Sant Romà de Lloret de Mar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
infotaula (a completar)
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula patrimoni cultural
{{Edifici
| nom = Església de Sant Romà (Lloret de Mar)
| imatge = Eglise Lloret del marLloretdemarigreja.JPGjpg
| mapa_lloc = Espanya Catalunya
| mida_imatge =
| mapa_peu = Localització a Catalunya
| peu = Cúpules de l'església de Sant Romà de Lloret de Mar
| lat_dec = 41.6996
| tipus_edifici = Església
| long_dec = 2.84752
| arquitectes =
| coord_par = region:ES-CT_type:landmark
| arquitecte =
| lloc = Pl. de l'Església. [[Lloret de Mar]] (Selva)
| començament = mitjan segle XV
| construït = XVI, XX (1917)
| consagració =
| arquitecte = [[Bonaventura Conill i Montobbio]]
| acabament =
| arquitectura = Gòtic, modernisme
| cronologia =
| designació1 = IPA
| localització = [[Lloret de Mar]]
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=26789 26789]
| coordenades = {{coord|41.699746|2.847484|type:landmark|display=inline,title}}
| estil = [[gòtic català]]
| materials_utilitzats =
| sistema_constructiu =
| premis =
| alçat =
| inclinació =
| imatge_a =
| mida_imatge_a =
| peu_a =
| planta =
| imatge_p =
| mida_imatge_p =
| peu_p =
}}
L'església parroquial de '''Sant Romà''' esés trobauna al[[església bell(arquitectura)|església]] migdel de la vilamunicipi de [[Lloret de Mar]], i(Selva) nque forma part de l'és[[Inventari undel delsPatrimoni edificisArquitectònic emblemàticsde Catalunya]]. La parròquia de Sant Romà està adscrita al [[Bisbat de Girona]].
 
== Descripció ==
[[Fitxer:Iglesia de San Román. Fachada.jpg|thumb|esquerra|Església parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar (façana lateral)]]
Des del segle XI la parròquia de la vila era la que avui dia es coneix com [[Ermita de la Mare de Déu de les Alegries]].<ref name="moll">{{ref-web|url= http://www.lloret.org/catala/Externos/cultura/Fullet%20MOLL%20CATALA%20DEF.pdf|títol= Guia del Museu Obert de Lloret (MOLL)|editor= Ajuntament de Lloret de Mar|consulta=21-04-2013}}</ref>
És un edifici cantoner d'una sola planta situat al centre de Lloret, a la Plaça de l'Església. És un temple de planta rectangular amb afegits i reformes com ara la capella del Santíssim, que dóna al carrer de la Vila. Correspon a l'estil [[gòtic català]], de transció al renaixement, ja que fou construït a principis del segle XVI. Està format per tres àmbits d'interès, l'església en sí, la Capella del Santíssim i la torre campanar.<ref name="patmapa"/>
 
L'església té una sola nau, vàries capelles laterals i dues grans capelles a la zona de la capçalera. La façana està formada per dos portals rectangulars amb decoració vegetal a les impostes i un portal central mb timpà apuntat del qual destaquen els relleus de les impostes de les arquivoltes. Hi ha personatges amb barques i, entre d'altres, escenes del Gènesi, amb Adam i Eva. A la llinda de sobre la façana hi ha una inscripció referent al cost de les obres de l'església i a la data de construcció. A l'exterior de l'església es poden resseguir varis contraforts.<ref name="patmapa"/>
A mitjan segle XV es va començar a plantejar una nova església parroquial, més propera al mar, on habitaven els pescadors i mariners. La construcció es va endarrerir per culpa de les [[guerra dels remences|guerres remences]] (que van començar el 1462 i van acabar amb la [[Sentència de Guadalupe]] de 21 d'abril de 1486). L'església parroquial de Sant Romà va ser construïda durant el primer quart del segle XVI, entre 1509 i 1522.<ref name="llibre-església">{{ref-llibre|cognom=Vilà i Galí|nom=Agustí M. |títol=L'Església Parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar: 1509-2009|lloc=Lloret de Mar|any= 2011|editorial=Ajuntament de Lloret de Mar |isbn=9788493759278|pàgines= pàg. 21}}</ref>
 
El perímetre de l'església està decorat amb franges de pedra sense arrebossar alternant amb franges de trossos de rajola envernissades de diversos colors (verd, blau, negre, morat, verd...), si bé dominant el negre i remarcades per maons vermellosos posats de cantell. Aquesta decoració és de pricipis de segle XX i d'inspiració en la decoració i l'arquitectura islàmica. A la part alta de les façanes nord i sud hi ha 12 mosaics de gran tamany amb les figures dels apòstols, fetes pels tallers Bru de Barcelona també cap a 1916.<ref name="patmapa"/>
L'edifici fou aixecat en l'estil [[gòtic català]], amb un [[absis]] heptagonal i una àmplia [[Nau (arquitectura)|nau]] allargada, que s'aguanten mitjançant sòlids [[contrafort]]s. La [[volta de creueria]] quedava sectoritzada per [[Arc toral|arcs torals]] en quatre parts, en les quals destacaven especialment les [[Clau de volta|claus de volta]] esculpides. Una d'aquestes claus de volta, la situada sobre el [[presbiteri]], està dedicada al patró de la parròquia Sant Romà.<ref name="llibre-lloret">{{ref-llibre|cognom=Domènech i Moner|nom=Joan|títol=Lloret de Mar|lloc= Barcelona |any= 2004 |editorial=Lunwerg|isbn= 8497851323|pàgines= pàg. 34}}</ref>
 
Pel que fa a les capelles modernistes, són dues capelles laterals, poligonals i cupulades, situades a banda i banda del presbiteri. Tenen cinc pinacles octogonals decorats molt ricament amb ceràmica, mosaics i trencadís.<ref name="patmapa"/>
L'església va ser dotada d'alguns elements de fortificació (com una porta llevadissa). Durant la resta del segle XVI i al llarg del segle XVII, es van construir altres dependències i sobretot capelles laterals, d'acord amb les informacions disponibles sobre els diversos altars i retaules.<ref name="moll">{{ref-web|url= http://www.lloret.org/catala/Externos/cultura/Fullet%20MOLL%20CATALA%20DEF.pdf |títol= Guia del Museu Obert de Lloret (MOLL) |editor= Ajuntament de Lloret de Mar |consulta=14-04-2013}}</ref>
 
La torre campanar de l'església és de planta quadrada i està culminat per una terrassa emmerletada (tres merlets esglaonats per façana) i una teulada apuntada de quatre vessants. A la part superior presenta dues finestres de mig punt per façana i alguna petita espitllera. Una cornisa volta el campanar per sobre d'aquestes finestres. L'aparença del campanar, junt amb la porta llevadissa de l'entrada occidental i els contraforts laterals, dotava el conjunt d'una aparença de fortalesa.<ref name="patmapa"/>
El [[retaule]] de l'[[altar]] major fou elaborat per [[Pere Serafí]] entre els anys 1545 i 1549, amb la col·laboració dels pintors i dauradors Jaume Fontanet i Jaume Forner (fill). Incorporava pintures amb escenes de la Passió de Jesucrist, del martiri de Sant Romà (ordenat pel jutge Asclepíades sota el mandat de [[Dioclecià]]), i altres dedicades a la Verge Maria, juntament amb imatges dels sants, separats per columnes. Les pintures amb escenes de la Passió es van situar a la part baixa del retaule, en forma de [[predel·la]] i separades per imatges dels apòstols, vuit en total. Pere Serafí es va encarregar de pintar les taules del retaule i també va participar en el pintat de les imatges escultòriques, i Jaume Fontanet es va encarregar de daurar el retaule, aplicant or fi a tots els elements arquitectònics que constituïen l'obra de talla. Les taules exposades a la Capella del Baptisteri de l'església de Sant Romà són les nou que s'han conservat de l'antic retaule.<ref name="moll"/>
 
L'interior de l'església està arrebossat i pintat de blanc, a excepció dels arcs de les voltes. Existeix un cor als peus de la nau al nivell d'un primer pis. Els interiors de les capelles cupulades és arrebossat i pintat de color blau i rosat, respectivament. A l'interior, a la capella cupulada del costat nord, es conserva parcialment la part pictòrica del retaule de Sant Romà, dels artistes Pere Serafí "Lo Grec" i Jaume Fontanet (1559). En resten 9 taules de tota l'estructura original.<ref name="patmapa"/>
 
== Història ==
=== Construcció ===
A mitjan segle XV es va començar a plantejar una nova església parroquial, més propera al mar, on habitaven els pescadors i mariners. La construcció es va endarrerir per culpa de les [[guerra dels remences|guerres remences]] (que van començar el 1462 i van acabar amb la [[Sentència de Guadalupe]] de 21 d'abril de 1486). L'antiga església de Sant Romà era l'ermita de la [[Mare de Déu de les Alegries]].<ref name="moll">{{ref-web|url= http://www.lloret.org/catala/Externos/cultura/Fullet%20MOLL%20CATALA%20DEF.pdf|títol= Guia del Museu Obert de Lloret (MOLL)|editor= Ajuntament de Lloret de Mar|consulta=21-04-2013}}</ref> Aquest canvi s'explica per l' interès d'accedir al centre vital de la comunitat pescadora de Lloret, de la qual l'antic edifici parroquial quedava lluny i petita. La festa de Sant Romà, Patró de Lloret, és el dia [[8 de novembre]]. Segons l'historiador Hug Palou Miquel el Sant Romà de Lloret podria ser el diaca de l'església de Cesarea i màrtir d'Antioquia.<ref name="patmapa"/> L'església parroquial de Sant Romà va ser construïda durant el primer quart del segle XVI, entre 1509 i 1522.<ref name="llibre-església">{{ref-llibre|cognom=Vilà i Galí|nom=Agustí M. |títol=L'Església Parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar: 1509-2009|lloc=Lloret de Mar|any= 2011|editorial=Ajuntament de Lloret de Mar |isbn=9788493759278|pàgines= pàg. 21}}</ref>
 
El 19 d'agost de 1455 el Bisbe de Girona va concedir les indulgències a tots els que contribuïssin a l'obra de la nova església. també es va donar llicència d'anar a pescar en dies festius, amb beneficis per la nova obra. El 1509, sota la benedicció del bisbe Guillem de Boïl, es van iniciar les obres de construcció al lloc anomenat "Sa Carbonera", que van costar 3000 lliures catalanes (el triple del que s'havia previst inicialment el 1509), com consta a la llinda de l'entrada principal. Aquesta llinda recita: "Aquesta església fonc edificada alaor de deu e de la verge maria e de Mossenyuor sanct roma lo dia Santa Magdalena lany mil D e X (1510 o 1509 depenent si llegim Mil D i X o MDIX)< E fonc afacaba lany M e X II (1522, però falta la D) e aquostat tres mil lliuras de fe". La nova església fou consagrada el [[1522]].<ref name="patmapa"/>
 
L'edifici fou aixecat en l'estil [[gòtic català]], amb un [[absis]] heptagonal i una àmplia [[Nau (arquitectura)|nau]] allargada, que s'aguanten mitjançant sòlids [[contrafort]]s. La [[volta de creueria]] quedava sectoritzada per [[Arc toral|arcs torals]] en quatre parts, en les quals destacaven especialment les [[Clau de volta|claus de volta]] esculpides. Una d'aquestes claus de volta, la situada sobre el [[presbiteri]], està dedicada al patró de la parròquia Sant Romà.<ref name="llibre-lloret">{{ref-llibre|cognom=Domènech i Moner|nom=Joan|títol=Lloret de Mar|lloc= Barcelona |any= 2004 |editorial=Lunwerg|isbn= 8497851323|pàgines= pàg. 34}}</ref>
 
El [[retaule]] de l'[[altar]] major fou elaboratencarregat perpels [[Perejurats Serafí]]de entrela elsUniversitat anysde 1545Lloret, iel 15491541, ambals lareconeguts col·laboraciópintors dels[[Pere pintorsSerafí]] i"lo dauradorsGrec" i Jaume Fontanet, que l'acabaren el 1559 i Jaumecostà Forner1.300 (fill)lliures. Incorporava pintures amb escenes de la Passió de Jesucrist, del martiri de Sant Romà (ordenat pel jutge Asclepíades sota el mandat de [[Dioclecià]]), i altres dedicades a la Verge Maria, juntament amb imatges dels sants, separats per columnes. Les pintures amb escenes de la Passió es van situar a la part baixa del retaule, en forma de [[predel·la]] i separades per imatges dels apòstols, vuit en total. Pere Serafí es va encarregar de pintar les taules del retaule i també va participar en el pintat de les imatges escultòriques, i Jaume Fontanet es va encarregar de daurar el retaule, aplicant or fi a tots els elements arquitectònics que constituïen l'obra de talla. Les taules exposades a la Capella del Baptisteri de l'església de Sant Romà són les nou que s'han conservat de l'antic retaule.<ref name="moll"/>
 
En el context d'aquestes obres de remodelació també cal esmentar l'encàrrec d'un retaule, el 1595, a Baptista Toscano, un escultor milanés establert a Girona. Darrera aquest encàrrec hi ha el rector Jaume Felip Gibert, que fou rector de Lloret entre 1591 i 1608 i reorganitzà amplament la vida parroquial. Aquest retaule fou desmuntat i transformat entre 1913 i 1914, i , com la major part de la decoració de l'església fou malmès durant els inicis de la Guerra Civil. Del retaule original es van salvar 9 taules del tema de la vida de Sant Romà monio. També es van salvar. Tot i que l'església es convertí en un mercat, l'orgue, els mosaics dels apòstols i vuit quadres del segle XVIII amb escenes de la Passió.<ref name="patmapa"/>
 
La finalització de les obres, dutes a terme pels mestres de cases i picapedrers de Girona Bartomeu Rufí i Pere Capvern, va coincidir amb la consagració i el trasllat del Santíssim sagrament, les fonts baptismals i les campanes de l'església vella, l'any 1522. L'església original, segurament d'una sola nau, estava dotada de varis elements de defensa i fortificació, com una porta llevadissa. Les capelles laterals i les ampliacions d'aquesta nau única original es van fer durant els segles XVI i XVII (1634).<ref name="patmapa"/><ref name="moll">{{ref-web|url= http://www.lloret.org/catala/Externos/cultura/Fullet%20MOLL%20CATALA%20DEF.pdf |títol= Guia del Museu Obert de Lloret (MOLL) |editor= Ajuntament de Lloret de Mar |consulta=14-04-2013}}</ref>
 
=== Reformes ===
Durant el segle XVIII (1730) es va edificar la sagristia al voltant de la capçalera.<ref name="patmapa"/> A principis del segle XIX es va parlar de diverses propostes d'ampliació i, fins i tot, de canvi d'ubicació, a causa del gran increment de població de Lloret, però això no es va arribar a fer.<ref name="llibre-església2">{{ref-llibre|cognom=Vilà i Galí|nom=Agustí M.|títol=L'Església Parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar: 1509-2009|lloc=Lloret de Mar|any= 2011|editorial=Ajuntament de Lloret de Mar|isbn=9788493759278|pàgines= pàg. 95}}</ref>
 
A principis del segle XIX es va parlar de diverses propostes d'ampliació i, fins i tot, de canvi d'ubicació, a causa del gran increment de població de Lloret.<ref name="llibre-església2">{{ref-llibre|cognom=Vilà i Galí|nom=Agustí M.|títol=L'Església Parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar: 1509-2009|lloc=Lloret de Mar|any= 2011|editorial=Ajuntament de Lloret de Mar|isbn=9788493759278|pàgines= pàg. 95}}</ref> Això no es va arribar a fer, però, a principis del segle XX, i com a conseqüència de la riquesa que comerç amb Amèrica havia portat a la vila, es va projectar la remodelació del temple. La reforma es va realitzar sota la influència del [[Modernisme]], i va ser obra de [[Bonaventura Conill i Montobbio]], arquitecte descendent de lloretencs i seguidor de l'Escola d'[[Antoni Gaudí i Cornet|Antoni Gaudí]]. Entre 1914 i 1920, Conill va dirigir la construcció d'un cos avançat a la part de la [[façana]], amb un petit atri sobresortint, i va rematar tot el conjunt amb [[Cúpula|cúpules]] d'aire [[Arquitectura bizantina|bizantí]]. També va construir dues capelles laterals poligonals, a cada costat del presbiteri, també coronades amb cúpules, juntament amb una casa i unes escoles parroquials seguint el mateix estil. Les façanes laterals exteriors del temple van ser revestides amb altars adossats a la paret i amb altres elements ornamentals utilitzant [[mosaic]]s, la tècnica del [[trencadís]] i peces de ceràmica i pedra. A la part superior de les façanes destaquen les figures dels dotze apòstols, en mosaic venecià, que van ser elaborats pels tallers Bru de Barcelona.<ref name="llibre-lloret"/>
 
Sobre la base gòtica de Bonaventura Conill va aplicar el nou corrent decoratiu modernista o va aconseguir un conjunt espectacular amb reminiscències bizantines, musulmanes i renaixentistes. Es canviaren els revestiments, la façana i la sagristia. Les obres de restauració, bàsicament decoració interior i la capella del Santíssim Sagrament, foren inaugurades el 1914. Durant les reformes de 1909-1916 l'atri de l'entrada, actualment desaparegut, també fou transformat. Era un cos avançat amb un petit atri sobresortint rematat per cúpules d'estil bizantí. Les façanes laterals externes del temple foren revestides amb altars adossats a la paret i altres elements ornamentals, a base de mosaics, trencadís i peces de ceràmica, maó i pedra. Bonaventura Conill potencià el treball artesanal de picapedrers, vitrallers, ceramistes i mosaïcistes.<ref name="patmapa"/> D'entre les decoracions anteriors del 1916, cal destacar també les imatges i obres d'Enrich (Sant Sebastià, Sant Isidre i Verge de la Mercè), J. Llimona (Puríssima Concepció, Sant Antoni, Sant Josep i Grup del Santíssim Sagrament), Clarassó (Verge del Roser) i J. Llaverias (Retaule de la Mare de Déu del Carme)<ref name="patmapa"/> Al 1920 es van inaugurar les escoles parroquials i la rectoria, que estan situades a tocar del temple, un altre exemple de l'arquitectura modernista de Lloret.<ref name="patmapa"/>
 
A principis del segle XIX es va parlar de diverses propostes d'ampliació i, fins i tot, de canvi d'ubicació, a causa del gran increment de població de Lloret.<ref name="llibre-església2">{{ref-llibre|cognom=Vilà i Galí|nom=Agustí M.|títol=L'Església Parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar: 1509-2009|lloc=Lloret de Mar|any= 2011|editorial=Ajuntament de Lloret de Mar|isbn=9788493759278|pàgines= pàg. 95}}</ref> Això no es va arribar a fer, però, a principis del segle XX, i com a conseqüència de la riquesa que comerç amb Amèrica havia portat a la vila, es va projectar la remodelació del temple. La reforma es va realitzar sota la influència del [[Modernisme]], i va ser obra de [[Bonaventura Conill i Montobbio]], arquitecte descendent de lloretencs i seguidor de l'Escola d'[[Antoni Gaudí i Cornet|Antoni Gaudí]]. Entre 1914 i 1920, Conill va dirigir la construcció d'un cos avançat a la part de la [[façana]], amb un petit atri sobresortint, i va rematar tot el conjunt amb [[Cúpula|cúpules]] d'aire [[Arquitectura bizantina|bizantí]]. També va construir dues capelles laterals poligonals, a cada costat del presbiteri, també coronades amb cúpules, juntament amb una casa i unes escoles parroquials seguint el mateix estil. Les façanes laterals exteriors del temple van ser revestides amb altars adossats a la paret i amb altres elements ornamentals utilitzant [[mosaic]]s, la tècnica del [[trencadís]] i peces de ceràmica i pedra. A la part superior de les façanes destaquen les figures dels dotze apòstols, en mosaic venecià, que van ser elaborats pels tallers Bru de Barcelona.<ref name="llibre-lloret"/>
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la major part de la decoració modernista, mobles, imatges i retaules de la parròquia van ser destruïts.<ref name="llibre-església3">{{ref-llibre|cognom=Vilà i Galí|nom=Agustí M. |títol=L'Església Parroquial de Sant Romà de Lloret de Mar: 1509-2009|lloc=Lloret de Mar|any= 2011|editorial=Ajuntament de Lloret de Mar|isbn=9788493759278|pàgines= pàg. 168-172}}</ref> De tota manera, gràcies a la mediació d'alguns artistes de Lloret, es van poder salvar nou taules del retaule renaixentista de [[Pere Serafí]]. També es van preservar (amagades en un fals sostre del temple) vuit teles que havien format part d'un [[retaule]] del Roser. Aquestes obres constitueixen la part més interessant del llegat artístic d'aquesta església. De les incorporacions posteriors, val la pena destacar la imatge de la Verge de Loreto i un Sant Crist, ambdues obres van ser elaborades per l'escultor [[Enric Monjo i Garriga|Enric Monjo]].<ref name="llibre-lloret2">{{ref-llibre |cognom=Domènech i Moner|nom=Joan|títol=Lloret de Mar|lloc= Barcelona|any= 2004|editorial=Lunwerg|isbn= 8497851323|pàgines=pàg. 35}}</ref>
 
El 1993 foren restaurats els mosaics exteriors dels apòstols.<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_26789 | títol=Sant Romà | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=9 novembre 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
== Referències ==
{{commonscat|Sant Romà de Lloret|Sant Romà}}
{{referències|2}}
 
[[Categoria:Patrimoni monumental de Lloret de Mar]]
[[Categoria:Esglésies de la Selva]]
[[Categoria:Edificis de Lloret de Mar]]
[[Categoria:Esglésies gòtiques de Catalunya|Romà]]
[[Categoria:Patrimoni monumental de Lloret de Mar]]