Bob Beamon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 9:
Beamon va entrar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 a la Ciutat de Mèxic com el favorit, havent guanyat 22 dels 23 es reuneix que havien competit en aquest any, incloent una carrera millor de 8,33 m (equivalent a 27 peus. 4 polzades.) I del millor de 8,39 un món m (27 ft. 6 1/2 polzades.) que no era elegible per als llibres de rècords causa de l'assistència vent excessiu. Ell va estar a punt de perdre la final, sobrepassant en els seus dos primers intents en la qualificació. Amb només una oportunitat a l'esquerra, Beamon torna a mesurar la seva carrera d'aproximació des d'un punt davant de la pissarra i fa un salt just que ell va avançar a la final. Allà es va enfrontar als dos guanyadors de medalles d'or anteriors, nord-americà Ralph Boston (1960) i Lynn Davies de la Gran Bretanya (1964), i medallista de bronze en dues ocasions Igor Ter-Ovanesyan de la Unió Soviètica. [3]
El 18 d'octubre, Beamon va establir un rècord mundial de salt de longitud amb un primer salt de 8,90 m (29 ft. 2 1/2 polzades.), Superant el rècord existent per 55 cm (21 3/4 polzades.). Quan el locutor va cridar l'distància per al salt, Beamon - no estan familiaritzats amb el sistema mètric - encara no es va adonar del que havia fet [4] Quan el seu company d'equip i l'entrenador Ralph Boston li va dir que ell havia trencat el rècord mundial per gairebé 2 peus.
Abans de salt de Beamon, el rècord mundial s'havia trencat tretze vegades des de 1901, amb un augment mitjana de 6 cm (2 1/2 polzades.) I el major augment és de 15 cm (6 polzades.). Rècord mundial de Beamon es va quedar durant 23 anys fins que Mike Powell va partir en 1991. Un periodista anomenat Beamon "l'home que va veure un raig." [Cita requerida] Esports periodista Dick Schaap va escriure un llibre sobre el salt, The Perfect Jump.
| |||