Gil l'Eremita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: havia comés un > havia comès un
m Corregit: a les rodalies i > a la rodalia i
Línia 27:
Segons algunes fonts<ref>Jean-Marie MARCONOT. ''Saint Gilles. L'abbatiale romane''. RIRESC, Nimes, 2008. ISBN 2-910539-37-7</ref> sant Gil hauria nascut cap al 640, els seus pares disposaven de mitjans econòmics i va rebre una educació acurada. La seva santedat es va manifestar ben aviat i de jove hom li atribueix alguns miracles. A la mort dels seus pares va donar el seu patrimoni als necessitats i amb vint anys es va traslladar a la [[Provença]], fent una estada a Roma. Arribat a [[Arle]] va practicar l'eremitisme en els boscos situats entre aquell lloc i Nimes. Acostumava a estar acompanyat per una femella de cérvol que va domesticar i li proporcionava llet pel seu manteniment.
 
En una ocasió el sant fou ferit per una fletxa llançada pel rei [[Vamba]] que estava de cacera a lesla rodaliesrodalia i perseguia el cérvol, que es va refugiar al seu costat. Com a compensació per l'accident, sant Gil va rebre del rei dels visigots uns terrenys per aixecar-hi un establiment monàstic, ara conegut com a [[Abadia de Sant Geli|Sant Geli]] i que se situa al mateix lloc on vivia l'eremita a l'actual població de [[Sant Geli]], ([[Gard]]).
 
Un altre episodi de la vida de sant Gil el relaciona amb [[Carles Martell]], el qual havia comès un pecat que no podia confessar. Mentre l'abat Gil celebrava una missa en presència del pecador, va aparèixer un àngel amb un pergamí amb un text amb el pecat inconfessable. Per intercessió del sant les lletres es van anar difuminant fins que van desaparèixer totalment, el pecador penedit i la falta perdonada. Una segona versió fa que el pecador sigui [[Carlemany]], tot i que històricament el rei franc va viure quan sant Gil ja hauria mort.