Joaquim Espalter i Rull: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:) |
m Corregit: de seva muller > de la seva muller |
||
Línia 41:
Malgrat que va ser un pintor variat quant a temes i factures, el prestigi adquirit per Espalter en vida fou degut a les seves pintures murals, actualment, tanmateix, se'l valora també com a retatista. A Madrid destaquen les decoracions fetes al Teatro Español (1848), al sostre del paranimf de la Universidad Central (1853-1858) -on realitzà deu figures al·legòriques, nou retrats de fundadors i vint de personatges cèlebres, a més dels d'Isabel II i la Catòlica-, i les del Palacio del Congreso de Diputados. A Navarra col·laborà en l'ornamentació del Salón del Trono del Palau de la diputació, per al qual pintà el mural ''La proclamació del primer rei de Navarra'' i vint retrats de la galeria reial (1864-1865).
Com a retratista, fou un dels pintors preferits de l'emergent burgesia decimonònica, que sabé plasmar d'una manera verídica, sense estridències, amb un estil que podríem definir com a prerealista més que no pas romàntic. Entre els seus retrats més coneguts figuren el d'Octavi Carbonell (1842), el de la seva muller (1852), el dels esposos Muntades (1856), tots tres al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]], el de Bonaventura Carles Aribau (1844; [[Llotja de Mar|Palau de Llotja]]), i el de la família de Jordi Flaquer (1845, Museo Romántico Madrid). També té obra als museus provincials de Girona i Santa Cruz de Tenerife, [[Museu Maricel|Maricel]] de Sitges i [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer|Víctor Balaguer]] de Vilanova i la Geltrú.
| |||