Joana d'Arc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 381:
L'últim any restant de la vida de Joana, de maig de 1430 a maig de 1431, és dividit en dues parts, donat que ella encara va haver de passar per un malaltís periple d'una vila a una altra essent venuda fins a la seva arribada final a Rouen, on el bisbe de [[Beauvais]], [[Pierre Cauchon]], lideraria un procés eclesiàstic irregular, que ocuparia els últims mesos de la vida de Joana, i que acabaria amb una sentència de mort a la foguera després d'haver passat a justícia secular els dies restants de vida de ''la Pucelle''; obviant de moment les tesis que parlen de la seva supervivència. Aquest procés, doncs, seria un dels més famosos de la història la qual cosa convertiria la jove Donzella en un mite per França, a més de la seva patrona.
 
=== La primera etapa de ladel captivitatcautiverio de JoanaJuana ===
 
La primera de las dos etapas, se inició con su traslado a una localidad muy cercana a Compiègne, al noreste, la cual tiene por nombre [[Margny - lès - Compiègne]] , donde había una fortaleza. Allí pasó unos pocos días, desde su captura el día 23, hasta el día 27, donde fuera trasladada a [[ Beaulieu - lès - Fontaines ]] . En medio del camino, cerca de la villa de [[ Élincourt ]] , ella recibió permiso para ir a hacer unas plegarias a Santa Margarita, su voz dijo que había oído. Entre los días 27 y 28, Juana, se entrevistó con el propio Duque de Borgoña, Felipe el Bueno. Joana, en aquellos momentos era propiedad del Duque de Luxemburgo. De la entrevista entre Juana y el Duque borgoñón, desgraciadamente no se sabe que se pudieron decir. Antes de proseguir su periplo en cautividad hacia el nuevo punto geográfico, [[ Beaurevoir ]] , Joana pasó por varias experiencias en Beaulieu. El [[ 6 de junio ]] llegaron a la villa de [[ Noyon ]] Felipe el Bueno y su esposa [[ Isabelle de Portugal ]] . Joana, fue allí trasladada, concretamente en el lujoso Palacio episcopal que había el que quedaba cerca de la Catedral. Allí también pudo encontrar al Conde de Luxemburgo, Jean y su esposa [[ Jehanne de Bethune ]] . No se sabe tampoco qué pudo suceder, pero se apunta a que Juana causó cierta simpatía a la duquesa Isabelle, lo fuera el artífice de su traslado a una prisión más digna, a Beaurevoir a finales de junio oa principios de julio . El mismo junio, sin embargo, no se sabe bien qué día, Joana intentó escapar - por primera vez de la torre donde estaba como prisionera en Beauvais, fue sin embargo, detenida antes de salir - ella. Mientras tanto, la Universidad de París, representada por [[ Pierre Cauchon ]] , proanglès, obispo de [[ Beauvais ]] y ahora en el exilio en Rouen, iba haciendo escritos al Duque de Borgoña, el más conocido el del día 22 , reclamando la deportación de Juana. Además, advirtieron que los Armanyac, que en ese momento podrían estar negociando el retorno de la joven doncella, estaban haciendo todo lo posible para rescatar - la. Se baraja la posibilidad también de que el Bastardo de Orleans y La Hire, buenos amigos de '' la Pucelle '' , protagonizaran varias tentativas militares por su cuenta en base - en el objetivo de intentar rescatar Joana sólo se sabe que coincidieron en [[ Lovaina ]] en marzo de 1430. Joana finalmente fuera trasladada al Castillo de Beaurevoir, donde pasó el verano aunque encarcelada, recibiendo la amabilidad y el buen trato de tres damas: [[ Jehanne de Luxembourg ] ] que era la tía de Jean de Luxemburgo, Jehanne de Bethune, la esposa de éste, y [[ Jehanne ocio ]] la hijastra del matrimonio. Joana, que, por orden de sus voces vestía de hombre, intentó ser persuadida por estas mujeres para que retomara los hábitos femeninos. Esta época, Juana la pasaría relativamente con tranquilidad. De hecho, esta fue la mejor época de la etapa como prisionera, sobre todo en comparación con lo que tendría que vivir en el marco del proceso eclesiástico. A partir de julio, su estancia con las tres damas, casualmente de mismo nombre que ella, es tranquila y no acaba trascendiendo nada durante los dos meses siguientes, [[ agosto ]] y [[ septiembre ]] . Sin embargo, la documentación vuelve a llegar el [[ octubre ]] de 1430, cuando se comenzarían a multiplicar las negociaciones para vender Joana. De hecho, Jean de Luxemburgo, aprovechó el hecho de que contaba con una prisionera muy valiosa y así utilizar este hecho para obtener - el máximo rendimiento político y económico. Se cree, pero que su esposa, la duquesa Jehanne, al ver que su marido hacía tratos con los ingleses, lo habría intentado persuadir de que no la vendiera a los ingleses. Por desgracia de Juana, la duquesa de Luxemburgo moriría el [[ 18 de septiembre ]] , lo que daría vía libre a su marido para seguir negociando con los ingleses. Será aproximadamente alrededor de [[ septiembre ]] a [[ octubre ] ] , cuando Juana hará su segundo y último intento de fuga, cuando intentó saltar una altura de unos sesenta pies de altura desde lo alto de la torre donde estaba encarcelada. Aunque el riesgo de muerte, sobrevivió milagrosamente sin ni siquiera romper - hacia hueso, sólo con algunas contusiones. Después confesaría que lo hizo aunque sus voces le hicieron rogó que no lo hiciera, porque sabedora del advenimiento de los ingleses hacia Compiègne, y de que ella podía acabar vendida a los mismos, se vio con la obligación de prestar ayuda a los ciudadanos y amigos de Compiègne antes de que acabaran masacrados debido al asedio que estaban sufriendo. Dio gracias a los ángeles por haber salvado la vida y pidió perdón a Dios por haber pecado, el cual según ella la perdonó. Ella, quedaría, pero extendida sobre el suelo de los pies de la torre, inconsciente y se cree que durante tres días no comer ni beber, pero que finalmente se recuperó perfectamente. Otro hecho destacable, al recuperar - del choque de la caída , es que Juana advirtió que sus voces le indicaron que de todas maneras, el pueblo de Compiègne recibiría los refuerzos suficientes para levantar el cerco a alrededor del día de San Martín, que es el [[ 11 de noviembre ]] . Ciertamente, el cerco sobre Compiègne sería levantado. Así sería finalmente, gracias principalmente a la llegada providencial de Ponton de Xantrailles, que junto con un regimiento de hombres armados, el [[ 25 de octubre ]] con la ayuda del pueblo, enloquecido en un fuerte ataque contra la bastilla inglesa de [[ Pierrefonds ]] . Así los ingleses tuvieron que huir y su bastilla fue quemada. El [[ 2 de noviembre ]] iniciaría siendo trasladada hacia [[ Arrás ]] la deportación definitiva hacia Rouen, efectiva un mes después, a raíz de la consolidación de su venta definitiva a los ingleses, a mediados de noviembre, después de unos meses de negociación. Jean de Luxemburgo extraerán unas 10.000 libras Tornesa. Paralelamente, se ha discutido profundamente la actitud de Carlos VII hacia esta situación. Lejos de adentrarse - en juicios fáciles sobre una posible alevosía del Rey sobre Juana, como se ha acusado a Guillaume de Flavy, las circunstancias reales del Rey son difíciles de conocer. Así, a la pregunta de si el Rey de Francia intentar rescatar Joana comprando - a Luxemburgo, debemos alcanzar a las dos opciones más plausibles, la primera de las cuales es si intentó negociar por la compra de su libertad y por otro lado, si Luxembourg estaba dispuesto a devolver - a los Armanyac. La documentación sobre este asunto, falta, con lo que no se puede demostrar que ni siquiera se hubieran iniciado las negociaciones para intentar recuperar '' la Pucelle '' , lo que puede hacer pensar que los Armanyac podrían haber dado la causa por perdida, hubieran hecho algún intento que no consta o la hubieran abandonado a su suerte. Por su parte, Luxemburgo, prefirió hacer - de rezar un cierto tiempo de forma hábil para intentar encarecer la venta y así quitarse n más beneficios. Otras opiniones atribuyen el retraso de tantos meses a las presiones que estuvo recibiendo Luxembourg de parte de damas como por ejemplo su mujer, o las otras dos Juanes que pasaron el verano con la Doncella de Orleans. Finalmente, pues, Juana pasaría por pueblos como Arrás, [[ Saint Riquier ]] , [[ Drugy ]] y [[ Le Crotoy ]] donde pudo contemplar por primera vez en su vida del océano, ya que esta villa está situada en el canal de la Manguera, al borde de Somme. En Le Crotoy, pudo ir a parar al mismo lugar donde el Duque de Alençon había sido encarcelado por los ingleses después de la [[ batalla de Verneuil ]] , <ref> {{ Ref - libro | apellido = Daniel | nombre = Gabriel | título = Histoire de France, depuis la Etablissement de la monarquía francoise dans les Mariette | fecha = 1722 | páginas = 366 | ISBN = }} </ ref> durante cinco años, desde el [[ 14 de agosto ]] de [[ 1424 ]] . Ella supo que no tenía ninguna opción ya de salir - con vida a diferencia de su amigo. En Le Crotoy, pueblo que probablemente abandonó alrededor del [[ 20 de diciembre ]] de 1430, también recibió la visita de unas damas procedentes de [[ Abbeville ]] , que quedaron maravilladas con la recepción que la joven Doncella les ofreció. Además pudo conocer otro prisionero, [[ Nicholas de Queuville ]] , Canciller de la Catedral de [[ Amiens ]] , con quien le permitieron celebrar alguna misa. El siguiente pueblo por el que Juana pasó en un viaje que estaba siendo bastante discreto, fue el de [[ Saint Valéry ]] , por eso tuvieron que atravesar el Somme en un trayecto que les estaba haciendo una ruta de noreste a noroeste para bajar un poco hacia el sur bordeando la costa atlántica francesa hasta llegar a Rouen, destino final. A partir de allí, se desconoce qué ruta siguió para llegar a Rouen ciudad que vuelve a quedar un poco tierra adentro, y dos opciones se perfilan como las más probables; por un lado la ruta costera: Saint Valéry - [[ Le Trepport ]] - [[ Dieppe ]] - Rouen, o la que iría directamente tierra adentro: [[ Saint Valéry ]] - [[ Eu (Sena Marítimo) | Eu ] ] - [[ Arques ]] - [[ Bosque - le - Hard ]] - Rouen. En todo caso, las tropas que protegieron el traslado de Juana hacia Rouen, llegaron la noche de Navidad, el [[ 24 de diciembre ]] .
La primera de les dues etapes, s'inicià amb el seu trasllat a una localitat molt propera a Compiègne, al nord est, la qual té per nom [[Claroix]], on hi havia una fortalesa. Allí passà uns pocs dies, des de la seva captura el dia 23, fins al dia 27, on fora traslladada a [[Beaulieu-lès-Fontaines]]. Entremig del camí, a prop de la vila d'[[Elincourt]], ella rebé permís per anar a fer unes pregàries a Santa Margarita, llur veu va dir que havia sentit. Entre els dies 27 i 28, Joana, es va entrevistar amb el propi Duc de la Borgonya, Felip el Bo. Joana, en aquells moments era propietat del Duc de Luxemburg. De l'entrevista entre Joana i el Duc borgonyó, dissortadament no se'n sap què es varen poder dir.
 
Abans de prosseguir el seu periple en captivitat cap al nou punt geogràfic, [[Beaurevoir]], Joana va passar per diverses experiències a Beaulieu. El [[6 de juny]] varen arribar a la vila de [[Noyon]] Felip el Bo i la seva dona [[Isabelle de Portugal]]. Joana, va ser allí traslladada, concretament al luxós Palau episcopal que hi havia el qual quedava a prop de la Catedral. Allà també hi va poder trobar al Comte de Luxemburg, Jean i la seva dona [[Jehanne de Bethune]]. No se sap tampoc què va poder succeir, però s'apunta a que Joana va causar certa simpatia a la duquessa Isabelle, la qual fora l'artífex del seu trasllat a una presó més digne, a Beaurevoir a final de juny o a principis de juliol.
 
El mateix juny, però, no se sap ben bé quin dia, Joana provà d'escapar-se per primera vegada de la torre on estava com a presonera a Beauvais, fou però, detinguda abans de sortir-ne. Mentrestant, la Universitat de París, representada per [[Pierre Cauchon]], proanglès, bisbe de [[Beauvais]] i ara a l'exili a Rouen, anava fent escrits al Duc de la Borgonya, el més conegut el del dia 22, reclamant la deportació de Joana. A més, van advertir que els armanyacs, que en aquell moment podrien estar negociant el retorn de la jove donzella, estaven fent tot el possible per rescatar-la. Es barreja la possibilitat també de què el Bastard d'Orléans i La Hire, bons amics de ''la Pucelle'', protagonitzessin diverses temptatives militars pel seu compte basant-se en l'objectiu d'intentar rescatar na Joana només se sap que varen coincidir a [[Louvain]] el març de 1430.
 
Joana finalment fora traslladada al Castell de Beaurevoir, on passà l'estiu tot i que empresonada, rebent l'amabilitat i el bon tracte de tres dames: [[Jehanne de Luxembourg]] que era la tia de Jean de Luxemburg, Jehanne de Bethune, l'esposa d'aquest, i [[Jehanne de Bar]] la fillastra del matrimoni. Joana, que, per odre de les seves veus vestia de home, intentà ser persuadida per aquestes dones perquè reprengués els hàbits femenins. Aquesta època, Joana la passaria relativament amb tranquil·litat. De fet, aquesta va ser la millor època de l'etapa com a presonera, sobretot en comparació amb el que hauria de viure en el marc del procés eclesiàstic.
 
A partir de juliol, la seva estada amb les tres dames, casualment de mateix nom que ella, és tranquil·la i no n'acabà transcendint res durant els dos mesos següents, [[agost]] i [[setembre]]. Tanmateix, la documentació torna a arribar l'[[octubre]] de 1430, quan es començarien a multiplicar les negociacions per vendre Joana. De fet, Jean de Luxemburg, va aprofitar el fet que comptava amb una presonera molt valuosa i així va utilitzar aquest fet per obtenir-ne el màxim rendiment polític i econòmic. Es creu, però que la seva dona, la duquessa Jehanne, en veure que el seu marit feia tractes amb els anglesos, l'hauria intentat persuadir de què no la vengués als anglesos. Per desgràcia de Joana, la duquessa de Luxemburg moriria el [[18 de setembre]], la qual cosa donaria via lliure al seu marit per seguir negociant amb els anglesos.
 
Serà aproximadament pels volts de [[setembre]] a [[octubre]], quan Joana farà el seu segon i últim intent de fuga, quan va provar de saltar una altura d'uns seixanta peus d'alçada des de capdamunt de la torre on estava empresonada. Tot i el risc de mort, va sobreviure miraculosament sense ni tan sols trencar-se cap os, només amb algunes contusions. Després confessaria que ho va fer encara que les seves veus li varen pregar que no ho fes, perquè sabedora de l'adveniment dels anglesos cap a Compiègne, i de què ella podia acabar venuda als mateixos, es va veure amb l'obligació de prestar ajuda als ciutadans i amics de Compiègne abans que acabessin massacrats a causa del setge que estaven patint. Va donar gràcies als àngels per haver salvat la vida i va demanar perdó a Déu per haver pecat, el qual segons ella la perdonà. Ella, quedaria, però estesa sobre el terra dels peus de la torre, inconscient i es creu que durant tres dies no va menjar ni beure, però que finalment es recuperà perfectament.
 
Un altre fet destacable, al recuperar-se del xoc de la caiguda, és que Joana va advertir que les seves veus li indicaren que de totes maneres, el poble de Compiègne rebria els reforços suficients per aixecar el setge als volts del dia de Sant Martí, que és l'[[11 de novembre]]. Certament, el setge sobre Compiègne seria aixecat. Així seria finalment, gràcies principalment a l'arribada providencial de Ponton de Xantrailles, que junt amb un regiment d'homes armats, el [[25 d'octubre]] amb l'ajut del poble, embogiren en un fort atac contra la bastilla anglesa de [[Pierrefonds]]. Així els anglesos hagueren de fugir i la seva bastilla fou cremada.
 
El [[2 de novembre]] iniciaria essent traslladada cap a [[Arràs]] la deportació definitiva cap a Rouen, efectiva un mes després, arran de la consolidació de la seva venda definitiva als anglesos, a mitjans de novembre, després d'uns mesos de negociació. Jean de Luxemburg n'extrauria unes 10.000 lliures torneses. Paral·lelament, s'ha discutit profundament l'actitud de Carles VII vers aquesta situació. Lluny d'endinsar-se en judicis fàcils sobre una possible traïdoria del Rei sobre Joana, com s'ha acusat a Guillaume de Flavy, les circumstàncies reals del Rei són difícils de conèixer.
 
Així, a la pregunta de si el Rei de França va provar de rescatar Joana comprant-la a Luxemburg, ens hem d'atènyer a les dues opcions més plausibles, la primera de les quals és si va intentar negociar per la compra de la seva llibertat i per altra banda, si Luxembourg estava disposat a retornar-la als armanyacs. La documentació sobre aquest assumpte, manca, amb la qual cosa no es pot demostrar que ni tan sols s'haguessin iniciat les negociacions per provar de recuperar ''la Pucelle'', la qual cosa pot fer pensar que els armanyacs podrien haver donat la causa per perduda, haguessin fet algun intent que no consta o l'haguessin abandonada a la seva sort.
 
Per la seva banda, Luxemburg, va preferir fer-se de pregar un cert temps de forma hàbil per intentar encarir la venda i així treure'n més beneficis. Altres opinions atribueixen l'endarreriment de tants mesos a les pressions que va estar rebent Luxembourg de part de dames com per exemple la seva dona, o les altres dues Joanes que varen passar l'estiu amb la Donzella d'Orléans.
 
Finalment, doncs, Joana passaria per pobles com Arràs, [[Saint Riquier]], [[Drugy]] i [[Le Crotoy]] on pogué contemplar per primera vegada en la seva vida l'oceà, ja que aquesta vila està situada al canal de la Mànega, a la vora de Somme. A Le Crotoy, va poder anar a parar al mateix lloc on el Duc d'Alençon havia estat empresonat per els anglesos després de la [[batalla de Verneuil]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Daniel |nom=Gabriel |títol=Histoire de France, depuis l'etablissement de la Monarchie francoise dans les Gaules |url=http://books.google.es/books?id=eoZPAAAAcAAJ&pg=PA366&dq=Le+Crotoy+Duc+d%27Alen%C3%A7on+Verneuil&hl=ca&sa=X&ei=KtruUcLMMOSp7AavwoFI&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Le%20Crotoy%20Duc%20d%27Alen%C3%A7on%20Verneuil&f=false |llengua=francès |editorial=Denys Mariette |data=1722 |pàgines=366 |isbn=}}</ref> durant cinc anys, des del [[14 d'agost]] de [[1424]]. Ella sabé que no tenia pas cap opció ja de sortir-ne amb vida a diferència del seu amic.
 
A Le Crotoy, poble que probablement abandonà pels volts del [[20 de desembre]] de 1430, també va rebre la visita d'unes dames procedents d'[[Abbeville]], que quedaren meravellades amb la recepció que la jove Donzella els oferí. A més a més va poder conèixer un altre presoner, [[Nicholas de Queuville]], Canceller de la Catedral d'[[Amiens]], amb qui li permeteren celebrar alguna missa.
 
El següent poble pel qual Joana passà en un viatge que estava essent força discret, fou el de [[Saint Valéry]], per això hagueren de travessar el Somme en un trajecte que els estava fent fer una ruta de nord est a nord oest per tal de baixar una mica cap al sud vorejant la costa atlàntica francesa fins a arribar a Rouen, destí final. A partir d'allí, es desconeix quina ruta va seguir per arribar a Rouen ciutat que torna a quedar una mica terra endins, i dues opcions es perfilen com les més probables; per una banda la ruta costanera: Saint Valéry-[[Le Trepport]]-[[Dieppe]]-Rouen, o la que aniria directament terra endins: [[Saint Valéry]]-[[Eu (Sena Marítim)|Eu]]-[[Arques]]-[[Bosc-le-Hard]]-Rouen. En tot cas, les tropes que protegiren el trasllat de Joana cap a Rouen, hi arribaren la nit de Nadal, el [[24 de desembre]].
 
=== Procés de Joana a Rouen ===