Orbital atòmic: diferència entre les revisions

L'orbital s té simetria [[esfera|esfèrica]] al voltant del [[nucli atòmic]]. En la figura següent es mostren dues formes alternatives de representar el núvol electrònic d'un orbital s: en la primera, la probabilitat de trobar a l'electró (representada per la densitat de punts) disminueix a mesura que ens allunyem del centre; en la segona, es representa el volum esfèric en què l'electró passa la major part del temps. Principalment per la simplicitat de la representació, la segona forma és la que usualment s'emprautilitza. Per a valors del nombre quàntic principal majors d'u, la funció densitat electrònica presenta n-1 nodes en què la probabilitat tendeix a zero, en aquests casos, la probabilitat de trobar a l'[[electró]] es concentra a certa distància del nucli.

La forma geomètrica dels orbitals p és la de dos esferes aplatades cap al punt de contacte ( ,el qual és el nucli atòmic), i orientades segons els eixos de coordenades. En funció dels valors que pot prendre el tercer nombre quàntic m_l (-1, 0 i 1) s'obtenen els tres orbitals p simètrics respecte als eixos ''x'', ''z'' e ''i''. Anàlogament al cas anterior, els orbitals p presenten n-2 nodes radials en la densitat electrònica, de manera que a l'incrementar-se el valor del nombre quàntic principals la probabilitat de trobar l'electró s'allunya del nucli atòmic.