Manbij: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: a meitat del segle > a mitjan segle |
m Nom utilitzat a l'article principal |
||
Línia 21:
El [[962]] el general [[Nicèfor Focas]] (després emperador [[Nicèfor II]]), en el marc de la seva ofensiva de [[962]]-[[963]], va capturar [[Marash]], [[Duluk]], [[Aintab]] i Manbij i va arribar fins als afores d'[[Alep]]. Manbij estava llavors en poder d'Abu Firas, el cosí i lloctinent de Sayf al-Dawla que fou fet presoner (va restar set anys captiu a [[Constantinoble]]). El [[966]] Nicèfor Focas, ja emperador, va acampar davant Manbij i es diu que es va fer portar la tela sagrada amb la imatge de Crist (''al-Kirmid''a) però segons [[Lleó el Diaca]] fou [[Joan I Zimisces|Joan I Tzimisces]] que vi obtenir aquesta imatge quan el [[974]] va ocupar la ciutadella de Manbij, on va trobar també les sandàlies de Crist i els cabells de [[Sant Joan Baptista]], tot el qual fou portat com a relíquies a Bizanci. Durant tota la segona part del segle X Manbij fou un dels objectius bizantins.
Els [[fatimites]] van ocupar la Síria del nord el [[1015]] i els [[mirdàsides]] ([[Salih ibn Mirdas]]) van esdevenir senyors d'Alep el [[1023]] i la tardor del [[1024]] es va apoderar de Manbij. Per un acord entre [[Rashid al-Dawla Mahmud]], mirdàsida d'Alep, i el seu oncle [[Abu Duaba Atiyya]] senyor de [[Rakka]], Manbij va passar a aquest darrer el [[1063]] o [[1064]]. Al final de [[1068]], en el marc de l'ofensiva bizantina a [[Cilícia]] i Síria del nord, Manbij va ser ocupada per [[Romà IV Diògenes]], que va reforçar la ciutadella assegurant les comunicacions entre [[al-Ruha]] i [[Antakya]] establint guarnició a [[Artah]], a l'est d'Antioquia. Poc després la ciutat fou confiada al príncep local armeni al servei de Bizanci, [[Filaretos]]. Presoner l'emperador Romà IV a la [[batalla de
El [[1085]] estava encara en mans del [[ukàylida]] Muslim ibn Kuraysh que governava entre [[Mossul]] i l'[[Eufrates]] incloent el [[Diyar Rabia]] i [[al-Jazira]]. El [[1086]] el sultà seljúcida [[Malik Shah I]] va transferir la ciutat al amir [[Ak Sunkur al-Hadjib|Abu Said Ak Sunkur Abd Allah Kasim al-Dawla al-Hadjib]], un dels seus oficials, que el [[1087]] fou nomenat governador d'[[Alep]], d'[[Hamat]] i de [[Ladhikiyya]]. A la mort de Malik Shah I el [[1092]] la successió fou disputada i el [[1094]] el seu germà Tadj al-Dawla [[Tutush I]] va derrotar a Ak Sunkur que fou executat, i va ocupar Mandbij.
| |||