Defensa índia de rei: diferència entre les revisions

La defensa índia de rei és una obertura [[hipermodernisme (escacs)|hipermoderna]], en què les negres permeten deliberadament que les blanques prenguin el control del centre amb els seus peons, amb la idea de disputar-lo posteriorment amb les jugades ...e5 o ...c5. Fins a mitjans dels 1930s, era vista en general com a altament sospitosa, però l'anàlisi i la seva utilització de banda de tres forts jugadors ucraïnesos en particular —[[Alexander Konstantinopolsky]], [[IsaakIssaak Boleslavski]], i [[David Bronstein]]— van ajudar molt a fer la defensa molt més respectada i popular. És una obertura dinàmica, excepcionalment complexa, i favorita dels ex[[Campionat del món d'escacs|Campions del món]] [[Garri Kaspàrov]], [[Bobby Fischer]], i [[Mikhaïl Tal]]; també destacadíssims jugadors d'elit hi han contribuït, com ara els [[Gran Mestre Internacional|Grans Mestres]] [[Víktor Kortxnoi]], [[Miguel Najdorf]], [[Iefim Hèl·ler]], [[John Nunn]], [[Svetozar Gligorić]], [[Wolfgang Uhlmann]], [[Ilià Smirin]], i [[Teimour Radjabov]].