Coagulació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Es desfà la revisió 14309944 de 85.192.70.53 (Discussió)
Línia 1:
[[Fitxer:Coagulation full CAT.svg|thumb|400px|La cascada de la coagulació.]]
 
Els JANETSorganismes disposen d'un sistema de seguretat que els permet deturar una hemorràgia o pèrdua de [[sang]] produïda per la ruptura de la paret vascular. Aquest mecanisme s'anomena hemostàsia o '''coagulació sanguínia''' i presenta una doble funció: per una banda, en cas d'una ferida ha de construir un [[trombe]] o coàgul sanguini per tal d'evitar una pèrdua de sang; d'altra banda, una vegada s'ha produït el coàgul i s'ha restaurat el dany vascular, ha d'existir un mecanisme que destrueixi el coàgul sanguini ja inservible. Aquest segon procés de l'hemostàsia es denomina fibrinòlisi. La falta d'un equilibri adequat entre ambdós processos pot donar lloc a una hemorràgia quan falla l'hemostàsia o una [[trombosi]] quan el que es veu alterat és el procés fibrinolític.
En el moment en què es produeix una lesió, els [[trombòcits]] s'acumulen al lloc del dany, s'adhereixen entre si i formen una agregació plaquetària, tot segregant substàncies vasoconstrictores. És el que es coneix com a hemostàsia primària i no aconsegueix un tancament estable de la ferida. Seguidament, en l'hemostàsia secundària, la proteïna fibrina forma una xarxa insoluble, el trombe, que tanca la ferida fins a la cicatrització del teixit.
El sistema de coagulació és un procés regulat a través d'una cascada enzimàtica composta per sis factors de coagulació (FII, FVII, FIX, FX, FXI, FXII), una transpeptidasa (FXIII), tres factors auxiliars no enzimàtics (FIII, FV, FVIII) i el [[fibrinogen]] o FI (substrat de la proteòlisi). Aquests factors de coagulació funcionen com a zimògens, de manera que la forma activada d'un factor catalitza l'activació del següent. Aquesta activació en forma de cascada enzimàtica proteolítica assegura una resposta molt ràpida. Totes aquestes reaccions acaben amb l'activació de la trombina (FIIa), capaç de transformar el fibrinogen, molt abundant en el flux sanguini, en [[fibrina]] per formar el trombe.