Sorgo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia <small> per {{mida}} o {{referències|1}} i treu <small>s que sobraven
m Diverses correccions ortogràfiques menors. Ex: "les seves avantatges => els seus avantatges", "corriment de les flors => avortament de les flors"...
Línia 25:
 
== Genoma del sorgo ==
L'any 2009, un equip d'investigadors internacional va anunciar que havien aconseguit seqüenciar el [[genoma]] del sorgo;<ref name="genoma">{{citar web | url = http://www.eurekalert.org/pub_releases/2009-01/ru-sos012609.php | títol = Sequencing of sorghum genome completed | obra = EurekAlert | data = 28 gener 2010 | consulta = 30 agost 2010}}</ref><ref name="doi101038">{{cite doi|data=març de 2013|10.1038/nature07723}}</ref><ref name="elmundo">{{citar web | url = http://www.elmundo.es/elmundo/2009/01/28/ciencia/1233165455.html | títol = Los secretos genéticos del sorgo, al descubierto | data = 29 gener 2009 | consulta = 27 setembre 2011 | llengua = castellà}}</ref> aquest fet va ser publicat a la revista [[Nature]]. Va ser el segon cereal herbaci del que s'ha disposat del seu [[ADN]] complet, després d'aconseguir-se amb l'[[arròs]], i la comparació del seu codi genètic amb altres cereals pot permetre estudiar-ne lesels sevesseus avantatges.<ref name="rtve">{{citar web | url = http://www.rtve.es/noticias/20090128/cientificos-estadounidenses-descifran-genoma-completo-del-sorgo/225999.shtml | títol = Científicos estadounidenses descifran el genoma completo del sorgo | data = 28 gener 2009 | consulta = 27 setembre 2011 | llengua = castellà}}</ref>
 
== Conreu ==
Línia 36:
El sorgo va ser portat de l'Àfrica oriental a l'Índia, probablement durant el primer mil·lenni a.C. probablement traspostat en vaixells. El sorgo de l'Índia està emparentat amb els del nord-est d'Àfrica i la costa entre el Cap Guardafui i Moçambic.
 
La seva difusió al llarg de la costa del sud-est asiàtic i al voltant de la Xina es donà al voltant de l'inici de l'Era cristiana, tot i que és possible que la melca arribés a la Xina a través de les rutes del comerç de la seda.
 
La introducció del sorgo a Amèrica, amb el nom ''«maiz de Guinea»'', procedeix des de l'Àfrica occidental amb els tractants d'esclaus cap a mitjan segle XIX. Encara que aquest cereal va arribar a Amèrica Llatina a través del comerç dels esclaus i per obra de navegants que feien la ruta comercial Europa-Africa-AméricaAmèrica Llatina al segle XVI, el seu cultiu no va arribar a adquirir importància fins al segle actual. El mateix ocorre amb Austràlia.<ref name="FAO"/>
 
Nombroses espècies de sorgo són cultivades per a ser utilitzades com a [[aliment]], [[farratge]], per a producció de [[Beguda alcohòlica|begudes alcohòliques]] o per fabricar [[Biocombustible|biocombustibles]]. El conreu del sorgo és important a l'[[Àfrica]], [[Amèrica Central]] i l'Àsia meridional i és considerat el cinquè cereal en importància a nivell mundial.<ref name="Sorghum">{{citar web | url = http://www.grains.org/sorghum | títol = U.S. Grains Council | llengua = anglès}}</ref>
Línia 49:
Les exigències respecte a la calor que la melca necessita per a gra són més elevades que les de blat de moro, en gran part a causa del seu origen tropical. Per germinar necessita una temperatura de 12 a 13&nbsp;°C; pel que la seva sembra ha de fer-se de 3 a 4 setmanes després del blat de moro. El creixement de la planta no és veritablement actiu fins que se sobrepassen els 15&nbsp;°C, situant-se l'òptim cap als 32&nbsp;°C.
 
Al principi del seu desenvolupament, la melca suporta les baixes temperatures de forma semblant al blat de moro, i la seva sensibilitat a la tardor és també comparable. Els descensos de temperatura en el moment de la floració poden reduir el rendiment del gra. Al contrari, la melca resisteix molt millor que el blat de moro les altes temperatures. Si ella terra és prou frescfresca no es comprova corrimentavortament de flors amb les fortes calors.
 
La melca resisteix la sequera millor que el blat de moro. És capaç de patir sequera durant un període bastant llarg, i reprendre el seu creixement més endavant quan cessa la sequera, sense que se'n ressenti el rendiment, ja que l'arrel penetra fins a 120 cm a la terra, i les fulles, ceroses, eviten part de la transpiració. D'altra banda, necessita menys quantitat d'aigua que el blat de moro per formar un quilogram de matèria assecada. Es considera que un reg d'entre 450 i 550 mm d'aigua durant tot el seu cicle és la quantitat òptima per un bon creixement; no obstant això, 350 mm es considera una mesura dins un rang acceptable, i trobem en la línia dels 250 mm per cicle el mínim obligatori per a la planta.<ref name="infoagro1" />
Línia 55:
Per això en els secans de la Catalunya [[subhumida]] ([[Berguedà]] i [[Osona]]) va millor el sorgo que el blat de moro.
 
Es desenvolupa bé en terrenys alcalins, sobretot les varietats ensucrades que exigeixen la presència ala la terra de carbonat càlcic, la qual cosa augmenta el contingut en sacarosa de tiges i fulles. Prefereix terrenys sans, profunds, no massa pesats; i suporta una mica el contingut en sal.
 
És un mal precedent d'altres cultius, particularment per als cereals de tardor.
 
Els grans de les varietats tradicionals eren molt atacadesatacats pels ocells i a més resultaven tòxiquestòxics per al ramat si les consumien abans d'haver-se assecat els grans. Aquests aspectes s'han solucionat amb la millora genètica. Des del punt de vista nutritiu farratger, el gra de sorgo s'assembla molt al del blat de moro i el substitueix en les racions dels animals.
 
== Usos ==
Línia 66:
Per al consum humà és usat principalment a l'[[Àfrica]], en particular Etiòpia i Somàlia, i a l'[[Índia]] i la Xina, on és ingredient per a la preparació de diversos plats tradicionals o de la gastronomia típica com truites, [[pa|pans]] amb i sense llevat, [[farinetes]] i [[cuscús]] o s'usa el gra sencer i pelat cuit en presentació semblant a l'arròs per acompanyar amb carn i verdures. A la Xina s'usa per a preparació de begudes alcohòliques [[aiguardent|(aiguardents)]].<ref name="faodoc">{{ref-llibre | títol = La melca i el mill en la nutrició humana | autor = FAO | col·lecció = Fao: Alimentació i nutrició | volum = 27 | isbn = 92-5-303381-9 | url = http://www.fao.org/docrep/t0818s/t0818s00.htm | llengua = anglès}}</ref>
 
Com a [[pinso]] és usat principalment als Estats Units, Mèxic i el Japó, seguits, per l'Argentina, els territoris que van ser de la Unió Soviètica i Veneçuela. Aquests països absorbeixen conjuntament més del 80 per cent de la utilització mundial de melca en forma de pensipinso.<ref name="faodoc" /> Actualment cada vegada és més usat en la producció de biodièsel, sent amb el blat de moro, el blat i l'ordi dels millors candidats.
 
Pel fet de ser una aliment que no conté gluten, el situa com una opció alimentaria interessant per a les persones [[Celíac|celíaques]].<ref name="celiacos.com">{{citar web | url = http://www.celiacos.com/2008/07/10/sorgo-beneficios-nutricionales-de-su-consumo/ | títol = Sorgo, beneficios nutricionales de su consumo | editor = celíacos.com | consulta = 28 febrer 2012}}</ref>