Josep Joffre i Plas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Distincions: canvis cosmètics |
|||
Línia 9:
=== Delegació de Joffre als Estats Units ===
[[Fitxer:JoffreiViviani.jpg|thumb|Joffre (assegut) i Viviani durant un discurs als Estats Units]]
A conseqüència de la declaració de guerra que féu el [[Congrés dels Estats Units|Congrés americà]] a Alemanya, el ministre de la Guerra francès, [[Alexandre Ribot]], convocà Joffre i li va proposar de fer servir "el seu prestigi inigualable" acompanyant el president del Consell [[René Viviani]] als [[Estats Units d'Amèrica]]. Després d'haver hesitat, Joffre finalment va acceptar. De fet, com que llavors els Estats Units no tenien enemics i no havien conegut cap conflicte militar d'ençà el final de la [[Guerra de Secessió]], els americans només tenien un exèrcit de 120.000 soldats. Joffre fou encarregat de convèncer el president [[Woodrow Wilson]] de la implicació del país i de preparar-ne l'exèrcit per a la guerra. La missió francesa va embarcar a bord del vaixell ''Lorraine II'' el 15 d'abril a [[Brest]].
La delegació del govern francès va arribar a [[Nova York]] al cap de nou dies de viatge, el 24 d'abril. Quan es va trobar en presència de Joffre, l'[[almirall]] Mayo, el cap de la flota estatunidenca de l'Atlàntic, declarà: "Senyor, la vostra presència ací és l'honor més gran que es pugui fer al meu país!" L'arribada de Joffre va generar un gran entusiasme als Estats Units que l'equiparà a un heroi nacional; pels carrers la gent cridava "Joffre! Joffre!" i tota la premsa americana va retre homenatge al "vencedor del Marne". Fins i tot s'arribà a comparar el mariscal amb [[Gilbert du Motier de La Fayette|La Fayette]]. Joffre va fer una conferència a l'Escola de guerra sobre la situació militar a Europa i demanà uns mitjans més ràpids per a una intervenció dels Estats Units a Europa. A [[Mount Vernon]], va dipositar la palma que s'ofereix tradicionalment als soldats morts per la pàtria sobre la tomba de [[George Washington]].
Línia 16:
Uns quants dies abans, el 24 de maig, el mariscal havia tornat a França i l'havien nomenat inspector general de les tropes americanes. Es creà aleshores una gran tensió ja que contràriament al que s'havia pactat abans, el [[govern Painlevé]] volia integrar els soldats americans al si de les tropes francobritàniques en lloc de facilitar que tinguessin el seu propi exèrcit. Joffre es va indignar arran d'aquest canvi i va recordar que França s'havia compromès a fer el que s'havia dit i va insistir que no es podia decebre la confiança dels Estats Units. El 13 de juny, Joffre va acollir el general Pershing quan aquest va arribar a París. Tots dos oficials van tenir una rebuda triomfal per part de la població parisenca.
== Vida pública ==
Després de la guerra, Joffre es retirà i fou nomenat membre de l'[[Acadèmia Francesa]] el 14 de febrer de [[1918]]. El 1920 presidí la celebració dels [[Jocs Florals]] a [[Barcelona]],<ref>[[Jordi Mata_i_Viadiu|MATA, Jordi]]<span class="">. «</span>Hostes vingueren... Josep Joffre». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 116 (maig 2012), p. 16. ISSN 1695-2014</ref> on assistí acompanyat per [[Joan Amade]]. Les seves memòries, en dos volums, es publicaren pòstumament, el 1932. El seu nom és recordat en moltíssimes ciutats de l'estat francès, més sovint al nomenclàtor de carrers o avingudes, i de tant en tant al d'alguns edificis, com el [[Liceu Joffre]] de Montpeller. A Perpinyà, a més de l'avinguda Joffre, que comunica [[el Vernet]] a la capital nord-catalana, també s'ha donat el nom del mariscal al pont per on passa aquesta avinguda.
| |||