Pagament sense contacte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
El xip i l'antena incorporats permeten als consumidors pagar una transacció apropant el dispositiu a un lector del [[terminal punt de venda]], de tal manera que no cal llegir el dispositiu de forma física a través d'una ranura de lectura.
Sota el paraigua dels pagaments sense contacte, la [[EMV]] (Europay Mastercard Visa) ha autoritzat com a tecnologies majoritàries la [[RFID|identificació per radiofreqüència]] -habitualment anunciat com '' contactless '' en targetes i [[datàfon]]s - i la tecnologia [[Near field communication|NFC]]. Dins d'aquest estàndard, i amb l'objectiu d'afavorir el seu ús, s'han definit taxes d'intercanvi específiques per a aquests mitjans de pagament i s'ha eliminat l'obligatorietat de validar el codi PIN en pagaments d'import inferior a
Alguns proveïdors afirmen que les transaccions poden ser gairebé dues vegades més ràpid que una caixa convencional, el crèdit, targeta de dèbit o de compra. A més, certes investigacions indiquen que els consumidors tendeixen a gastar més diners a causa de la facilitat de les petites transaccions. [[MasterCard|Mastercard Canadà]] afirma que ha registrat "un 25%" d'augment de la despesa pels usuaris de la seva marca PayPass targetes de crèdit amb [[RFID|identificació per radiofreqüència]].<Ref>Dubinsky, Zach. [http://www.cbc.ca/technology/story/2010/05/31/f-rfid-credit-cards-security-concerns.html "New credit cards posi security problem"]. CBCNews.ca. 2010-06-02. Informació del 2010-06-03. {{En}}</Ref>
| |||