Valerià Miralles i Ortolà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa sintaxi correcta al tag br
neutralitze
Línia 1:
{{neutralitat|Ús de llenguatge literari, llenguatge poc enciclopèdic.|data=abril de 2014}}'''Valerià Miralles i Ortolà''' ([[Pego]], [[29 d'octubre]] de [[1939]] -† València, [[13 de desembre]] de [[1997]])<ref>Gustau Muñoz, «Valerià Miralles», [[In memoriam]] a ,’''Nacionalisme i política'', 1998 volum XIII:29, ISBN 978-84-86574-62-8</ref> fou un dirigent nacionalista valencià. ValeriàProvinent Miralles era fill d’unad'una família adinerada, de tendències conservadores i de fortes arrels religioses; iva estudiàestudiar als [[Companyia de Jesús|jesuïtes]]. Estudià a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del [[fusterianisme]] a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim [[franquista]], essent un dels militants originaris del [[Partit Socialista Valencià]]. Al poc de temps, eixa joventut universitària començava a prendre consciència promogué als carrers de la ciutat de València les famoses pintades de ''Parlem Valencià!'' i ''Valencians,unim-nos'' el 1965 i 1966 que Valerià Miralles i els companys de partit esculpiren a les parets amb quitrà.
Davant la victòria del PSOE, que semblava que tancava la transició democràtica, es va radicalitzar el seu compromís nacionalista amb el [[País Valencià]]. El 1982 fundà junt amb altres valencians el partit [[Esquerra Unida del País Valencià (històric)|Esquerra Unida del País Valencià]] (EUPV), del qual una part d'aquest el 1983 s'integraria en [[Unitat del Poble Valencià]] sent Valerià Miralles un d'ells. El 1988 participaria en alguns actes de la [[Crida a la Solidaritat]] i el 1992 abandonà definitivament UPV per marxar a la Federació Valenciana d'[[Esquerra Republicana del País Valencià|ERC]], de la que seria fundador i el primer president.<ref>Àngel Molina, [http://perso.wanadoo.es/columbretes/EPS16.JPG «Valerià Miralles, punt de referència»] Reportatge a ''A l'esquerra'', octubre-desembre 2001, pàgina 16</ref>
 
Posteriorment es traslladaria a [[València]] per a estudiar a la Facultat de Dret, on ja es respirava l’ambient de la influència del [[fusterianisme]] a la Universitat i allí va començar la seua activitat política encapçalant reunions i manifestacions clandestines en contra del règim [[franquista]], essent un dels militants originaris del [[Partit Socialista Valencià]].
L’any 1983, amb Gabriel Sendra fundà [[Edicions del Bullent]], que ha tornat al mercat amb nous projectes i noves col·leccions, com ara la d’assaig i la de narrativa juvenil, amb uns productes de gran qualitat, tant en allò que fa a la presentació com al contingut.<ref>Josep Ballester & Josep Franco, [http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/article/viewFile/163/185 «L’Edició al País Valencià: entre la Realitat i el Desig»], ''Métodos de Información'', 1996, pàgina 28</ref>
 
Davant la victòria del PSOE, que semblava que tancava la transició democràtica, es va radicalitzar el seu compromís nacionalista amb el [[País Valencià]]. El 1982 fundà junt amb altres valencians el partit [[Esquerra Unida del País Valencià (històric)|Esquerra Unida del País Valencià]] (EUPV), del qual una part d'aquest el 1983 s'integraria en [[Unitat del Poble Valencià]] sent Valerià Miralles un d'ells. El 1988 participaria en alguns actes de la [[Crida a la Solidaritat]] i el 1992 abandonà definitivament UPV per marxar a crear la Federació Valenciana d'[[Esquerra Republicana del País Valencià|ERC]], de la que seria fundador i el primer president.<ref>Àngel Molina, [http://perso.wanadoo.es/columbretes/EPS16.JPG «Valerià Miralles, punt de referència»] Reportatge a ''A l'esquerra'', octubre-desembre 2001, pàgina 16</ref>
També es dedicà al món del llibre, fundant la llibreria Concret, col·laborant a ''[[Gorg (revista)|Gorg]]'',<ref>Sílvia Gómez Soler, «Josep Lluís Blasco, polític i filòsof», ''Revista d’història de la filosofia catalana'', n°3, 2012, pàgina 49</ref> i edita sota el segell [[d'Editorial Garbí]] amb el permís de l'[[Editorial Lavínia]] alguns llibres, entre els quals el llibre "El valencianisme polític", d'[[Alfons Cucó]]) i participa en [[Edicions del Bullent]], amb [[Gabriel Sendra]], [[Maribel Marco]] i [[Claudi Arenas]].
 
També es dedicà al món del llibre, fundant la llibreria Concret, col·laborant a ''[[Gorg (revista)|Gorg]]'',<ref>Sílvia Gómez Soler, «Josep Lluís Blasco, polític i filòsof», ''Revista d’història de la filosofia catalana'', n°3, 2012, pàgina 49</ref> i edita sota el segell [[d'Editorial Garbí]] amb el permís de l'[[Editorial Lavínia]] alguns llibres, entre els quals el llibre "El valencianisme polític", d'[[Alfons Cucó]]) i participa en la creació, en 1983, d'[[Edicions del Bullent]], amb [[Gabriel Sendra]], [[Maribel Marco]] i [[Claudi Arenas]].<ref>Josep Ballester & Josep Franco, [http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/article/viewFile/163/185 «L’Edició al País Valencià: entre la Realitat i el Desig»], ''Métodos de Información'', 1996, pàgina 28</ref>
 
El municipi de Pego li va dedicar un carrer.<ref>Carrer Valerià Miralles i Ortolà {{coord|38|50|22.95|N|0|7|11.43|W|region:ES}}</ref>