establí una guarnició a Shalat, al districte de Dzoluk. Llavors Vasak va demanar ajuda al cap revolucionari persa [[Babek]], que es va casar amb una filla del príncep. A la mort de Vasak ([[821]]) Babek heretà el país. Siunia sencera es va rebel·lar i Babek la va arrasar però, atacat per àrabs i armenis, la va evacuar i els fills de Vasak, Felip i Sahak recobraren el poder governant el primer a la '''Siunia Oriental''', amb els districtes de Vaïots, Tzor i Balq (Gucha), i el segon la '''Siunia Occidental''' coneguda també com a [[Gelarquniq]], amb capital a Khoth. Les dinasties locals van desaparèixer durant l'efímera dominació de Babek.

 

 

A Vasak-Gabor li va succeir el seu fill Grigor-Sufan II ([[887]]-[[909]]). Cap al [[887]] va morir també el príncep de Siunia Oriental Vasak IV i li va succeir el seu germà Ashot qui va morir cap al [[906]]. El fill de Vasak IV, Sembat, que va rebre els feus de Valots-Tzor i Shahaponk (Djahuk) governà des del [[887]] a una data posterior al [[920]]; es va rebel·lar ([[903]]) contra el bagràtida [[Sembat I el màrtir]] (Nahadak) al que es va negar a pagar tribut, i per això fou atacat pel príncep de [[Vaspurakan]] Sargis-Achot, vassall del bagràtida. Sembat es va sotmetre i fou perdonat (es va casar amb la germana del príncep de Vaspurakan) rebent la ciutat i districte de [[Nakhtxivan]], arrabassada el [[902]] als qaisites. El príncep de Vaspurakan no devia estar d'acord amb aquesta cessió d'un territori proper als seus dominis i que podia legítimament esperar que li fos adjudicat a ell, i pocs anys després es va aliar a l'emir [[sadjida]] Yusuf contra la Siunia Oriental i junts van envair aquest. Sembat es va refugiar a la fortalesa d'Erendshak (avui Alindja al nord est de Nakhtxivan) i Yusuf va quedar amo de la Siunia Oriental. Sembat tot i això va demanar refugi al seu cunyat ara enemic Khatchik-Gagik i aquest li va concedir. En el mateix any [[909]] el príncep de Siunia Occidental Grigor Sufan II es va sotmetre a l'emir Yusuf a [[Dwin]]. Sols els moviments bizantins i la retirada dels Sadjidas li van permetre un temps després de recuperar el país i el tron. Sembat, amb els seus tres germans Sahak, Babgen i Vasak, governaren altra vegada. També a la Siunia Occidental, Sahak, Ashot i Vasak, germans de Grigor-Sufan II, governaren el paí; després d'ells la dinastia occidental desapareixerà sotmès el territori per els musulmans. La part Oriental va quedar repartida: Sembat, que tenia el títol, governava la part occidental de la Siunia Oriental amb el Vaïots-Tzor, fronterer amb Vaspurakan; Sahak, la part oriental fins al riu Hakar; Babgen el districte del Balq; i Vasak un territori no determinat (va morir el [[922]]). L'emir de l'[[Azerbaidjan]] Nasr va capturar a traïció a la ciutat de Dwin als prínceps Babgen i Sahak, però en envair els dominis de Sembat, aquest li va fer front amb energia i el va rebutjar, i encara va obtenir la llibertat dels seus germans. A Sembat li va succeir el seu fill Vasak, i a Sahak el seu fill Sembat. Vasak va rebre el títol reial dels musulmans cap al final del seu regnat que va durar fins al [[963]]; llavors la corona va passar al seu nebot Sembat (963-998) que fou reconegut rei pels emirs de [[Tauris]] i d'[[Arran]]. Es va casar amb la princesa d'Aghuània, Shahandoukht. A la seva mort li va succeir Vasak (cap al [[998]]-[[1019]]) i a la seva mort dos nebots (fills d'una germana i d'un príncep anomenat Ashot que pertanyia a una altra branca de la família) que es deien Sembat i Grigor ([[1019]]-[[1084]]). Aquest darrer es va casar amb la princesa Shahandoukht, filla de Sevada d'Aghuània. Els dos prínceps, sense més successors que una filla de Grigor anomenada Shahandoukht com la mare, adoptaren al príncep d'Aghuània, Seneqerim Ioan, qui des el [[1084]] va governar ambdós territoris, i va morir el [[1105]]. Li va succeir el seu fill Grigor de Siunia i Aghuània que va governar fins al [[1166]] quan el país fou conquerit per els turcs [[Seljúcida|seljúcides]].