Tècnica pictòrica: diferència entre les revisions

{{2L|data=febrer de 2013}}

[[fitxer: Pittura-Painting4.JPG|thumb|300px|Paleta de [[pintor]], pinzells i tubs de pintura (olis).]]

 

; [[Pintura a l'oli]]: El pigment s'afegeix a olis, i el solvent habitual és la [[trementina]]. La pintura a l'oli es fa bàsicament amb pigment polvoritzat sec, barrejat amb la viscositat adequada amb algun oli vegetal, habitualment [[oli de llinosa]]. Aquests olis s'assequen més a poc a poc que altres pintures, no per evaporació sinó per "oxidació". Es formen capes de pigment que s'incrusten a la base i que, si es controlen els temps d'assecat, es fixaran correctament a les següents capes de pigment. Aquest procés d'oxidació confereix riquesa i profunditat als colors del pigment sec, i l'artista pot variar les proporcions d'oli i dissolvents, com la trementina, perquè la superfície pintada present tota una gamma de qualitats, opaca o transparent, mate o brillant. Per aquesta i per altres raons, l'oli pot considerar-se com el mitjà més flexible de tots. Convenientment usada, la pintura a l'oli canvia molt poc de color durant l'assecat, encara que a llarg termini tendeix a esgrogueir lleugerament. La seva capacitat de suportar capes successives permet a l'artista desenvolupar un concepte pictòric per etapes - [[Edgar Degas|Degas]] cridava a aquest procés "ben pensat" - i la lentitud d'assecat li permet retirar pintura i repassar zones senceres.